Més cultura kitsch: Miquel Mariano

Em preocupava que no s’hagués produït encara en català un èxit en la línia de "Opá" o "Amo a Laura": cançons intrascendents que esdevenen un hit a partir del ressò que assoleixen a Internet. Però ves per on, arriba Miquel Mariano amb el seu "Verigut".

Pensava no passaria en català perquè, malgrat la pretesa espontaneïtat
d’aquests fenomens, si s’han pogut produïr és perquè al darrera hi ha
hagut una indústria que ha facturat un producte de masses per a una
cultura de masses. I el català, en això de la cultura de masses, ho té pelut (llegiu el magnífic llibre de Patricia Gabancho El preu de ser catalans).
El hit de Mariano ha assolit 76.000 visites a YouTube. L’home diu que ni s’ho esperava. De fet, la cançoneta està inclosa en un disc on versiona poetes illencs en format seriós, A ritme d’illa (Les Tres Taronjes). A les Illes és tot un fenomen, malgrat que el personatge desperta passions però també crítiques: se l’acusa d’alimentar els tòpics menorquins. La cosa sembla que saltarà al Principat, perquè l’han trait com a sintonia del programa TVist de la gran Maripau.
Que en català també hi hagi productes freaks és tot un èxit. I més encara si aquests, en comptes de cantar lletres com "Amo a Laura/ pero esperaré hasta el matrimonio" es dediquen a criticar ?encara que sigui amb humor blanc? d’un model econòmic especulatiu com és el turisme de masses.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *