Al darrera la nevera

Autocrítica i crítica. Massa sovint, la premsa musical sembla que només presta atenció al mainstream i passa per alt moviments subterranis aparentment imperceptibles que, amb el temps, esdevenen sotracs importants quan no autèntics terratrèmols. I alguna cosa similar a un sotrac és el que s’està vivint darrerament amb la cançó d’autor. Han aparegut una sèrie d’artistes molt joves que, partint d’una senzillesa i una austeritat extrema, prenen el relleu a l’hora de difondre, guitarra en mà, la cançó més compromesa. No parlem només de valors que podem considerar consolidats com Feliu Ventura, Cesk Freixas o Pau Alabajos, sinó d’artistes joveníssims. Una hipòtesi: si en Cesk Freixas confessava un dia que havia arribat a la cançó catalana no pas directament, sinó a través de l’obra del seu precedent generacional immediat, Feliu Ventura, en aquest cas bé podriem dir que aquests novíssims cantautors han arribat a Feliu Ventura –i a partir d’aquí, més lluny i més enrera– a través de Cesk Freixas. Avui dedicarem un post a un d’ells: Jordi Montañez i el seu debut discogràfic, Dolça victòria (Temps Record, 2011). [Més]

Jordi Montañez va néixer a Barcelona l’any 1985 i va començar a cantar l’any 2009. En aquest apunt podem visionar una interpretació en directe d'”Heroi”, un dels temes del disc Dolça victòria, realitzada en directe a Ràdio Arenys. És aquest encara un treball tendre, iniciàtic i amb un punt innocent, però on descobrim ja un autor molt segur de la seva proposta, amb una bona veu i amb traça per fer bones melodïes i deixar marca pròpia.
“La victòria és tan a prop com nosaltres ho vulguem”, explica Montañez en una breu entrevista que li vam fer i que va sortir publicada a l’Enderrock (en aquest bloc publiquem la extended version). “Precisament, en aquests temps, les petites victòries individuals i col·lectives (que diàriament s’esdevenen) són molt significatives i necessàries, o dolces i tendres si m’apures. Tot comença en un mateix com ja cantava l’Ovidi“.
En temps en que es prioritzen els grans arranjaments, i en que la tecnologia permet pràcticament fer superproduccions des de l’habitació de casa,  Jordi Montañez ha fet un disc marcadament acústic, molt bàsic. Per quin motiu? “Per dues raons: la primera, important, és econòmica. El meu pressupost ha estat bastant limitat. I la segona, perquè he volgut fugir d’artificis o floritures que sobrecarreguessin l’essència mateixa de la cançó”. Montañez explica que ha volgut fer cançons directes, “la paraula i la melodia en estat pur i dur. El concepte de “música i lletra” que ha utilitzat també Feliu Ventura al seu darrer disc”.
Jordi Montañez ha estat un dels artistes que ha participat recentment a l’espectacle La cançó necessària, una producció del cicle Cants i Autors de Granollers que ha reunit en un mateix escenari una sèrie d’artistes que comparteixen generació i la mateixa sensibilitat davant la música. A més del propi Montañez, hi van participar Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Andreu Valor i Josep Romeu. Cançons necessàries, en quin sentit? “Les nostres cançons donen veu a un silenci que la majoria, o si més no una bona part del panorama musical ignora. Existeix molta gent que necessita cançons que cantin les seves esperances, neguits, anhels i inquietuds, la seva forma de veure i viure el món; i que no troben en altres propostes”.

+Info:
[Web de Jordi Montañez]

[Escolta Dolça victòria a Spotify]

[Oriol Fuster escriu sobre Jordi Montañez a La Directa]