Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

23 de desembre de 2012
General
137 comentaris

5 raons per les quals CiU elogia la CUP


El diputat de la CUP David Fernàndez va estrenar-se divendres com a orador al Parlament de Catalunya. El discurs de Fernàndez va aixecar tota mena d’elogis a les xarxes socials sobiranistes, no només entre els afins a la CUP sinó també entre la claca d’ERC i, sorpresa, també de CiU. De fet, el President Mas, en la resposta a Fernàndez, va estar extremadament mesurat. Va afirmar que “en la CUP hi veig autenticitat, tot i que estem en posicions allunyades” i que, de fet, hi ha punts en què hi coincideix, com per exemple en que “cal evitar la sacralització dels mercats”. El propi Duran i Lleida va mostrar-se empàtic el “discursàs” de Fernàndez, de qui va dir que era “una persona molt preparada” La parròquia cupaire, entre la incredulitat i l’emoció del moment, no se’n sabia avenir. La reacció va ser d’allò més càndida i innocent. “El discurs de la CUP els ha descol·locat”, “no tenen arguments per rebatre David Fernàndez”, “no s’esperaven trobar un tan bon orador”… Amics: res més lluny de la realitat. Resumim en aquest post cinc dels motius pels quals CiU tira floretes a la CUP. [+]

1) La CUP és mainstream (i CiU també): La Candidatura d’Unitat Popular només té tres diputats al Parlament, però més enllà de la poca o molta gent que l’ha votada, és l’expressió política d’un sentiment majoritari en la societat que sobrepassa l’eix tradicional esquerra-dreta. La CUP –com en certa manera també Ciutadans– representa la sensació de distanciament del català mig amb el sistema polític. CiU, com a partit central, no pot defugir aquesta realitat, i més si s’expressa en clau sobiranista. Mostrar-se empàtic amb “els indignats”, encara que sigui des de la distància, és positiu si el que es vol és navegar pel corrent central de la política del país.

2) “Jo t’entenc i en el fons tens raó, però la vida és dura i ja maduraràs”. La condescendència i paternalisme són una bona forma d’intentar desactivar la CUP sense necessitat d’entaular-hi una batalla ideològica. Els militants de la CUP ho saben bé arran de la seva experiència als municipis. Ho resumia bé en Vicent Martínez en aquest tweet. Tots els demòcrates catalans de quaranta en amunt enyoren els seus anys rebels, i veuen en els ulls il·lusionats dels nois de la CUP aquella rauxa de quan militaven a la Crida -o, si són una mica més grandets, de quan cridaven allò de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”-. “Jo t’entenc, fill meu, i en el fons tens raó, però la vida és més complexa i quan maduris ja ho entendràs” vindria a ser el resum del discurs de CiU cap a la CUP, un discurs amb el que connectaran amb la gran majoria de gent entre 35 i 65 anys (que és, bàsicament, la gent que vota).

3) “No pensis en un antisistema”. La millor forma de desactivar els arguments de la CUP és no entrar a debatre’ls. Com deia en Carles Badens a Twitter parafrasejant Lakoff, en comptes de “no pensis en un elefant” podríem dir allò de “no pensis en un antisistema”. Com deia en Roger Buch a Twitter, empatitzar amb la CUP també vol dir, en certa forma, integrar la indignació en la dinàmica del sistema i demostrar que la fera ferotge no era tan ferotge. Aquest era un dels riscos que la CUP va assumir quan va decidir presentar-se i serà un dels principals esculls que haurà de superar al llarg de la legislatura. Haurà de fer una feina ingent per instaurar el seu propi marc si no vol veure’s engolida

4) “El sobiranisme és transversal i la CUP també en forma part”. Una de les estratègies exitoses del sobiranisme liberal, assumida també per gran part de l’independentisme d’esquerres, ha estat l’aposta per la visualització del “front patriòtic” –ara se’n diu transversalitat– per sobre de l’eix social. Destacar els inputs en clau nacional del discurs de la CUP –”mà estesa” a la consulta, la crítica dura a Ciutadans i PP– és una bona estratègia per mirar de visualitzar els cupaires com a part integrant d’aquest “front patriòtic transversal”. Com deia en Quimantú a Twitter invertint la lògica de Josep Pla, “el més semblant a un català de dretes és un català d’esquerres”. En aquest sentit, la CUP, més enllà de la mà estesa a l’autodeterminació, haurà d’afinar la crítica al procès de consulta –reivindicació del referèndum vinculant, negativa a les “eleccions plebiscitàries” com a alternativa si Espanya la prohibeix– si no vol veure’s engolida per la dinàmica de la transversalitat.

