Al darrera la nevera

El músic que s’amaga rere el grup Bedroom, Albert Aromir, va debutar l’any 2008 amb un disc, La casa dins la casa (Foehn) del qual ja vam parlar en el seu dia en aquest bloc. En aquell disc, Aromir ja deixava intuir la seva traça per elaborar temes de tall minimalista, amb predilecció pels sons acústics a mig camí de la cançó d’autor i el pop. El seu segon disc, El fum blanc, editat també pel detallista segell Foehn, especialitzat en treure a la llum petites perles musicals, confirma el que ja sospitàvem: que ens trobem davant d’un autor altament recomanable, d’aquells que, per assaborir-los bé, cal fer un punt i a part en l’embogida dinàmica de consum cultural en la que estem immersos. Inclou peces com aquesta “Cançó de l’alba” que ressona en aquest apunt, amb un videoclip fantàsticament realitzat. [Més]

Tweet

A El fum blanc podem constatar com Bedroom han prefeccionat el seu so, si bé segueix present un aire de low-fi mediterrani (que fàcil és inventar etiquetes resultones) que impregna totes les cançons del disc, enregistrades entre Tossa de Mar i Barcelona de manera del tot casolana, sense que això els llevi detalls i matisos. Destaquem també “Els nens soldats”, on hi sentim Sam i Belize Nicolau (Oh! Cake & The Cookie), dos nens de vuit i deu anys que presten veus en un tema inspirat en un film documental sobre la realitat dels nens a Uganda. Pop denúncia gens obvi, potser un dels temes més ben aconseguits d’un disc amb el qual tindrem noves alegries a cada audició.
En una petita entrevista que publica l’Enderrock de maig, realitzada per Ferran Amado, Aromir explica: “Els meus gustos musicals han anat canviant. Vaig començar volent fer una cosa molt fràgil, sincera i folk de dormitori, semblant a Iron & Wine o Kings of Convenience, i ara me n’he allunyat una mica, després d’haver descobert una nova manera de compondre en català, gràcies a escoltar Mishima, Sedaiós, Ovidi Montllor, Gran Amant o Isaac Ulam”. Aromir defineix les seves temàtiquesc com a “fosques, menys urbanes i que abracen el surrealisme dels somnis”. A més, a diferència del disc anterior, on el català es combinava amb l’anglès, en aquesta ocasió tots els temes són en català, la qual cosa dóna més unitat al disc.

Escolta ‘El fum blanc’ a Spotify

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!