Al darrera la nevera

Ahir vaig pujar a Vilafranca per entrevistar els Revolta 21. El grup està ultimant els detalls del seu nou disc, el tercer de la seva discografia, que sortirà a finals de febrer. La casualitat ha volgut que aquests dies estigui llegint -gentilesa de Pere Pons- La guerra del fútbol de l’avui desaparegut Ryszard Kapuscinsky. Va ser tot un viatge en Renfe abduït pels relats africans d’aquest periodista polonès. Després d’entrevistar els Revolta 21, m’ha quedat la impressió que aquest país està ple de Kapuscinskys silenciosos. Per segons qui no existeixen. Per segons qui són imprescindibles.


Entre les cançons del nou disc de Revolta 21 n’hi ha una, "Factoria de por", que parla de la feina dels periodistes. De tots aquells mecanismes que fan dels mitjans de comunicació màquines de dominació. "Por que emboira/ por que envolta/ por que anul·la la resposta".
La por no només afecta el receptor. Sovint afecta també l’emissor. Kapuscinsky era l’excepció dels periodistes porucs, que som la norma. No només per atrevir-se a travessar Sudan i mig Congo posant en perill la seva vida només per la voluntat d’informar. També per atrevir-se a expressar en veu alta durant tota la seva vida el que molts periodistes pensen i callen.
Al llibret d’entrevistes Los cínicos no sirven para este oficio, Kapuscinsky divideix els periodistes en dues classes: els serfs de la gleba i els directors de diari. Creu que el bon periodisme només pot ser intencional. Què cal entrega, dedicació, estudi, aprofundiment, contacte humà. Que abans què periodistes cal ser bones persones: entendre el context, implicar-se en la història. Sense aquestes qualitats i intencions, potser serem bons directors de diari. Però mai bons periodistes.
Diuen que de Kapuscinkys en aquesta vida n’hi ha més aviat pocs. Jo crec que no és veritat. Només cal atrevir-se a cercar-los. Gent com Revolta 21 són petits Kapuscinskys obstinats en no callar. La factoria de por no els ha pogut dominar.
Cada cop som més.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!