Al darrera la nevera

Fa pocs dies vaig dinar amb una bona amiga que feia temps, massa temps, que no ens veiem. M’ha regalat un llibre, el primer d’aquest Sant Jordi. Sabedora de les meves debilitats per la teologia de l’alliberament, és una edició de la sempre curosa Angle Editorial sobre Pere Casaldàliga, Reflexions des del compromís. Tornant amb Ferrocates cap a l’Enderrock el fullejo. Comença amb una cita: "Les meves causes valen més que la meva vida". Uf.

La següent és igual de demolidora: "Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit".
Porto dues setmanes immers en una voràgine bastant brutal. Amb l’Enderrock, a més de la rutina habitual, hem estat immersos en la producció d’un disc recopilatori d’artistes valencians (i ja sabeu la dita: que de valencians n’hi ha de tres menes). Un recopilatori difícil en un país difícil, però que esperem que faci un bon servei a l’hora de difondre la realitat musical del sud. Al mateix temps, amb la gent de la Directa també hem tancat un número especial sobre mitjans de comunicació, amb una entrevista a Noam Chomsky, per celebrar el primer aniversari
del setmanari. Un primer any complicat, però ens n’hem sortit prou honrosament i amb expectatives de futur.
I per un moment, en plena huracà, m’he quedat pensant si les meves causes valien més que la meva vida.
En tot cas, seguiré llegint Casaldàliga a veure si arribo a alguna conclusió…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!