El Petit de Cal Eril: ser rural ja mola

Ahir em vaig escapar a l’auditori de la Pedrera per veure una estona El Petit de Cal Eril. D’entrada, vaig constatar dues coses: la primera, que Caixa Catalunya ha descobert que cantar en català a Barcelona ja és modern i enguany ha programat el cicle De prop al seu exclusiu garito amb grups com Manel, La Brigada, Sanpedro o els protagonistes de la vetllada d’ahir. La segona, que la modernor barcelonina en general per fi ha descobert que ser rural i català mola. Han hagut d’esperar tretze anys –el solsoní Roger Mas va debutar l’any 96– però al final sembla que s’imposa la tendència: ser de comarques i fer cançons és més guai. I sinó que li preguntin a Joan Pons, de ca l’Eril de Guissona. Ahir, sense ni tan sols haver tret encara el seu disc de debut, va omplir una sala d’incondicionals. [Més]

Joan Pons és El Petit de Cal Eril en tots els sentits: a més de ser el seu nom artístic, realment pons és el fill petit de Ca l’Eril, de Guissona (la Segarra). Un dia va decidir enregistrar unes cançons a casa amb el que tenia a mà, va enviar la maqueta al concurs del club Tr3s C, i va guanyar. Poques setmanes més tard presentava el seu directe a l’Espacio Movistar i actuava al Poparb en qualitat d’artista emergent. Ara és apunt de presentar el seu debut discogràfic, I les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009). Inclourà una quinzena de cançons pròpies i una versió d’una peça tradicional, “La Caterineta”, que ahir va ressonar a la Pedrera i avui ressona en aquest apunt. Són temes molt orgànics, que parlen de la terra, del camp i “de tot el que pot arribar a suposar viure a Guissona”, explica Pons. En aquest sentit, El Petit es referencia en Roger Mas: “Ell sovint parla de la terra, les plantes, els animals… em sembla que és un tio que en sap molt”. Pons viu amb intensitat l’experiència que suposa viure a la Catalunya interior: “La Segarra és ben parida, però és molt dura. Hi fa fred, hi ha boira, la calor a l’estiu… No és fàcil: és un món molt tancat. També és més pur. A mi, que visc entre Barcelona i Guissona, em costa molt trobar la puresa a la capital”, reflexiona el músic.
És curiós un concert d’El Petit de Cal Eril. Tot i que la proposta està revestida d’un punt d’amateurisme entranyable, la cosa funciona. Tan bon punt convida a cantar els seus nebots petits com fa pujar a l’escenari els seus amics d’Anímic –ahir eren presents entre el públic però com a espectadors–. No deixeu d’escoltar les seves cançons: descobrireu un altre bon artista amb projecció de futur.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *