Al darrera la nevera

Tres reflexions entorn de tres notícies d’actualitat en què hi ha hagut unanimitat entre els mitjans de comunicació. [N’hi ha més]
Les unanimitats, en això del periodisme, sempre m’han semblat sospitoses. Aquesta setmana, diaris, ràdios i televisions han coincidit com a mínim en tres qüestions:

Unanimitat 1: Els metges avortistes, tots a la presó. Cap mitjà ha dissentit sobre les detencions de diversos metges de clíniques de Barcelona que realitzaven interrupcions voluntàries de l’embaràs: a la presó tots. No vull entrar a debatre sí el que feien aquests metges entrava dins de la legalitat vigent. Probablement no. Però ningú ha qüestionat, precisament, la idoneïtat de les lleis i normatives sobre l’avortament. Cap partit polític dels que ho haurien de fer -llegeixi’s ERC i ICV- ha defensat el tema de manera pública i valenta. No m’he pogut informar de manera crítica sobre aquest tema en cap mitjà de comunicació oficial. Potser se m’ha passat, però em considero una persona mitjanament ben informada.Ha estat quan he visitat el bloc de la Montse Aumatell de Valls, redactora i corresponsal de la Directa a les comarques d’El Camp, en què he pogut llegir, per primera vegada, una visió crítica dels fets: es tracta d’uns comunicats de la Xarxa de Dones per la Salut.

Unanimitat 2: els vaguistes dels autobusos són tots uns delinqüents. No ho sabieu? Doncs us quedarà ben clar si feu un cop d’ull a les portades d’avui. La informació sobre la vaga dels autobusos es desenvolupa en dos eixos: o parlen de violència, disturbis i sabotatges, o parlen de les penalitats dels viatgers que s’han vist afectats per l’aturada. I no dubto que hi ha hagut sabotatges, i que molts viatgers s’han vist afectats. Però cap mitjà de comunicació ha enfocat el seu discurs cap a les reivindicacions laborals d’aquests treballadors, en la majoria afiliats a la CGT. De fet, fins i tot s’ha arribat a dir que "els sindicats es desmarquen de les protestes", entenent per sindicats CCOO i UGT, com si no n’hi hagués cap més. Per sort, sí que n’hi ha més. I per sort, hi ha la CGT. I hi ha sindicalistes com en Saturnino Mercader, un dels més combatius, honestos i bona gent que he conegut mai. I per sort, podeu llegir el butlletí que publiquen a internet, on hi trobareu les seves raons.

Unanimitat 3: la tortura a l’Estat espanyol no existeix. En aquest cas, la unanimitat és el silenci dels mitjans de comunicació entorn del cas de Gorka Lupiáñez, suposat militant d’ETA detingut el 6 de desembre. El seu cas, estremidor, no ha passat d’un breu en la majoria de diaris. Per sort, hi ha gent com Juan Miguel Morales, un dels caps de fotografia d’Enderrock, andalús de naixement, català d’adopció, independentista i revolucionari de cor, militant de mil causes, i que m’envia mails amb articles, per exemple, aquest article de Gara. Li diuen democràcia…

I amb això, va passant el dissabte.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!