A l’hora de d’analitzar el comportament polític de la societat catalana, els entesos acostumen tenir en compte dos eixos: el que va de l’esquerra a la dreta i el que es mou entre Catalunya i Espanya. Hi ha un altre eix, però, al qual caldria parar més atenció, sobretot ara que vivim immersos en una nova campanya electoral: és el de la gravita entre vinculació i la desvinculació amb la política. A una punta hi trobarem els qui se senten interpelats pel llenguatge i les formes d’acció política, des dels qui voten opcions totalment integrades en el sistema fins als que militen en partits d’esquerra transformadora o moviments socials alternatius. A l’altra banda hi trobarem una sèrie de ciutadans que, senzillament, ho viuen com una cosa que no va amb ells. No militen en cap partit o col·lectiu. No es manifesten per res. No voten gairebé mai, o només en moments excepcionals. Cadascú tindrà el seu motiu, però el cas és que la política no els interessa. No forma part del seu imaginari ni de les seves prioritats.
[Podeu llegir l’article sencer a Nació Digital]