5) “No són elogis a la CUP, són plantofades a altres partits”. ICV-EUiA és la força política d’esquerres crítica amb CiU amb més vots i més diputats: ERC és en aquests moments aliada cojuntural de la federació i el PSC no sap i no contesta. Joan Herrera va exercir, durant la passada legislatura, de cap de l’oposició “de facto”. Per tant, és l’enemic a batre. Que CiU legitimi la CUP com a espai d’esquerres alternatiu respon també a una estratègia de desgast i aïllament dels ecosocialistes. Ho va resumir bé Ernest Folch en un tweet: “no són elogis a la CUP, són plantofades a altres partits”. Aquesta estratègia també pot anar bé de cara a debilitar ERC: ara Junqueras està fort i segur, però caldrà veure què passarà d’aquí uns mesos quan comenci a notar-se l’efecte de donar suport a les retallades (sobretot si no s’avança en la concreció de la consulta).

  1. afinadíssim, R.Palà.
    tot i que el discurs de D.Fernández a la investidura va ser clar i complet, i tan gràfic i directe que arribava al fons de les consciències i arrossegava (d’aquí els aplaudiments d’erc, etc.; d’aquí la fugida per cames d’en Cañas).
    per això no els devia costar res a ciu fer-hi un bon posat, principalment atent (tothom! li en feia: el discurs polític usual és retòricament arxisabut i migavorreix, en el millor dels casos hi pots concordar però ja te’l saps; el de CUP-Fernàndez hi és la grata i energètica sorpresa); principalment atent, deia, i subreptíciament –com bendius– condescendent.
    cal anar-hi anant alerta. bon cop de CUP.
    (ah! tinc 51 anys i voto CUP de cor i amb al cap.)
  2. D’acord en gran part… la qüestió és què cal fer?

    Fer discursos dissenyats per desagradar als dirigents de CiU? Encara que impliqui perdre l’amplitud del moviment que es va aconseguir amb la campanya? Això, des del meu punto de vista, seria una llàstima i un greu error.

    Per a mi, el discurs del David va ser magnífic i, de fet, expressa el millor de la campanya de la CUP-AE. Més enllà dels jocs parlamentaris, es tracta d’intentar connectar amb “el poble”; el de veritat, és a dir la gent treballadora en la seva pluralitat. Si fem això, anirem construint una unitat popular que val la pena. I de vegades els polítics institucionals faran elogis (encara que ràpidament passin a insults).

    En canvi, si fugim de l’intent de connectar amb la gent, al curt termini evitarem els elogis d’aquests dies, però deixarem de ser una alternativa de veritat per a la gent real, per al 99%. Això sí que agfradaria  als senyores de CiU.

  3. S’ha de tenir en compte que era el primer dia i el que Mas buscava era anar cap a casa amb la investidura,una majoria a favor del referèndum i no fer massa soroll..

    A més, penso que de veritat el president està molt tocat,sobretot a nivell intern dins de Ciu i que el seu pacte amb ERC no ha agradat massa a les altes esferes econòmiques i mediàtiques del país.

    Els convergents veuen que  el nacionalisme ha girat clarament cap a l’esquerra.Per això evitaran tant com puguin una comfrontació massa bèstia amb els partits d’oposició sobiranista i aniran a buscar tant com pugui el cos a cos amb el bloc unionista i vincular així retallades amb Madrid..

