Al darrera la nevera

Ahir vam colar-nos a l’assaig de Sopa de Cabra a Montfullà. No vam ser els únics. El grup va fletar un minibús des de Barcelona per transportar uns quants periodistes fins al mas del Gironès on estan preparant el repertori que sonarà a la minigira que començarà el 9 de setembre al Palau Sant Jordi. L’Enderrock ja havia assistit a un assaig a Montfullà fa cosa d’un mes i mig (la trobada d’ahir era destinada, principalment, a la premsa diària) però no vam perdre l’oportunitat de colar-nos-hi de nou ara que la cosa ja està més avançada. Vam poder assistir a la interpretació en directe de cinc temes (“Si et va bé”, “Plou i fa sol”, “Cau el sol”, un medley entre “Blujins rock” i “El sexo”, i l’Empordà). I tot seguit vam compartir taula amb Quintana, Thió i companyia al voltant d’una potent paella de polígon industrial. Segueixen força hermètics, però vam afinar l’oïda i vam poder caçar al vol algun detall d’interès que tot seguit explicarem. A més, vam poder anunciar que, amb l’Enderrock de setembre, reeditarem la primera i única maqueta de Sopa de Cabra en el seu format original: la caset. [Més]

Als Sopa els vam veure bé. Han assajat vuit hores al dia durant tot l’estiu, i es nota que la cosa ja està rodada. La incorporació de Xarim Aresté a la guitarra ha fet que el so rememori el dels darrers directes del grup, quan en algunes ocasions havien compartit escenari els dos guitarristes originals –Josep Thió i Ninyín Cardona– i el guitarrista Jaume ‘Peck’ Soler. És un so que remet bastant a la darrera època de la banda, tot i que quan encaren la vena més rockera la cosa no queda deslluïda. El grup està treballant amb repertoris d’una trentena de temes per concert, que és probable que canviïn d’un dia a l’altre, de manera que els fans més acèrrims els qui s’hagin comprat dues o més entrades no assistiran a concerts exactament iguals. Aquí teniu una imatge amb el set list, provisional i susceptible a canvis. Dir també que l’escenògraf i realitzador Lluís Danés ha preparat un muntatge excepcional per vestir el recital, sens dubte l’escenografia més impressionant que hagi acompanyat mai l’espectacle d’un grup musical en llengua catalana. N’hem vist imatges i impressiona.
Durant el dinar, els periodistes vam tenir ocasió d’interrogar una estoneta en Thió i en Quintana. Evidentment, la pregunta més repetida va ser: i després del dia 2 d’octubre, què? Doncs, en principi, res de res. Diuen que no s’han plantejat en ferm la possibilitat de retornar definitivament, tot i que el propi Thió admet que, de ben segur, quinze dies després de l’últim concert ja ho trobarà a faltar. Tot i que tothom sembla tenir molt clar que aquest retrobament puntual acabarà en retorn definitiu, em permeto la llicència de discrepar, amb el risc d’acabar de peus a la galleda. Ho argumento. L’any 2001 Sopa ho van deixar en un dels seus millors moments tan creatiu com de popularitat, potser només superat pel clímax del Ben endins l’any 91. Des d’un punt de vista merament econòmic, haurien pogut seguir publicant discos i probablement haurien anat tirant uns quants anys més. Fins i tot haurien pogut fer algun altre bon LP, potser no al nivell de Nou, però segurament prou digne. No ho van fer. Si ara es plantegen seriosament el retorn, això implica necessàriament disc nou. I una cosa és trobar-se uns mesos per assajar un repertori que has fet tota la vida, i una altra ben diferent és elaborar cançons noves que no quedin en evidència davant la dignitat de la resta de la teva obra. I a més, gravar un disc, barallar-se amb discogràfiques, fer una gira, més promo amb els mitjans… Realment ho necessiten? En Thió està cursant quart curs d’arquitectura. De fet, ahir explicava que comença les classes l’endemà del tercer concert de Barcelona… 
El que sí que és segur és que la gira actual no s’ampliarà. Pel que sembla, Sopa de Cabra ha descartat de forma pràcticament total la possibilitat de fer un tercer concert a Girona –que fins fa poc havia estat sobre la taula– i també la de tocar a Lleida el mateix cap de setmana que actuen a Tarragona. Tampoc està gens clar que TV3 pugui enregistrar els concerts, a causa d’un litigi obert entre el grup i la seva antiga discogràfica, Música Global. Per tant, en aquests moments està a l’aire la possibilitat que els concerts s’acabin editant en DVD. Seria força trist que, d’aquest retrobament èpic, només en restessin gravacions disperses al YouTube. Però els camins de la indústria musical catalana són inescrutables…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!