Nit de dimarts a la sala Beckett amb Marta Rius, en el marc del cicle Els dimarts em sentiràs, una programació musical de ressons mazònics que és responsabilitat de la colla de BankRobber. De les coses de la Marta n’havíem parlat pretèritament en aquest bloc arran del projecte Sol i Serena, i la veritat és que a l’Enderrock ja teníem ganes de tastar en directe les noves cançons en solitari, que s’han fet esperar força (el projecte de verkami amb el que s’ha microfinançat va acabar el desembre de… 2012!). El resultat de tot plegat és un disc titulat No em deixis caure (Rosalita Records, 2013), una col·lecció de cançons tan colpidores com recomanables. [+]
Les composicions d’aquesta cantant, acordionista i compositora afincada a la Garrotxa s’assenten sobre tres pilars: en primer lloc, el gust per la cançó mínima, gairebé despullada, amb estructura senzilla però completa, on res hi és sobrer però res no hi manca. Una filosofia que, en directe i amb un quartet acústic amb vent, guitarra, percussions, contrabaix i acordió queda encara més explícita. El segon pilar és una musicalitat que, si bé es mou entre el pop i la cançó d’autor, recorre sovint als colors de la tradició de forma desacomplexada (tot i que vam trobar a faltar la tenora de Jordi Molina en directe, va quedar clar en un dels bisos de la nit, “Cançó de taverna”). I,
last but not least, la veu de
Rius, tan trencadissa com enèrgica, que dóna vida a un seguit de versos de poètica pertorbadora, en especial en cançons com “Ales” o “Sota el coixí”, interpretada a la Beckett amb una senzilla caixa de música i la intervenció de quatre ballarins de la
Factoria Mascaró.
El concert de la Becket va confirmar que ens trobem davant d’una de les bones notícies de la temporada, una artista amb una proposta sòlida, adequada a dies terribles com els nostres: hi ha tenebra, pors, morts, però també molta vida i molts anhels en aquestes cançons. Hàndicaps també en tindrà: les cançons de
Marta Rius, si bé poden connectar musicalment amb la nova onada, fugen tot sovint de l’estàndard
quotidianista pel que fa a temes i lletres. Si això hi afegim que la seva òrbita no gravita entorn de la moderníssima i provinciana Barcelona, la cosa es complica. Tinguem fe, però. Que les bones notícies no passin inadvertides.
[La foto és de l’Alba Danés, com sempre excel·lent]
No em deixis caure from Marta Rius on Vimeo.