Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

22 d'abril de 2013
Sense categoria
3 comentaris

El frau fiscal i les grans empreses: d’on surt la xifra del 71,8%?

Com ja sabran alguns lectors d’aquest bloc, fa uns mesos vam mantenir un diàleg amb l’economista Xavier Sala-i-Martin sobre el frau fiscal. El debat va venir motivat d’un article seu a La Vanguàrdia on argumentava que el volum del petit frau era molt superior al del que realitzen les grans empreses. Per rebatre-ho, vam esmentar aquest reportatge de l’Anuari Mèdia.cat on se citava com a font un estudi elaborat pel sindicat de tècnics d’Hisenda, Gestha, en què s’estimava que el 71,8% del frau fiscal a l’Estat espanyol era responsabilitat de grans corporacions. En vam escriure aquest apunt. En Xavier va respondre amb dos apunts (aquí i aquí), aportant dades que avalen la tesi que el “petit frau” és el més nociu. Al mateix temps, em demanava quins eren els estudis que demostren la validesa de les dades aportades per Gestha i d’on surt la xifra concreta del 71,8% de suposat frau. En aquest escrit aportem uns quants elements més per a l’anàlisi. [+]

Com que Sala-i-Martín posava en qüestió específicament les dades de Gestha, hem decidit interpelar directament els seus autors. Ens hem adreçat a la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, ens que agrupa diferents entitats, sindicats i col·lectius (entre ells Gestha) amb l’objectiu d’esclarir una mica d’on surt aquest 71,8%. La Plataforma i Gestha ens ha facilitat dos documents. El primer són aquestes notes metodològiques en què el sindicat de tècnics explica com calcula la xifra. Es tracta, com bé fa notar Sala i Martín –també ho ha fet notar sempre Gestha– d’una estimació: per la seva naturalesa delicitva, és impossible calcular el volum real de frau. Segons explica Gestha, el “punt de partida metodològic” és el treball Una evaluación del grado de incumplimiento fiscal para las provincias españolas, d’Ángel Alañón Pardo i Miguel Gómez de Antonio (Universidad Complutense de Madrid). Aquest treball, publicat el 2003, basa les seves etimacions en tres variables diferents: “l’evolució del PIB provincial i la seva desviació respecte a la mitjana de creixement estatal, l’evolució del Valor Afegit Brut (VAB) del sector de la construcció a nivell provincial i la seva desviació respecte a la mitjana estatal, i les tases de variació recaptatòria provincials i la seva desviació respecte la mitjana estatal”. Amb aquest sistema, Gestha conclou que el volum de l’economia submergida a l’Estat espanyol representa un 23,3% del PIB. Val a dir que aquesta xifra és similar a la de l’informe Estimación del volumen de economía sumergida en España, realitzat per FUNCAS (fundació de les caixes d’estalvi) l’any 2010, i que estimava el frau en un 23,6% del PIB. Com s’arriba a la xifra del 71,8%? Segons Gestha, “a través d’un càlcul matricial de la seva aportació al valor afegit brut, vam calcular que les grans fortunes van evadir uns 42.710 milions d’euros en impostos molt per sobre de les xifres relatives a PYMES i autònoms, amb un volum conjunt de 16.261 milions”.

Dades sobre frau real detectat

Gestha també ens aporta un segon document amb alguns elements nous que vindrien a reforçar la seva tesi sobre el frau i les grans empreses. El més interessant d’aquest document és l’apartat en què es detalla el frau real detectat que consta a la Memòria de l’Agència Tributària (dades de 2010). Inclou les actes i liquidacions practicades després d’una comprovació o investigació tributària, i segons Gestha “demostra amb claredat que es defrauda més quan major és la dimensió de l’empresa”. Segons les dades del quadre, “els majors fraus descoberts corresponen a les 3.220 majors empreses de l’Estat, que facturen més de 100 milions d’euros a l’any i que tindrien una evasió mitjana detectada de 3,5 milions”. Segons Gestha, aquestes xifres contrasten “amb l’evasió comprovada de poc més de 1.000 euros de mitjana en treballadors i petits autònoms”.

Tanmateix, no hi ha informació per extendre aquesta comparació individual en termes d’evasió total descoberta, perquè la Memòria de l’AEAT no inclou la xifra d’actuacions realitzades per la Delegació Central de Grans Contribuents a les 3.220 empreses que facturen més de 100 milions d’euros. És a dir: podria ser que malgrat defraudar molt més de mitjana, com que són menys el volum de frau fos menor. En tot cas, i sempre segons Gestha, a partir de les dades reals no hi ha prou elements per afirmar-ho (tampoc n’hi ha, esclar, per afirmar amb rotunditat el contrari). Tot i això, hi ha alguns indicadors que, a parer del sindicat de tècnics, podrien assenyalar tendències: Gestha afirma que el deute mitjà d’actes (allò que les empreses defraudadores han d’acabar pagant a Hisenda) és de 250.888 euros. Si es té en compte, sempre segons Gestha, que la mitjana d’actes a autònoms i petites companyies se situa entre 59.000 i 142.000 euros, “el pes total dels deutes de les grans empreses serà important per desplaçar cap amunt la mitjana”.

