Coneixo l’Eric Herrera des de fa molts anys. L’he entrevistat, he gaudit amb la seva música i fins i tot li he programat concerts. Gairebé sempre estic en desacord amb ell, i no només en la qüestió d’Israel i Palestina, sinó en moltes d’altres que em toquen molt més d’aprop. Les seves formes i la seva actitud –més encara en els últims temps- sovint em semblen barroeres, agressives i de vegades fins i tot insultants. No entenc com pot militar en un partit d’esquerres. Em sembla del tot contradictori. Però bé, això és cosa seva (i del seu partit).
Dit això, crec que l’Eric és lliure de pensar i dir el que vulgui allà on vulgui i amb les formes que vulgui. Per tant, considero del tot fora de lloc els cartells anònims que s’han difós aquests dies contra seu. Em semblen lamentables. Prefereixo confrontar els meus arguments amb ell cara a cara. I gaudiré de valent quan les seves idees sobre com s’ha d’organitzar la societat siguin derrotades (sempre democràticament). Tanmateix, si algun col·lectiu considera que la ideologia de l’Eric (àmpliament coneguda) entra en contradicció amb els seus plantejaments polítics i això suposa un problema irresoluble, senzillament és lliure de no contractar-lo. I punt. Això sí: deixarà perdre l’oportunitat de gaudir d’un molt bon músic.
PD: Noam Chomsky (per cert: jueu i antisionista) diu que si no respectem la llibertat d’expressió per a les persones que menyspreem, no respectem la llibertat d’expressió en absolut. És una màxima que procuro aplicar-me sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sobre equívocs, tots en patim: si més no, equiparar sionisme amb racisme està fora de lloc per ser una falsetat.
En Voltaire (desconec si era jueu o sionista), crec que va dir que donaria la seva vida perqué la persona que no penses com ell pogues tenir la llibertat d’opinar.
Però bé, que continuï la festa amb la major pau posible… Que d’això es tracta, no?
Atentament, i bon dissabte
Com a signant de l’article publicat a Manresainfo.cat que ha desencadenat totes les notícies i comunicats posteriors, i sobre el que fas esment en el darrer paràgraf, només vull puntualitzar una cosa: vàrem contactar i parlar fins amb tres persones de l’organització de tres col·lectius diferents dels que formen la FMA de Manresa. No una ni dues, sinó tres. Tres persones que durant l’any han anat assistint a les reunions de la FMA per a que tots els actes fossin un èxit. I és clar, també vàrem parlar amb membres del grup de música.
Sobre la resta del teu apunt que, en general, considero molt correcte, no hi entraré -creu-me que ha estat tema recorrent amb tothom del meu entorn durant les darreres 24 hores-, però no podia deixar passar aquest comentari sobre la falta de fonts de l’organització a la notícia, perquè no és certa. Una altra cosa és que no hagin volgut sortir citades.
Gràcies,
Pere Fontanals