Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
En defensa del defensa
Avui Oleguer Presas (portada de l’Enderrock 127) publica al setmanari Directa un article, que també reprodueixen Vilaweb i Berria, sobre la situació del presoner polític basc Iñaki de Juana Chaos (del qual parlavem ahir). No cal dir que li caurà ?ja ha començat? una pluja d’improperis de tota la caverna mediàtica. Ara bé, no em preocupen tant els insults de la dreta espanyolista, com una determinada actitud molt catalana que no veurà gaire bé que l’Oleguer escrigui aquesta mena de coses als diaris perquè el què ha de fer és limitar-se a jugar a futbol. És aquella estratègia dels catalans de no mullar-se mai més de l’imprescindible. I així anem…
Bàsicament, l’argument que de ben segur sentirem és que els futbolistes no s’han de dedicar a fer política. Ara bé, quan Ronaldinho subhasta les seves botes amb una finalitat benèfica… no fa política? Quan el Barça llueix el logo de la UNICEF… No fa política? Més encara: quan qualsevol jugador de futbol (no direm noms perquè són pràcticament tots) fa una campanya publicitària per qualsevol marca comercial (citem Nike, de la qual és sobradament coneguda la seva poca sensibilitat social)… No està fent política? Evidentment, tot això són actituds polítiques. La diferència és que no molesten a l’establishment.
El que passa és que l’Oleguer és un dels pocs personatges públics d’aquest país que s’atreveix a dir en veu alta determinades veritats incòmodes. Una actitud, dir les coses alt i clar, que té els seus riscos, però a la llarga és molt més saludable que callar i guardar la roba.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La política es fa per activa, prenent posicions, o per passiva, atorgant en silenci.
L’Oleguer és de les persones que en fa per activa -tot i que només parlem d’opinions! I en una democràcia!-.
O no fan política els futbolistes que surten a un terreny de joc amb una pancarta condemnant un atemptat?