Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

7 de gener de 2014
Sense categoria
0 comentaris

Fuster de cançons

Concert de desè aniversari de Cesk Freixas en un escenari potser atípic per a la cançó contestatària: Luz de Gas. Sold out i moltes expectatives en un recital que va ser enregistrat en DVD i que s’editarà amb el pròxim disc del cantautor de Riudebitlles. Emocions a flor de pell i una intensa repassada de gairebé dues hores al repertori del cantant i compositor del Penedès. Reivindicació de l’ofici de cantautor i d’una manera d’entendre la cançó com a eina de militància. [+]

Freixas va sorprendre amb una posada en escena atípica, acompanyat d’un quartet liderat pel guitarrista i productor Víctor Nin. Va arrencar amb “Tornarem a brindar per la vida”, executada amb arranjaments elèctrics en clau rockera. Una bona sorpresa que ja deixava entreveure que seria un recital atípic. “Que la cultura sigui un element imprescindible per constituïr-nos com a poble”, va dir en Cesk per introduïr una nit intensa. Amb “Acte de violència”, dedicada a l’escriptor Manuel de Pedrolo, el cantautor va fer una abrandada defensa de la vaga com a eina vàlida de lluita: “tan de bo una vaga general indefinida que ho aturi tot”, anhelava el cantant. Amb l’acústica “Diuen” va aprofitar per reivindicar l’ofici de cantautor i els seus dos mestres: “Ovidi Montllor i Pi de la Serra“. I la frase de la nit: “Fa deu anys em deien el cantautor protesta. Ara em diuen el cantautor antisistema. Espero que d’aquí deu anys algú em digui que sóc un cantautor normal”. 
Un dels moments especials de la vetllada va ser la reunificació per un dia d’Els Altres Bandais, la primera banda de Freixas. Junts van interpretar peces primerenques del cantant, com “La princesa de la revolta”. La teclista dels Bandais debia tenir la nit de dissabte una contradicció interna, en enfrontar-se al concert com a intèrpret i a l’hora com a periodista musical: era la Bel Zaballa de Vilaweb. En la recta final del concert Freixas va citar Emma Goldman (‘si no es pot ballar no és la meva revolució’) per introduïr “La petita rambla del Poble Sec”, i va emocionar-se en recordar els seus inicis, la seva família i el seu pare fuster, que havia elaborat per a l’ocasió un plafó amb el lema “10 anys” que presidia l’escenari. Com a homenatge al pare, Freixas es fa dir “Fuster de cançons”. Un bell ofici. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!