La gent independentista i d’esquerres viu el moviment dels indignats amb sentiments ambivalents. D’una banda, simpatitza amb aquest esclat de ràbia contra les injustícies del sistema econòmic i contra els gestors de la crisi. A tot plegat, però, s’hi contraposa l’evidència incontestable que aquest no és, per ara, un moviment que tingui la qüestió nacional a l’agenda com a quelcom prioritari. Per a alguns dels acampats a la Plaça Catalunya de Barcelona, sembla que el dret a l’autodeterminació no forma part d’aquesta “democràcia real” de la que fa bandera el moviment. Com se superen aquestes contradiccions? Fins a quin punt són reals o són producte d’intoxicacions interessades i percepcions generades pels mitjans? Quin paper ha de jugar l’independentisme d’esquerres en l’interessant i esperançador procés que s’està vivint a les places d’arreu del país? Aquest apunt exposa deu claus que cal tenir en compte per interpretar el moviment dels indignats en clau catalana. Són deu idees bàsiques, nascudes de l’optimisme i el convenciment del vell axioma que diu que la lluita per l’emancipació nacional és indestriable de la lluita per l’emancipació social.
1) Els #indignats no són un moviment independentista. I què? A ningú li hauria de sorprendre l’existència de moviments socials no independentistes als Països Catalans. N’hi ha hagut sempre. No era independentista la Plataforma Aturem la Guerra. O la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Al sí d’aquests moviments hi havia independentistes, i també gent que no ho era. Hem treballat junts, hem crescut i hem après els uns dels altres. I això ens ha enriquit i ens ha fet més millors persones. I a més, els ‘indepes’ hem convençut a molta gent. Ara n’haurem de convéncer de nova. Paciència!
2) Estem pagant la factura del monopoli ideològic de la dreta independentista. Alguns es pregunten com pot ser que, després de l’eufòria independentista dels darrers temps, aquest nou moviment social sigui tant reticent a incorporar la qüestió nacional. L’explicació cal buscar-la en l’eclosió del que hauriem de començar a qualificar, sense por, de dreta independentista. Un sobiranisme que ha aparcat l’agenda social i que, a més a més, ha tingut un ressò enorme en els mitjans de comunicació i ha eclipsat el discurs de l’independentisme d’esquerres, que no ha estat prou hàbil a l’hora d’elaborar relat i introduïr-lo en la societat. I ara en paguem la factura. O la fractura. Com plantejar alternatives a aquest discurs és una cosa que no farem en aquest apunt, però l’independentisme progressista de totes les tendències faria bé d’abordar aquesta qüestió de forma seriosa ben aviat.
3) Ubicar l’autodeterminació a l’ideari dels indignats ja és una victòria. Gastar hores i hores mirant de convéncer una assemblea perquè s’aprovi una cosa tan bàsica com el dret d’autodeterminació pot semblar un desgast absurd, però no ho és. No hem de perdre de vista que la majoria de la població no és independentista. Som una minoria que treballa per convéncer i arribar a ser majoritària. Per tant, que l’assemblea indignada hagi inclòs la qüestió nacional a l’agenda, encara que hagi estat a empentes i rodolons, és una victòria. L’independentisme ha demostrat que un moviment social que demani democràcia no pot deixar de banda la qüestió del dret a l’autodeterminació. Fa uns quants anys de ben segur que no hauria estat tan fàcil.
4) Els indignats catalans marquen la seva pròpia agenda. Els indignats de Plaça Catalunya van començar a caminar sent la corretja de transmissió de la protesta de la Plaza del Sol. Ara, els dos moviments són més autònoms i es miren més de tu a tu. Per començar, a diferència de l’Acampada Sol, la gent de Barcelona ja ha decidit que abandona la plaça de Catalunya. La proposta passa per aprofitar l’embrenzida i enfortir lluites sectorials i locals. El proper 14 i 15 de juny acamparan davant del Parlament de Catalunya per protestar contra la política de retallades del Govern de la Generalitat. Agenda nacional, doncs. I gairebé sense voler-ho. L’aigua sempre torna al molí.
