No haviem fet mai una Nevera TV amb un cantautor, i ja en teniem ganes. Després d’haver-nos endinsat als locals d’assaig de grups com Ix!, Joan Dausà i els Tipus d’Interès o Mine!, en aquesta ocasió li ha tocat a Cesk Freixas passar per la Nevera TV. Ho ha fet amb una cançó no excessivament coneguda de Quico Pi de la Serra: “El burro i l’àguila”. La peça està inclosa en el seu darrer disc, Tocats pel foc (Temps Record, 2012) i en aquest clip per a la Nevera TV la interpreten en directe amb una versió acústica enregistrada un diumenge plujós als estudis Temps Record de Terrassa. [+]
En
Cesk ha titulat el seu últim disc amb un llibre pràcticament desconegut de Manuel de Pedrolo,
Tocats pel foc. Ha volgut reivindicar així la faceta més contestatària de l’escriptor, que sovint ha quedat eclipsat per la seva obra més coneguda, el Mecanoscrit del segon origen. Potser per això, a l’hora de reivindicar
Pi de la Serra, Freixas ha obtat per un tema gens obvi. Es tracta d'”El burro i l’àguila”, inclosa al disc
No és possible el que visc (Basf, 1974). Ni “El burgès”, ni “L’home del carrer”, ni “Si els fills de puta volessin”.
La versió original, molt més accelerada, es converteix en la interpretació del trio de
Cesk Freixas en una peça més reposada i intensa. La cançó és una alegoria explícita: el burro i l’àguila reial són Franco i el Rei Joan Carles. Pel context en què va ser escrita, és una cançó que recull ja cert desencís producte d’una Transició que ens han vengut com a modèlica però que en realitat, de Transició, en va tenir més aviat poc. Potser per això l’ha recuperat en Cesk, per deixar clar que les ferides d’aquells temps no és que no hagin cicatritzat bé: és que sempre han estat obertes.
L’enregistrament l’hem realitzat als estudis Temps Record de Terrassa, amb el suport inestimable al control tècnic de Pep Roig. Cal dir que aquests terrassencs tenen un equipàs i va ser tot un luxe poder-ho enregistrar amb tan bones condicions tècniques.