Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

23 d'agost de 2011
General
1 comentari

Joan Dausà, un tipus interessant

No volia deixar acabar l’agost sense fer referència al músic i actor Joan Dausà, que aquests dies està enllestint el que serà el seu primer treball discogràfic. Guanyador de la votació popular del concurs Sona 9 de 2010, Dausà és un personatge multifacètic: actor, músic, speaker, animador… A l’Enderrock d’agost l’hem entrevistat, amb un titular que espero que m’hagi perdonat (“Un noi motivat”) però que crec que li fa justícia. I és que s’ha de tenr una bona dosi de motivació per reunir una sèrie de músics sense gaire connexió estilística (Carol Duran de La Carrau, Martí Maymó de Manel o Àxel Pi de Sidonie, per exemple) i proposar-los de participar en un projecte en un projecte conjunt. El magnetisme de Dausà va fer-ho fàcil, i així va néixer Joan Dausà i Els Tipus d’Interés. El disc de debut d’aquest peculair projecte de pop folk, gravat a Blind Records, sortirà a finals d’any i serà, atenció, la primera referència musical de la distribuïdora de cinema independent Cameo. Un símptoma més de com s’està reconvertint la indústria de la cultura. [Més]

En aquest apunt ressona la cançó “M’hauria agradat”, en un enregistrament realitzat als estudis de Miqui Puig (La Bucbonera) durant la realització del concurs de 2010. Les noves cançons no les hem pogut escoltar, perquè s’estan enregistrant aquest agost als estudis Blind Records. Dausà explica que els seus referents musicals estan condicionats per la seva altra passió, l’art dramàtic. “M’agrada que les cançons expliquin històries, que siguin capaces de generar empatia a partir d’un personatge. A l’hora de cantar les històries intento travessar la quarta paret, que diem els actors, en referència a la connexió amb el públic.” Un altre condicionant és el que defineix com a ‘bagatge d’esplai’: “Vinc d’aquest món i me l’estimo moltíssim, tot i que no voldria que em pengessin aquesta etiqueta perquè s’associa a una sèrie de prejudicis. Faig les cançons amb l’objectiu d’arribar a una sensibilitat molt àmplia, però em preocuparia que no agradessin al món esplaier. Seria un mal senyal”.
Crec que és interessant fer una escolta a l’obra d’en Dausà, ja sigui a la seva fangpage de Facebook o al seu MySpace. Crec que apunta maneres dins del magma d’aquest “pop-folk català” o “pop de la quotidianitat” del que tan parlem els periodistes musicals. Ells, però, diuen que les noves cançons que estan enregistrant “apunten també cap a altres horitzons”. “Treballem amb els temes gairebé nus, i a partir d’aquí, cada cançó pren vida pròpia. Si hagués de citar un referent diria Leonard Cohen, per la cruesa que aporta i la importància del piano com a instrument central. Però tot està molt obert.” Dausà cita Serrat com a “gran referent”, per ser “el gran creador de petites històries en forma de cançó”. Les influències d’Els Tipus d’Interès, però, “són infinites”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!