Xesco Boix: 25 anys després, present!

El proper mes de juliol farà 25 anys de la tràgica mort de Xesco Boix, el nostre Pete Seeger. Personatge referencial del folk català, gran adaptador i introductor a Catalunya de clàssics nord-americans i anglosaxons, i recuperador de la cultura popular catalana, Xesco Boix és, com afirmava Ignasi Aragay a l’Avui el passat 14 d’abril, un músic “popular” però “no mediàtic”. Autor de 35 discos, va realitzar més de 6.000 actuacions en directe arreu dels Països Catalans i va publicar 10 llibres i cançoners. Per recordar la seva figura, aquest Sant Jordi han aparegut dues novetats editorials: la Galera acaba de reeditar L’arbre generós, un recull de contes adaptats pel propi Xesco i il·lustrats per Pilarín Bayés. I Publicacions de l’Abadia de Montserrat publica el llibre Xesco Boix, història de la nostra història, obra dels músics, animadors infantils i hereus de Xesco Boix Lluís M. Panyella i Maria Josep Hernández. Un volum que, a més, conté un CD inèdit amb una carta sonora de Xesco Boix al músic mallorquí Jaume Barceló, en què li canta i explica com cantar cançons, com aquesta que segur que us sonarà: “La bicicleta”. [Més]

La bicicleta – Xesco Boix
“Tinc 89 anys, a vegades em falla la memòri.a Però recordo en Xesco: tenia una bona estatura i era meravellós quan cantava per a la mainada o amb ells. Quina tragèdia que morís tan jove!”. Són paraules de Pete Seeger, el músic i cantant referencial del folk nord-americà, que va conéixer en Xesco l’any 1965 als Estats Units. Lamentablement per als Països Catalans, nosaltres no hem tingut un Bruce Springsteen que recuperés els temes de Xesco Boix per al nou públic, com sí que ha fet l’autor de “Born tu run” amb les tonades de Seeger. Encara avui és urgent reubicar i reivindicar la figura d’en Xesco, i per això és d’agrair la publicació d’aquests dos volums, o el disc Que fas polissó?, obra de diversos membres del Grup de Folk, que ell va ajudar a fundar. Però fa falta més: per exemple, un disc d’homenatge on no només hi participin els seus companys generacionals, sinó els que podrien ser els seus hereus musicals. I una altra cosa cabdal: una reedició digna de la seva discografia, avui en dia només trobable en vells K7 en botigues de segona mà o en precàries i parcials reedicions en CD.
Xesco Boix, no ens cansarem de repetir-ho en aquest bloc, és un exemple de la desmemòria endèmica d’aquest país. És un deure col·lectiu recuperar-lo de l’oblit. Ho va escriure Toni Roig, i ho canten també els Aramateix: “Perquè el cel sigui més just, vull cridar: més memòria històrica per tots els lluitadors”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *