A Pep Rius el coneixíem en la seva faceta de guitarrista de la Companyia Elèctrica Dharma i del grup de pop Raydibaum, que comparteix amb el cantant i compositor Valen Nieto. En els últims temps, però, ha decidir deixar-se anar amb una proposta en solitari amb el nom de L’Abdominable Gallina Nauseabunda. Entre el pop, la cançó d’autor i l’electrònica –se l’ha comparat amb Eels–, debuta amb Esperant la fi del món (Música Global, 2012), un àlbum que defineix com un conjunt de cançons “que anticipen el final”. Però, quin final? [+]
Pep Rius explica l’orígen de les cançons que formen part d’aquest disc: “Les vaig escriure en un moment en què se m’estava acabant la feina. Era monitor d’un menjador i resultava alienant. En realitat no era una feina gens complicada, però a mi em portava fins al límit. A la mínima el cap se me n’anava i em posava a escriure. El noranta per cent dels temes han estat compostos amb tot de nens xisclant meu voltant.” Una d’aquestes cançons és “Avorrit”, amb un videoclip que va estrenar Enderrock.cat i que podeu veure en aquest post.
Pep Rius es defineix com un partidari de ‘l’escolta lenta’: “Avui en dia sembla que estem obligats a consumir música d’una manera tan ràpida que em supera. Sóc incapaç d’estar al dia de tot el que s’està fent: em malfio de les modes. Aquest és un disc que mira cap als noranta”. Per al cantautor barceloní, “ser original és explicar alguna cosa que s’ha dit mil vegades, però fer-ho amb uns codis que siguin vigents en l’actual context”. Dit així sembla molt fàcil, però resulta complicat.
Les cançons de la
Gallina les ha enregistrat en un estudi casolà, i Valen Nieto ha fet els arranjaments i ha donat forma als temes. Hi ha algun punt de connexió amb la
Dharma? “Són universos paral·lels. La
Dharma té unes altres claus internes i estètiques. Per mi sempre serà una Universitat, i no només musical.”
Escolta l’Abdominable Gallina Nauseabunda a Spotify:
OYFŞT