5) Més enllà de Barcelona també passen coses. El cantautor Feliu Ventura feia esment en un tweet de la necessitat de treure’s les ulleres de “vista metropolitana” per abordar la realitat del moviment dels indignats. El caràcter de les lluites és molt diferent lluny de la centralista i sempre difícil Barcelona, on sempre ha estat més difícil arribar a consensos sobre la qüestió nacional en el sí d’uns moviments socials. A comarques hi ha molts menys dubtes.
6) De nou, la feblesa de l’espai català de comunicació. Si percebem el moviment dels indignats com un moviment de matriu espanyola, en gran part és conseqüència que els mitjans del país no han estat capaços d’explicar-lo en clau catalana. Som allò que ens expliquem. A més, si tenim en compte que han estat mitjans com El Pais els que, per raons cojunturals, han donat més espai a la protesta, entendrem que el moviment s’hagi explicat, fins ara, des d’una prespectiva molt estatal.
7) Twitter, una eina d’intoxicació massiva. Les xarxes socials són una arma de doble tall, molt útils per difondre informació al marge dels grans mitjans, però també un niu de rumors, mitges veritats i comentaris desestabiltizadors. Els contraris i els crítics amb les acampades les han emprat de forma nociva, intoxicadora i en alguns casos insultant. I quan Twitter es converteix en un abocador de brossa digital, una mena d’e-notícies col·lectiu, el millor que podem fer és apagar-lo. La realitat és al carrer, i no al nostre time line. Relativitzem tot allò que hi llegim, o prendrem mal.
8) Sense indignats, l’independentisme fracassarà. Hi ha qui ha titllat el moviment dels indignats de minoritari i marginal. Aquesta visió és esbiaixada i curta de mires. Ningú sap exactament què és i què serà això que està passant. Gran part de la població hi simpatitza, malgrat no en comparteixi les formes, l’estètica o determinats plantejaments. Si volem que l’independentisme sigui majoritari en tots els àmbits de la societat algun dia, això passa per treballar també en moviments com aquest. Hi hem de ser, vaja. A totes.
9) Sense independentistes, els indignats fracassaran. L’independentisme és un moviment molt transversal. L’esclat d’indignació el pot haver agafat amb el peu canviat, però el temps posarà les coses a lloc. És de calaix que un moviment que qüestiona l’estatus quo haurà de comptar amb la força, el bagatge i la capacitat mobilitzadora de l’independentisme d’esquerres si vol reeixir. No integrar-lo seria una actitud poc intel·ligent.
10) Siguem crítics, però des del respecte i amb voluntat constructiva. Simpatitzar amb els indignats no vol dir callar davant d’allò que considerem impropi d’un moviment que diu defensar la democràcia real. Cal denunciar la burocràcia impròpia de l’assemblearisme, les infiltracions de l’espanyolisme ranci o del racisme, i l’apoliticisme d’alguns que diuen que no són ni de dretes ni d’esquerres. Cal desmuntar també el cosmopolitisme tronat d’aquells que reconeixerien el dret d’autodeterminació arreu, menys als Països Catalans. Però cal fer-ho amb intel·ligència. Rellegint una i altra vegada cada tweet i cada post. Mossegant-nos la llengua si cal. Amb il·lusió, vaja. I amb la voluntat de construïr alguna cosa nova, que transformi aquest esclat d’indignació en quelcom que vagi més enllà. Indignar-se, sí. I què més? La clau és que aquest “i què més” no podrà ser sense nosaltres, els indepes de sempre. Els bons, els que tenim raó.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bé, Roger!! No em defineixo d’independentista, i t’asseguro que no sóc nacionalista, sinó internacionalista de veritat. És a dir, que defenso el dret de decidir dels pobles, el palestí, el kurd, el siri, el basc, i el català… entre d’altres. Espero que el teu escrit ens ajudi a impulsar el moviment unitari que fa falta per canviar les coses, en qüestions socials, polítiques, económiques, i pel que fa als drets nacionals.
