Una tarda amb Pau Llonch (At Versaris)

Els lectors d’aquest bloc ja saben del meu amor –a vegades irracional, ho admeto– amb Sabadell i els seus músics –en general– i amb els rapers d’At Versaris –en particular–. Per tant, quan el company Pau Llonch (pels qui no controlin: Mc d’At Versaris i camarada d’aventures a la Directa) va proposar-me un viatget al seu home studio sabadellenc per mostrar-me el nou material i els experiments que està preparant, la resposta afirmativa va ser bastant immediata. La cosa va concretar-se divendres passat i va començar amb un dinar correctíssim a Can Capablanca, el renovat casal indepe local, entre converses sobre la campanya dels referèndums i la trompada de l’esquiadora local Queralt Castellet. [Més]

En Llonch té la seva fàbrica d’idees en un noble casalot que comparteix amb uns quants col·legues. La seva habita s’ha convertit en una mena de temple político-musical on comparteixen protagonisme a parts més o menys iguals un seqüenciador i un equip de gravació bastant arregladet, una pila de discos i vinils (“insignificants comparats amb el volum d’LP que ha anat acumulant en Rodrigo, ja t’ho dic”) i un bon recull bibliogràfic: una nova edició d’El Capital en un lloc preferent, La insurrecció que ve del Comitè Invisible –darrer volum de moda entre la penya autònomo-postmoderna–, material sobre la revolta grega recentment adquirit en un viatget a Amsterdam… 
Primera sorpresa: resulta que en Llonch no en té prou amb les seves aventures al capdavant d’At Versaris, i està preparant material en solitari. I quan diem en solitari volem dir del tot en solitari: tot el procés de producció l’està duent a terme ell solet dins les quatre parets de la seva habitació. Encara no sap ben bé quina sortida li donarà –la idea és que sigui un projecte bastant interactiu i es pugui difondre a través d’internet i generant feed-back amb els potencials receptors– però la història, pel que hem pogut sentir, pinta bé. Ja avancem que trenca les convencions del que podríem esperar d’un hip-hoper –però bé, ja sabem què en Pau ve del punk, del hardcore i, perquè no, també del pop– i que probablement també una vessant audiovisual i internàutica olt marcada. Presentar-lo en directe? “Ja es veurà. De moment vull que sigui algo bastant pels col·legues. Si agrada, doncs ja vuerem”. Cal dir que les prioritats d’en Llonch, actualment, també passen per ultimar els detalls de l’espctacle conjunt que At Versaris està ultimant amb Asstrio, que es presenta el proper dijous 4 de març a l’Apolo 2.
La conversa segueix a la Teteria l’Atzavara –on darrera la barra hi podem trobar força sovint en Lluís Oliva sense Les Arbequines– i amb posterioritat a l’Impaktes Visuals, local de cultura urbana on just aquella tarda es presentava el nou disc de Boo Dooh, grup històric del rap vallesà. Allí trobem l’altra mitja taronja d’At Versaris, l’inefable i incontinent (a nivell verbal) Rodrigo Laviña. Com sempre, aquest santsenc està clavadíssim investigant noves produccions a base de samplejar i remesclar merda d’origen molt divers –”buah, he fet unes bases amb un tema de la Núria Feliu que flipes”, etc–. Resulta, ves per on, que en Rodri també està preparant material paral·lelament a At Versaris. En el seu cas la cosa és un pèl més anàrquica –en Llonch és el soviètic del grup– però també podem avançar que està currant colze a colze amb un fosc personatge de l’escena rap catalana: El Gordo del Puru.
El Gordo destaca per diverses coses: 1) és un dels tios més prometedors del rap en català tot i que al seu MySpace només ha publicat un tema i d’això ja fa dos anys 2) Té una habitació plena de vinils de tot origen i condició, que ha samplejat metòdicament i ha convertit en un banc de sons de tota mena que ha posat a disposició dels seus col·legues raperus i 3) ha realitzat la proesa de seleccionar i samplejar centenars de frases emblemàtiques de serials i pel·lícules doblades al català per TV3 –en la línia de “Suellen, ets un pendó”– amb l’objectiu de consolidar un banc de recursos per a enfortir un hipotètic slang català amb el que maquillar discos i produccions. 
Òbviament de tot això no en pot sortir res bo… Però ja ho explicarem un altre dia.  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *