Al darrera la nevera

Una de les cançons que em van tocar més del concert de Llach a Verges va ser "Vida". "Diuen les veus assenyades/que és inútil el cansar-se/però a mi un somni mai no em cansa/i malgrat la meva barba/sóc infant en la mirada". Encabat, dos solidaris amb la Núria Pòrtulas van aparèixer a l’escenari reivindicant el seu alliberament immediat (ocupen la portada de la Directa d’avui). Aquests dies n’hem sentit moltes, de veus assenyades, que parlen de dragon khan, de frivolitats, declaracions de calçotada, aventurismes, irresponsabilitat… Curiosament, aquestes veus sempre surten quan apareix la paraula màgica: autodeterminació.

No tinc cap dubte que les declaracions d’ERC sobre el referèndum tenen un rerefons electoralista. Resolucions com aquesta que votaran avui, pel Parlament ja n’ha passat unes quantes, i segurament aquí es quedarà (mentrestant, els espanyols censuren TV3 al País Valencià).
Però bé, el cas és que l’autodeterminació fa por. Tan se val que sigui en un context ‘dominguero’ (com diu Montilla). És un element desestabilitzador. Deia en Mas que la presidència de la Generalitat no és una cosa amb la que es pugui frivolitzar: vol dir això que la democràcia i el dret a decidir li semblen una frivolitat?
A mi no m’ho semblen, vaja. Per això m’agraden desestabilitzacions d’aquesta mena, tot i que me les crec bastant poc, cada cop menys. Perquè més enllà de declaracions més o menys romàntiques, a l’autodeterminació només hi arribarem d’una manera: construint-ne les bases. I això no es fa a cop de titular.
Crec que la imatge que quedarà, del concert de Llach a Verges, és la de la xiulada i el descrèdit de la classe política. Així, en general. Com el concert del Gener del 76 va ser molt més que un concert, el de Verges 07 també. Esperem que alguns en sàpiguen llegir el missatge…

(Una altra cosa que m’ha fet ràbia i la deixo dita: això de comparar l’audiència del partit d’Espanya amb la del Llach està fora de lloc. Evidentment, Espanya derrota Llach. Però a veure… si l’audiència de Llach guanyés a la d’Espanya… Voleu dir que l’autodeterminació no seria una ‘declaració de calçotada’ sinó una realitat?)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!