Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

28 de juliol de 2011
General
0 comentaris

L’edat adulta

Al llarg dels anys he arribat a una conclusió: les persones que militen en allò que podriem anomenar, citant At Versaris, “l’esquerra de l’esquerra”, es podrien classificar en dues categories. És difícil sintetitzar la idea, i crec que ho faré de manera maniquea i demano disculpes per avançat, però ho podriem resumir dient que hi ha gent que construeix i gent que destrueix. [Més]

Tan els ‘constructius’ com els ‘destructius’ tenen les seves raons. D’entrada, els uneix la voluntat de transformar un sistema que consideren injust, quan no criminal. Vaja: que tot el que fan, ho fan perquè creuen de cor que és el millor que poden fer. Difereixen, això sí, en l’estratègia. Els ‘constructius’ volen visualitzant alternatives en clau positiva: aquella cooeprativa de consum, aquell grup de música del rotllo, aquella revista alternativa de barri… Els ‘destructius’ posen èmfasi en aquelles situacions en què el conflicte amb el poder es manifesta de forma més gràfica: càrregues policials, fosques operacions repressives, accions directes. Cal dir també que molt sovint trobem persones que participen d’aquestes dues sensibilitats i miren de combinar-les. Difícil tasca.

Ja fa anys que crec que la via ‘constructiva’ és la més eficaç per ampliar la base social, i que l’altra ens manté anclats en una mena d’adolescència política que ens fa relativament inofensius. Si algun dia volem ser perillosos de debó, haurem de decidir-nos a entrar d’una vegada en l’edat adulta. Això no vol dir moderar-se, canviar-se de jaqueta o deixar de denunciar la repressió política. Vol dir saber llegir el moment actual, i tenir clar que l’eix de treball ha de ser un altre: el d’enfortir les alternatives en clau positiva que avancen i es consoliden, sovint discretes i lluny dels focus mediàtics. Vol dir, també, fer-nos més plurals. Ser conscients que la nostra ideologia és prou consistent per mirar d’igual a igual qualsevol de les propostes amb qui compartim espai en tota l’amplitud de l’esquerra. Ser prou intel·ligents per assumir que no tenim la raó en tot ni la tindrem mai, i que és imprescindible contaminar-se de tota la gent que lluita per canviar l’estat de les coses, des dels més purs fins als més integrats.

Vol dir, en el fons, mirar-se la lluita –i la vida– amb prespectiva i certa il·lusió. Que ja som massa grans per tirar la tovallola.

[Article publicat al setmanari DIRECTA 238]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!