  4. D’acord amb amb matisos, però enumeres 5 punts que caldrà tenir presents, encara que allò que ha de marcar l’actuació i el discurs dins i fora, no ha de ser els comentaris de CiU, que seria el sisè punt que cal tenir en compte, en aquest sentit.
    ai, el punt  2 me l’he sentit dir tota la vida… en tinc 57 i he anat a la llista dela CUP encara que no en sóc “militant”
  5. No em sembla equivocada l’anàlisi, però tampoc s’ha de deixar de banda l’escenari preferit per Espanya per impedir que s’avanci cap a la independència, que sens dubte és el d’un PSOE i PP units a totes per defensar la unitat d’Espanya mentre els catalanets ens enfrontem a mort dins la comunitat autònoma per gestionar la misèria discutint fins a l’eternitat sobre polítiques d’esquerres i de dretes que a la pràctica tampoc podrem portar a terme perquè ni tenim suficient capacitat de decisió ni prou diners per desenvolupar-les. Per tant, algun acord hi haurà d’haver entre les forces polítiques catalanes partidàries de l’estat propi en aquesta etapa de transició fins a la independència, perquè, en cas contrari, podem arribar a obtenir tots plegats matrícula d’honor en les nostres tesis sobre les dretes i les esquerres, però suspendrem en l’assignatura més important de la qual ens hem d’examinar: la ruptura amb l’Estat espanyol.  
  6. Els convergents saben que caldra fer pressió social per a la independencia. I necessitarà la CUP per tal que la pressió de la societat civil sigui prou forta. Sense la CUP la pressió social sera mes debil. Això en diuen fer de la necessitat, virtut.  Això diu de la força real de la CUP a la societat civil activa i mobilitzada.
    Pero també queda clar que, quan aquesta pressió no faci falta, o be destorbi, tambe seran criticats, ignorats i menyspreats pels convergents. Per a mi és molt evident 
  7. Molt interessant l’anàlisi i el debat que enceta Roger. Cal recordar que les forces hegemòniques no només saben utilitzar la repressió. La cooptació és potser la seua principal arma. A l’Amèrica Llatina, el avui demonitzat, Hugo Chávez va viure una època d’enamorament dels mitjans, d’alguns polítics tradicionals i fins i tot dels mercats que van pensar que simplement era un “charlatán” més al món decadent de la política. El president anterior va guanyar les eleccions amb un discurs en el qual deia entendre els arguments i les raons dels revolucionaris i amb la promesa d’amnistiar a Chávez i els altres presos polítics bolivarians. Rafael Caldera va ser el primer president que es va eixir del bipartidisme que governava Veneçuela des de 1958. Però no va honrar les esperances depossitades en ell i va continuar aplicant polítiques antinacionalistes i neoliberals. Al 98 guanyava les eleccions el moviment bolivarià i es feia president a un independentista indignat: Hugo Chávez.

    Els primers anys el gran poder va elogiar el seu discurs moralitzador, patriòtic i popular. Pensant que mai l’aplicaria i tot quedaria en belles paraules. Com sempre havia sigut. Quan començà a veure’s que no podien seduir, controlar i redirigir el govern bolivarià, aleshores començà la vertadera guerra, que culminaria en un Cop militar al 2002. Del qual, com sabem, el feixisme va eixir perdedor. El mateix s’ha vist a Equador, Brasil, Argentina o Uruguai. Repressió, cooptació, repressió.

    14 anys després. L’hegemonia política bolivariana és tan gran que fins i tot la dreta antinacionalista, o antixavisme, s’ha vist obligada a emprar el marc conceptual bolivarià i declarar que mantindran les missions socials, els convenis amb Cuba, la integració llatinoamericana, els drets de dones, grups minoritzats i pobles indígenes…

    L’extensió del marc conceptual independentista i socialista és l’horitzó.

    Per ara…

  8. Hi estic plenament d’acord amb l’anàlisi. Malgrat això, la CUP té un arma que depassa qualsevol tacticisme del sistema: que es creu el que diu i ho practica. Emprant el termes comptables del Mas en la seva rèplica, si la CUP manté els seus actius (crítica fonamentada i oberta, civisme, honestedat, coherència, acció/implicació social i autenticitat) acabarà arrossegant votants i partits de tot signe. L’exemple marca el camí del canvi.
  9. Això ho hem viscut ja durant anys als ajuntaments de molts pobles del Principat..
    Van fent-se els enrollats i els pagesos fins que els hi toques una mica els nassos i llavors la cosa ja canvia..

    El preocupant no serà quan entrem en els combats dialèctics,perquè això ja està guanyat,sinó el silenci o directament la intoxicació mediàtica que ens puguin fer..
    És absolutament escandalós el control dels mitjants per part de Ciu i és molt probable que ens facin sortir a la foto pel tema del referèndum i ens silenciïn en el discurs més social i anticapitalista..

  10. Sense voler entrar en disquisicions electorals o partidistes, vull anotar uns raonaments relacionats amb algun dels cinc punts anotats per vostè (en cap cas li vull treure les seves raons per dir el què diu, sols voldria puntualitzar unes afirmacions que són, al meu parer, massa extensibles i generalitzades. Vull deixar clar que no tinc cap carnet partidista, i que mai he votat a CiU, PSC-PSOE, ICV, PP, C’s, CUP, etc., etc.). Aquests són uns raonaments subjectius i personals, i en cap cas volen ser unes “veritats” sociològiques extensibles més enllà de la pròpia subjectivitat.

