Al darrera la nevera

Nico Roig és un d’aquests personatges singulars que de tant en tant treuen el nas en el panorama musical del país: amants de la feina discreta però ben feta, alèrgics al titular i aliens a la pompositat de l’star system local. Ens en va parlar per primer cop en Pau Vallvé. En Nico és la primera aposta del segell d’en Pau, Amniòtic Records, que s’escapa del seu entorn més immediat. Fins ara havia editat els seus propis discos i els de Maria Coma i Inspira. El resultat és Tonada del genoma humà, un disc magnífic al que val la pena que dediquem una estona.  [Més]

Nico Roig resideix de forma habitual a la ciutat de Brusel·les, des
d’on ha anat donant forma a una obra amplíssima, que transita per la
música experimental, el jazz i el pop (Podeu fer un cop d’ull a la seva
trajectòria en aquest web). Les primeres cançons en català les va començar a composar pensant en un dels seus grups, S’Acobla,
de caràcter força més transgressor. Més tard va decidir elaborar una
sèrie de cançons més bàsiques, que per atzars de la vida van anar a parar a mans d’en Pau Vallvé de forma
gairebé accidental. En Vallvé i en Roig es coneixien una
mica de lluny: havien
coincidit en una escola de música fa anys, i poca cosa més. En Vallvé se’n va enamorar, i el resultat és aquest disc que ara
tenim la sort de gaudir, escrit i enregistrat de forma gairebé exclusiva pel propi Nico Roig.
No és fàcil endinsar-se en l’univers musical de Nico Roig. No són les seves cançons d’aquestes que pots escoltar mentre prepares el vermut o l’ensaladilla. Requereixen, és cert, un esforç. Però hi ha recompensa, que no és altra que la d’endinsar-se en un territori inexplorat, poblat per cançons que cerquen arribar a l’arrel de la seva essència. D’aquí aquest mapa genètic que dóna el títol al disc, on hi podem escoltar onze cançons que parteixen de la guitarra i de la veu, i sumen més elements quan fa falta. “Autobús buit”, per exemple, pràcticament només empra aquests dos elements –ajudant-se d’un subtil violí– a l’hora d’explicar una història sobre l’amistat. Altres cançons com “Miquel”, que ressona en aquest apunt, tenen una estructura més complexa i una riquesa instrumental que apropen Nico Roig a l’obra de Refree. De fet, Roig ha col·laborat en més d’una ocasió amb Raül Fernández (en aquest disc també podem escoltar-lo tocant el piano a “Jo sóc la nena”).
El consell: escolteu Tonada del genoma humà un parell de vegades, feu-ho en moments de repòs, calma i tranquil·litat, i descobrireu força coses interessants.

Escolteu ‘Tonada del genoma humà’ de Nico Roig a Spotify

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!