Al darrera la nevera

Amb el paisatge de l’Empordà com a teló de fons, el guitarrista i compositor Toti Soler publica un nou treball, Raó de viure (Satélite K, 2011), on inclou enregistraments realitzats durant els últims deu anys. Hi trobarem, sobretot, les sis cordes de la guitarra d’en Toti, de vegades nues, de vegades en companyia de la seva pròpia veu, i en alguna ocasió al servei de veus femenines com la de Sílvia Pérez-Cruz (“El corazón es agua”), o la seva pròpia filla Laia(“Aurora”). Senzill i genial. [Més]

A la revista Enderrock del mes de gener podreu llegir una extensa entrevista amb en Toti, obra del periodista Joaquim Vilarnau, il·lustrada amb les fotografies de Juan Miguel Morales que també donen color al clip que acompanya aquest apunt, on ressona la “Sardana flamenca” que obre el disc. Una nova prova de la capacitat de Toti Soler de crear bellesa a partir de la unió de conceptes que tenen més en comú del que hom podria imaginar.
Les fotos estan realitzades a Palau-ator, un petit poble del Baix Empordà de només cinquanta habitants, el refugi ideal per a Toti Soler. De fet, les cançons de Raó de viure han estat enregistrades a casa seva. En l’entrevista, en Toti aprofundeix en les arrels familiars per explicar la seva passió per la música (“el meu besavi ja gravava discos, era el baríton Jaume Bachs i va ser dels primers catalans que va entrevistar Wagner”). Durant la conversa amb en Vilarnau, en Toti evoca també la seva relació amb l’Ovidi: “quan tinc un dilema em plantejo: què faria l’Ovidi en aquest cas? El tinc com a referència”.
Avís per navegants: una de les efemèrides musicals d’aquest 2012 que probablement passaran més inadvertides és l’aniversari del disc Liebeslied (Edigsa, 1972). Enguany farà quaranta anys de la seva aparició. El guitarrista anuncia a l’Enderrock que ho celebrarà publicant un nou àlbum que també es titularà Liebeslied (que vol dir “cançó” en alemany) i que farà, atenció, amb Sílvia Pérez Cruz. El nou Liebeslied recuperarà quatre o cinc cançons de l’original i se n’afegiran de noves.
Cal assenyalar la importància històrica d’aquest disc: en un moment en què els sons progressius dominaven l’escena, Toti Soler –encara com a Jordi– sorprenia amb un terball de poemes musicats. Una suite de breus versos de Rabindrath Tagore (“Ocells perduts”), Josep Palau i Fabre (“Ombra d’Anna”) i altres de Joan Vergés (“Em dius que el nostre amor”), a més d’una versió del “Suzanne” de Leonard Cohen que s’ha fet terriblement popular.

Escolta Raó de viure a Spotfy: