Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

30 de maig de 2011
General
0 comentaris

La regressió als vuitanta de Guillamino

Se’ns acumulen un bon grapat de discos per ressenyar Al darrera la nevera, un bloc sovint massa esclau de la tensa actualitat sociopolítica del moment. Però bé, se suposa que aquesta bitàcola parla de música, per tant, fem-li justícia. Aquesta setmana la dedicarem íntegrament a comentar una colla de bons LP de recent publicació, si podem (no ho asseguro), un cada dia. Comencem amb un CD que ja fa un mes llarg que circula. Es tracta de la nova entrega de Guillamino, Fang, que ha publicat com és habitual l’intrèpid segell BankRobber (no serà l’únic disc d’aquesta factoria bisbalenca afincada a Gràcia que comentarem aquesta setmana). El primer single és aquest grandiós clip, “Fang fosc”, exemple de com fer un bon treball audiovisual amb economia de recursos, una bona òptica i un paio vestit de chewaka perseguint ballarines d’estètica bollywood per la neu. Què més es pot demanar? [Més]

Pau Guillamet, l’home rera la màscara, és un paio difícil de seguir. Sovint els seus girs musicals distreuen a l’oient més espavilat. Un dia pot tirar per l’electrònica pura i dura de treballs com Whyp Gymnastix (2010), on va tornar a demostrar perquè li han fet un lloc en festivals com al Sonar. L’endemà, per la cançó d’autor d’ànima llatina (memorable i esperem que renovable col·laboració amb el xilè Manuel Garcia a Exile). Demà passat pot ser l’hora del hip-hop (diuen els rumors que està preparant material amb El Gordo del Puru… seria molt gran). O, com és el cas d’aquest darrer treball, Guillamino pot endinsar-se sense problemes pels camins del soul i el funk.
Fang és, bàsicament, una regressió als vuitanta, al sintetitzador musculós, als baixos gruixuts que fan tremolar pistes de ball densament poblades. Enregistrat i mesclat entre l’Alt Empordà i Barcelona amb l’ajut inestimable d’un vell orgue Casio CZ5000, Pau Guillamet presenta una col·lecció de cançons càlides, que semblen ideades per animar les hores més bandarres de clubs de reputació tan dubtosa com la seva clientela. George Michel, Prince o Stevie Wonder serien algunes de les coordenades sonores per on navega el Guillamino de 2011, que sona més brut i més sensual, explorant a fons els registres d’una veu carregada de soul. Entre les perletes del disc, cal destacar un tema on sentim la veu de la cada cop més gran Bikimel: “Viratge”.
Quin serà el pròxim gir de Guillamino? La més gran virtut d’aquest músic barceloní és a l’hora la seva gran feblesa: la seva imprevisibilitat. Lluny de grans auditoris, tots aquells que tinguem oïdes obertes i ment desperta seguirem disfrutant-lo.

Escolta Fang de Guillamino a Spotify:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!