    1.- La CUP, en cap cas, és l’expressió política d’un suposat sentiment majòritari de la població catalana. No tots els distanciats amb el sistema polític, econòmic o social imperant tenen [tenim] a la CUP -o als anometats “indignats”- com a portanveu, més enllà de certes simpàties que algunes de les seves propostes puguin germinar amb les persones. Ens agradi o no, no es pot dir que la CUP tingui cap majòria social al nostre pais (CiU, encara que hagi “guanyat” les eleccions, tampoc ho pot dir). Mai votaria a una candidatura que donès ales als partidaris de la aniquilació d’un Estat demòcratic (ja veieu que no em refereixo al reino de España), o que té una ètica moral/vital en alguns casos als antipodes de la meva.

    2.- Vostè escriu: “Tots els demòcrates catalans de quaranta en amunt enyoren els seus anys rebels”, per encolomar-los [encolomar-nos] un discurs paternalista, de maduració aliena, etc. Deixant a banda que podem ser molts els demòcrates rebels de més de quaranta anys, no tots votem a CiU (gràcies a Déu!), i menys enyorem els anys de grissor vàries, o sermonejar.

    4.- El que es podria anomenar “poble sobirà català”, a les darreres eleccions va fer fora del parlament a la única força política que tenia com a únic i sol proposit la independència. Personalment, no sé de que pot parlar un parlament que no té cap força legislativa veritable -a no ser que sigui fer retallades socials i robatoris vàries a les classes socials mitjes/baixes-. Trobo més urgent treballar per ser independents -poger ser un Estat “normal” (i per tant imperfecte)- i, un cop poder-nos responsabilitzar de les pròpies decisions, triar el model social i econòmic que la població trïi. Voler actuar en una entitat colonitzada com si aquesta fos una entitat sobirana, pot ser una feina abocada al fracàs (i no parlem ja de la fal·lera autoritaria d’antepossar el “socialisme” [quin “socialisme”?] a la plena sobirania).

    5.- ERC -i ICV-EUiA- tenen ja experiència en aplicar retallades socials. Amb això no dic que els hi agradi’n, les retallades; però de fer-les, ja les van fer. També crec que a molta gent de CiU -o del PSC-PSOE o del PP- no es sent a gust amb les retallades (amb això, no els excuso del fet de tenir la boca tancada). El discurs de la CUP, a parer meu, es molt més raonable i lògic que no pas el d’ICV-EUiA, que en la seva demagogia/simplificació/(in)correcció política, confón “austeritat” amb “robatori” (amb el què això representa de voler normalitzar la irresponsabilitat estatal i ciutadana que comporta “estirar més el braç que la maniga”). De segur el discurs i la política de la CUP augmentarà un xic la cultura -i responsabilitat- política del pais.
    Pel que fa a unes declaracions en clau positiva envers la CUP d’un polític conservador (en Duran i Lleida), penso que poden ser unes declaracions sinceres. No cal ser mal pensat de mena (amb això, també hem de deixar de ser espanyols i agafar exemple mental dels païssos del centre i nord europeus [o sia, tot Europa excepte Italia, Espanya, Portugal, Grècia i Irlanda, i algun altre de l’est]).

    Atentament

  11. No crec que en David Fernández sigui un gran orador, i no es cap desmèrit, sinó ben al contrari. Sovint els grans oradors captiven al públic mes que pel com què  que pel què diuen, i aquest no és el cas. 
    El seu mérit es saber exposar i concatenar un discurs de manera clara i ordenada, amb afirmacions evidents, o al menys  connectades amb el sentir majoritari de la gent. Per la peculiar estructura de partit assembleari a la CUP  no li cal connectar amb el “seu electorat”, perquè aquest pot ser tant ampli que també abraça als que han votat CiU, PSC , ERC i ICV. Quasi tota la gent que ha votat tota la vida per aquests partits del sistema i ara es sent decebuda, son votants potencials de la CUP.
    Al revés dels altres no ha de connectar amb el seu electorat, sinò que l’electorat connecta amb ells.
    És un fenomen molt nou i interessant que ja anirem veient; els partits tradicionals no les tenen totes i amb 3 diputats, la CUP podria condicionar el govern i l’oposició, simplement pel fet que no han de guardar un roc a la faixa i poden ser clars i directes, com aquell que no s’hi juga res, perquè, de fet, no s’hi juguen el càrrec ni el lloc a la propera llista. 
    Els diputats de SI també varen ser molt clars i directes però l’estil Lopez Tena i el boicot dels mitjans controlats per els partits tradicionals  va tenir un efecte negatiu. Tampoc  venien d’una trajectoria tan llarga ni d’un ideari netament anti-sistema en un moment en que el combat contra el sistema s’estén com una taca d’oli.
  12. A veure, l’excercici em sembla interessant però crec que ens estem flipant una mica massa. No hi veig tanta història am això.