Una cosa, em preocupa cada vegada més la dreta independentista. Alguns d’aquest pal donen suport a “Plataforma per Catalunya”, un partit autènticament feixista, ple de falangistes i franquistes. És dolent que qualsevol persona es deixi enganyar per aquesta colla, però que ho facin persones que diuen defensar els drets nacionals del poble català em sembla una mostra d’estupidesa criminal.
És un article assenyat on hi podria estar d’acord en un 70/80%, que intenta crear un debat serè, seriós i normalitzat. Molt bé. Però excesivament il·lús tenint en compte el que s’ha vist aquests dies a pl. Catalunya, i també pel que representa l’independentisme (tan el social, el de Viagra i el conservador) en l’actualitat al nostre país. Crec un cop més que pequeu d’excesiva bona intenció en un camp massa volàtil i que en quatre dies ja estarà normalitzat, és a dir, uns quants tornaran als CSO, uns altres a les ONG’s, altres a ICV, esperem també que a les CUP i els barruts tornaran al bar. I qui dia passa any empeny. Això sí, hem de continuar sense descans d’insuflar independentisme en tots aquests sectors de l’esquerra poc o gens nacionalitzada -sigui llibertària, federalista, antisistema…- . Però és clar, aquí ja ens entenem perfectament, de fet ha estat l’estratègia mare d’ERC dels últims 10 anys…
Bé, felicitats per l’article doncs, malgrat jo continuaré denunciant les falsedats tan socials com nacionals d’una bona part d’aquest moviment no moviment.
Salut!
100 x 100 d’acord, l’has clavat Roger!
L’has ben encertat Roger, realment molt ben explicat i sobretot la part de la memòria històrica: quan hauria costat, si és que s’hagués aconseguit, que un moviment així hagués recolzat el dret a l’autodeterminació fa 10 o 15 anys?
El que hem preocupa és la campanya histèrica de la dreta catalanista contra les acampades, molt més dura i intensa que la de la dreta espanyolista (almenys a Catalunya), contra un moviment que té un suport segons les enquestes d’un 80%. És que alguns comencen a treure’s la careta?
Roger
Està bé aportar optimisme estratègic. Potser ser estratègics és el que cal en aquest moviment. I optimisme és el que cal pels independentistes de debó (els d’esquerres o de l’esquerra que no d’esquerra)
Salut
‘Independentistes de debò’, ‘80% de suport de la població’, indepes que voten a PxC’… No havia vist tantes errades i tanta demagògia en tan poc espai. Realment sí, ens separa un abisme, maremeva…
Hola Roger,
M’han interessat
aquests 10 punts, i te’ls comento:
1) Res a objectar.
2) Quan parles del
“monopoli ideològic de la dreta independentista” intueixo que et
refereixes a ERC i les CUP, oi?
3) Et felicito pel
teu optimisme, però al meu entendre la teva és una visió poc realista.
4) Els fils de Sol
i de plaça Catalunya els mouen les mateixes persones, i no reconèixer-ho és un greu
error de percepció.
5) Un exemple de
comarques: del campament d’Igualada avui ja no en quedava ni rastre.
6) Una visió molt
particular. TV3 va tenir prohibida l’entrada al campament de plaça Catalunya. D’això
se’n diu censura.
7) A twitter hi ha
de tot, com hi ha de tot a internet en general.
8) Una afirmació
molt agosarada. Els indignats concentrats són els que són i només es
representen a sí mateixos. Qualsevol altra lectura sí que és esbiaixada.
Pretendre fer de portaveu de “gran part de la població” és un excés.
9) “L’independentisme
és un moviment molt transversal”. Exacte. També hi ha gent de dretes, cosa
que massa sovint els indepes d’esquerres obvien interessadament.
10) Em quedo amb
aquesta frase antològica: “els bons, els que tenim raó”. Tot un resum
dels 10 punts.
