Al darrera la nevera

Després d’haver flirtejat amb la fusió entre el funk, el rock i la música d’arrel catalana amb el seu conjunt The Primaveras, el Dj i productor de Perpinyà Raph Dumas encara a Coblism (DiscMedi, 2011) el repte d’unir en un únic treball les seves dues grans passions: la música de cobla i l’electrònica. El resultat és un àlbum que sintonitza amb la tradició de la tenora però que funcionaria en la pista de ball de qualsevol club. Avui el presenten a Barcelona, en una release party al bar Premiere del carrer Enric Granados on el propi Dumas punxarà una selecció de la seva producció més ballable. I demà, Coblism es presenta en un showcase a l’Fnac Diagonal. [Més]

A partir de samplejar polsosos vinils dels anys cinquanta i barrejar-los amb gravacions de diferents cobles modernes i sessions d’estudi amb els The Primaveras, l’alquimista Dumas elabora una poció en què flabiol i tamborí marquen el ritme d’un fructífer xoc de civilitzacions. Pot semblar estrany però no ho és, doncs la cobla i el discjoquei comparteixen una única voluntat: fer ballar l’audiència. De fet, Raph Dumas arriba a afirmar que veu punts de connexió entre el breakdance i la sardana: tampoc seria tan estrany, tenint en compte que es tracta de dos balls de carrer…

Atreviu-vos a fer clic al clip que acompanya aquest post, i feu un tastet de la proposta de Dumas. Si us quedeu amb gana, feu un tomb pel seu MySpace o per la seva web. Com a colofó, Coblism inclou la participació de la icona de la cultura pop catalana Òscar Dalmau, que declama la particular declaració de principis musicals dumasiana a “Outro lliure”. L’amistat entre Dj Phil Musical i Dj Raph Dumas no coneix fronteres –i menys si són espanyoles o franceses– i no perden ocasió de picar-se l’ullet l’un a l’altre sempre que poden. A més, la  portada del disc l’ha feta un gran amic de Dumas: el músic de Ceret Pascal Comelade, un altre alquimista de la tradició amb grans simpaties per la cobla [n’hem parlat darrerament Al darrera la nevera, en aquest apunt]. Aparqueu els prejudicis i descobriu un dels discos de fusió més creatius i interessants de l’any, que entre l’àfter i l’aplec sardanista de vegades només hi ha un pas. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!