El document de Gestha aporta altres dades en paral·lel que reforcen la tesi del gran frau com el més nociu, relatives al resultat de l’amnistia fiscal, el volum de bitllets de 500 euros que circulen a l’Estat espanyol o una comparativa entre les declaracions oficials de l’impost de patrimoni i els informes de la banca privada sobre els seus dipositants. Cadascun d’aquests apunts donaria per realitzar un reportatge sencer: a veure si algú s’anima. En tot cas, el que resulta lamentable –i en aquest punt és probable que coincideixin tan Gestha com el propi Sala-i-Martin– és la manca d’informació oficial relativa al frau elaborada pel propi Estat espanyol.

Apunts finals:

1) La gent de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, arran de tota aquesta qüestió i aprofitant també la nova campanya de la renda, han decidit elaborar un comunicat sobre el tema del frau. Hi remarquen que “ni l’Agència Tributària ni el Ministeri d’Hisenda no treballen ni fan pública cap estimació del frau fiscal a Espanya, impedint així la millora de la lluita i la persecució del frau fiscal a l’Estat espanyol”. També denuncien que, al seu parer, existeix una “reiterada criminalització de la pobresa”. “Afirmacions habituals i gratuïtes del tipus ‘la majoria de ciutadans evadeixen impostos’ o bé ‘tothom ha viscut per sobre de les seves possibilitats’ suposen un intent de corresponsabilitzar a tota la ciutadania per igual i evitar la depuració de responsabilitats davant d’una crisi que té culpables, que són una minoria, i que en molts casos s’estan beneficiant d’aquesta situació”.

2) Sóc conscient que he trigat més del desitjable en elaborar aquest escrit. El debat amb en Xavier Sala i Martin va produïr-se a principis de gener i han passat gairebé cinc mesos. Diverses persones m’ho han fet notar i voldria demanar disculpes per la demora. Les meves ocupacions laborals, personals i familiars m’han impedit dedicar-hi el temps necessari. Cal tenir en compte, així mateix, que l’economia no és la meva especialitat, amb la qual cosa m’hi he de mirar molt més a l’hora d’escriure qualsevol apunt (i tot i així, gairebé segur que cometré errors). 

3) En el seu dia vaig dir que miraria de contrastar l’escrit de Sala-i-Martín amb aportacions d’altres economistes. Fins i tot vaig fer dos tweets al respecte, apelant a Vicenç Navarro i al Seminari Taifa. Finalment he decidit no fer-ho i centrar-me en contrastar les dades de Gestha, que al cap i a la fi és era el que Sala-i-Martín qüestionava de forma més directa. Fer entrar més economistes en joc potser hauria convertit aquest tot plegat en una mena de “baralla de galls” poc interessant i hauria ideologitzat el debat. 

4) Hi ha un aspecte que en Sala-i-Martín va fer notar en el seu dia: l’informe de Gestha sobre estimacions de frau no pot consultar-se complet online. Hi ha alguns resums, i ara disposem del document sobre metodologia que ens han facilitat, però no hi ha pas el document complet. M’hagués agradat poder-lo compartir en aquest post, però de moment no ha estat possible. Segons expliquen fonts del sindicat de tècnics, no és “gràficament operatiu”. Em consta, però, que Gestha està treballant per solventar aquest fet i difondre una versió completa i “digerible” de l’estudi. Si algú vol ampliar informació, amb Gestha s’hi pot contactar des de la seva pàgina web. En aquest comunicat també hi trobareu un contacte directe

5) Així mateix, voldria demanar disculpes si en algun moment el meu to no ha estat el més adequat. Crec que he guardat les formes en tot moment, i si algú s’entreté a repassar els tweets i retweets (m’hagués agradat fer-ne un Storify però tampoc vaig tenir temps) ho podrà comprovar. El que més lamento de tot el debat són les males formes d’algunes persones a la xarxa, tan seguidores com detractores de Sala-i-Martín. Crec que és important mantenir les formes i que les persones que ostentem espais d’opinió als mitjans (tinguem poc o molt ressò) hem de ser responsables a l’hora de mirar d’articular un debat respectuós.

6) En el seu dia ja vaig agrair a Twitter que Sala-i-Martín hagués “baixat a l’arena” per debatre sobre el tema i hagués dedicat part del seu temps a ampliar la tesi sobre el petit frau. Ho torno a fer. Crec que bàsicament la feina dels periodistes consisteix en fer preguntes i contrastar dades amb l’objectiu de tenir un debat públic sà i constructiu, i això és el que he intentat de nou amb aquest post. Que un catedràtic de Columbia dediqui part del seu temps a defensar les seves tesis davant d’una interpelació feta per Twitter és tot un luxe. I crec que si tot plegat ha contribuït a matisar posicions aparentment confrontades, aquest intercanvi de posts haurà estat profitós.

  1. Bon treball, rigorós, argumentat. Segueixo també en Sala-i-Martin. De vegades el trobe interessant i d’altres arrogant. Com es pot arribar a pensar que el gruix del frau surti dels particulars o  dels petits comerciants? Tot massa irreal.

    Felicitats de nou

     

  2. Bones Roger,

    Segueixo habitualment els teus escrits i em pregunto si en Sala Martin, posseïdor de la veritat absoluta (o no!) ha respost la teva nova investigació.

    Salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!