Al darrera la nevera

Ja hi som. Hem tornat a engegar màquines a la redacció de l’Enderrock, després d’una merescuda pausa. Dies d’enllestir els últims serells de la revista de setembre –que com ja us vam avançar estarà dedicada de forma semimonogràfica al retorn de Sopa de Cabra–, de planificar el que resta de temporada i la primera part de 2012 –s’acosta perillosament el número 200 de la revista!– i d’encarrilar noves idees i projectes. Tot i que ja tenim el cervell al mes de setembre, en aquesta redacció ens resistim a enterrar encara l’agost. Ens venen al cap -que dirien els Ia i Batiste– imatges de l’estiu, i el nostre estiu és La Iaia. [Més]

La revista d’agost sempre la dediquem al concurs de maquetes Sona 9. És potser una de les més senzilles de fer però a l’hora és una de les que més ens agrada. Hi destaquem a portada el grup guanyador de l’edició de l’any anterior –en aquest cas, el trio La Iaia, liderat per l’Ernest Crusats– i hi encartem un disc on podem sentir els avançaments discogràfics dels guardonats de l’edició anterior amb una selecció de temes dels 18 classificats d’enguany. Un CD on hi ha de tot –lògic– però que haurien d’escoltar tots els qui volen estar ben atents al que donarà de sí la pròxima temporada musical als Països Catalans.
Pel que fa a La Iaia, només dir que el disc que publicaran a la tardor –que es titularà Les ratlles del banyador i editarà el segell Música Global– és una autèntica delícia. És un disc que no debeb: al contrari. Va en una línia ascendent respecte la primera demo del grup –que ja destacava– i que, quan l’escoltes, saps  que estàs parant l’orella a una cosa inèdita, diferent, amb un punt de gràcia especial. Com a mostra podeu sentir “L’home que passa”, un poema de Jordi Julià que van musicar durant el concurs i que ha acabat convertint-se en una de les cançons més logrades del CD. En parlarem amb més atenció quan el publiquin. “L’home que passa” la podeu sentir també al CD recopilatori del Sona 9 d’enguany.
L’agost s’acaba i encarrilem un nou curs carregat de feina i emocions. Però, com a mínim per una setmana, permeteu-nos encara ser encara com l’home que passa, o que passa per allí… Seguirem escoltant La Iaia i recuperant imatges de l’estiu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!