No sóc gaire amic de parlar del tema dels bascos, perquè crec que el debat català està massa intoxicat per aquesta qüestió. Però bé, la difusió de les imatges del presoner polític Iñaki de Juana i el seu posterior tractament mediàtic m’han remogut bastant l’estòmac, així que faig quatre línies que potser s’escapen del que és habitual en aquest bloc. La primera consideració és que, vist i llegit tot plegat, queda clar que això és una guerra que es lliura en tots els fronts: militar, polític i també mediàtic. I en una guerra, la primera víctima és la informació.
A primer de Periodisme, a classe de redacció, se suposa que t’ensenyen a identificar on és la notícia. A veure quina és la notícia sobre el cas De Juana Chaos per la premsa espanyola:
El País: Prisiones investiga quién tomó las fotos de De Juana en el hospital
El Mundo: Los médicos solicitan a los jueces poder sedar a De Juana por la fuerza
ABC: Nuevo golpe de ETA al Gobierno por la difusión internacional de De Juana postrado
La Razón: De Juana exhibe su deterioro como desafío y se niega a arrepentirse de sus 25 asesinatos
O sigui: la notícia no és que un pres polític hagi fet 92 dies de vaga de fam i reclami diàleg per solucionar el conflicte basc. La notícia és, a Espanya, que De Juana no s’arrepenteix dels seus assassinats (bé, si se li està allargant la condemna és en part per això, o sigui que el diari no ens explica res nou), que ETA ha fet un cop al govern espanyol difonent les imatges de De Juana a Europa (un titular bastant editorialitzant i gens informatiu) o que el govern espanyol investiga el responsable de la filtració de les imatges.
Sort que encara hi ha qui treballa en clau constructiva… D’aquí la iniciativa basca Milaka Bilaka (Milers buscant), que des de la societat civil treballa per la recerca del diàleg i les solucions. S’hi ha adherit gent com Fermin Muguruza, que ha fet aquesta cançó col·laborant amb la gent com l’inevitable Manu Chao, Mouss et Hakim (exZebda), Ojos de Brujo, Yacine Belahcene (exCheb Balowski – Nour) i La Kinky Beat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
coi doncs entre els músics bascos que tens tot el dia de referent i que a aquest ‘setmanari de gran projecció’ -bona ironia- on participes no pareu de parlar dels bascos, sempre amb un peu al cantó aberrtzale i l’altre al del PNB-aralar…
que tristos sou, si és per solidaritzar-se amb la lluita independentista coherent malament, estem massa intoxicats, si és per fer servir la ‘euskomarca’ per vendre revistes o discos, sou els més bascòfils del món. Això sí, quan s’han de dir les coses clares, sempre amb mitges tintes, aleshores denunciem la ‘basquitis’, que les subvencions perillen?
ai ai sempre tant despistat, palà, o és que no donem per més?