Hi afegeixo un onzè
punt: també podria ser que jo estigués equivocat, però mai se m’acudiria dir
que la meva posició és representativa de “gran part de la població”, ni que els
meus són “els bons, els que tenim raó”. Una mica d’humilitat sempre va bé.
Trobo molt respectable el vostre decàleg, però si ara n´apareix un d´anarquista, un de comunista, ecologista, etc. que pensareu els de l´esquerra independentista? Que és una manera d´apoderar-se del moviment? Sigui dit això amb tot el respecte i amb esperit constructiu.
Compte, la Plataforma en Defensa de l’Ebre encara existeix i la seva lluita està ben vigent! http://ebre.net/bloc/
Bon dia,
Salut!
Una llàstima que parlis de Països Catalans i et refereixis, en emprar nacional, a Catalunya. Sempre igual. El catalunyisme ens pertorba.
Hola!
La darrera acta 6-6-11 ha tombat les votacions que incloíen en el document de mínims el dret a l’autodeterminació, per a tots els pobles, inclòs el català. Desde una amb el 90% a favor. passant per una segona de ratificació. I una altra de ilegal, segon les seves pròpies normes, que va passar també en un 60%.
No content amb aixó es considera que a tot foraster que vingui a l’acampada se l’hi ha de parlar en castellà. cerqueu el seu bloc i l’acta a acampada bcn / wordpress enllà on posa “l’Art…” ( aprox paràgraf 30-35 )
Que hi han moviments socials ? Si peró a aquest només els hi interesa el cambi de la llei electoral a circumscripció única. La resta s’ho passaràn pel folre. I si hi ha gent que ho passa malament, que els bombin!, la culpa com sempre serà dels catalans.
Dius que la gent independentista i d´esquerres té sentiments ambivalents. Els independentistes de centres i de dretes també existeixen i són igual de pro independència. No te n´oblidis. Recorda allò que deien al principi, que aquest moviment no era d´esquerres ni de dretes.
Felicitats pel post. Em sembla molt lúcid. Un dels temes que caldria abordar, perquè ens convé com a catalans, és el desenmascarement del nacionalisme invisible o banal que campa per les espanes. Cal desmuntar la mentida de que “espana no es nacionalista” també en els àmbits alternatius i “indignats”. Cal també, posar sobre la taula la veritable essència nacionalista que conforma gairebé tot allò que és espanol. Començant per la seva història colonial, que vés per on, ningú a revisat mai críticament fins a les actituts xenòfobes -i tertoristes- d’un JoaquinSabina, que molt enrotllat ell, fa anys va dir “que a los grupos espanoles que cantan en inglés hay que pegarles un tiro”… Desmuntem el nacionalisme banal i reclamem el nostres drets sense complexos amb un principi inquestiobale: “tots els pobles i totes les nacions són iguals i tenen els mateixos drets”. Impepinable. I de pas, carreguem contra Sabinas i altres farsants, o cínics.
http://www.catigat.org
Malauradament la realitat és aquesta
http://acampadadebarcelona.org/index.php?option=com_kunena&func=view&catid=28&id=8116&Itemid=53&lang=es
Salut.
It really a good article.cheap oakley fives squared sunglassesoakley fives squared sunglassesoakley fives squared sunglasses wholesale by xiaotang
I like your article style,very good.discount oakley hijinx sunglassesoakley hijinx sunglasses saleoakley mens hijinx sunglassesoakley holbrook sunglassesBy yunxiaoliu
Thank you to see oakley frogskins sunglasses saleoakley mens frogskins sunglassesoakley half x sunglassesYangGengSheng
It’s wonderful, thank you.Oakley Antix SunglassesOakley Batwolf SunglassesOakley Dispatch SunglassesOakley Fives Squared Sunglasses by LLM
chaussures Louboutin Louboutin chaussures de mariage chaussures Christian Louboutin Louboutin chaussures de sortie Bottes Christian Louboutin chevi
Super article it is actually. We’ve been searching for this info. vigrx plus