    Hem de partir d’una base que crec que tots hi estarem d’acord:

    1) El discurs d’en David va ser, efectivament, un discursàs
    2) En David va oferir la mà estesa en el tema de la consulta

    A partir d’aquí, en Mas fa el que també va fer amb IC-V al debat electoral: pilotejar al “sobiranista” i de pas humiliar la resta de partits de l’oposició.

    Una cosa semblant va passar dijous. A banda que Mas no és tonto i que un discurs amb les bones maners d’en David no es podia afrontar d’una altra forma -quina diferència amb Oriol Pujol bramant encara no sabem contra què- va contemporitzar amb el discurs, va ser amable, i sí, paternalista, però això ja se li passarà amb un parell de comissions d’investigació.

    Digeu-me tou, però a mi la rèplica i la contrarrèplica Mas-David em va semblar un moment deliciós, dos líders -assumeix-ho ja d’una vegada, David, ets un puto líder- amb posicions àmpliament contraposades, dialogant, buscant punts de coincidència, ressaltant els de discrepància… a mi em va encantar i crec que és el camí correcte. D’altra banda, en David no ho sap fer d’una altra manera, és amable i conciliador de mena.

    En fi, que he acabat jo flipant-me una mica 🙂 Amunt amb la CUP que tenim molt camí per recórrer. 

  13. Que la dreta digui que ho fas bé no és responsabilitat de la CUP.

    És més no crec pas ni per res que així pensin aquesta banda de lladres… gent cínica coneixem tots/as.

    No es preocupin ens veurem en els carrers i en les institucions… i, ja veuran, ja veuran, com ens apallissen política i físicament.

    Salut

  14. I ara

    Bon i encertat post… a mi el discurs  no em va sorprendre, de fet l’estava esperant i el vaig veure en directe… va ser el colofó d’una gran campanya… ara l’èxit de l’impacto en CiU, mes que de la mateixa CUP, depèn fonamentalment de ICV i la resta de l’esquerra, fent seu també el discurs… encara que posin les matisacions que vulguin… però la dreta sempre a estat mes llesta…

    Salut

    Eurotopia

  15. These are my second pair of christian louboutin pumps as they are worn every day for work. They are so comfortable to wear and keep me warm and dry in all weathers. I even keep them on when going out for a walk with our dogs as they are comfortable,service and delivery by Oswald Bailey Outdoor Experts through Amazon was excellent and I would fully recommend the wellies and the supplier, Hunter Unisex Original Adjustable Wellies.I have never owned a pair before and always wondered whtat was os great about £hunter ” christian louboutin sale! fortunately i’ve got the christian louboutin outlet the day i needed, glad to purchase.khzbtgr8531
  16. I’m really impressed along with your writing skills as smartly|well|neatly as with the structure in your weblog. Is that this a paid subject matter or did you modify it your self? Anyway keep up the excellent high quality writing, it is uncommon to see a great weblog like this one today. male enhancement reviews

  17. I would like to use the opportunity of saying thanks to you for your professional advice I have often enjoyed browsing your site. I’m looking forward to the actual commencement of my university research and the entire prep would never have been complete without coming to your blog. If I might be of any help to others, I’d be delighted to help by means of what I have gained from here. More Info

  18. seo service india
    You are not, not trying to build links. No, not directly anyway. Eventually, over time, one of the goals is hopefully to get some links, maybe to get a blogger to mention you, point over to your stuff, not to build profiles, which, essentially, is just a form of link spam or of reputation management where you’re building all these profiles across different sites, and not to comment without adding value. “Great post. Nice work. 
  19. There are so multiple comments here that are really entertaining and conducive to me thanks for sharing a link especially for sharing this blog. onlinecasinotests I just want to say that you have done a great work here. Thanks for sharing that.Your article definitely worth looking through. swiss play casino I recently found the application well dictated and then quickly logical. I must personally we appreciate the time you devote to create the application.casino 8000 I’m sure very gratified in addition to lose time waiting for your blog post. 
  20. You actually make it appear so easy with your performance but I find this affair to be actually something which I think I would never comprehend. http://www.how2seobacklink.com/ It seems too complex and extremely broad for me. 
  21. http://www.localdelhiseodesign.com You actually make it appear so easy with your performance but I find this affair to be actually something which I think I would never comprehend.It seems too complex and extremely broad for me.
  22. Your article definitely worth looking through. I recently found the application well written and then quickly logical. I must personally we understand the time you devote to create the application. I’m sure very pleased in addition to lose time waiting for your blog post. germanseocompany.de
  23. That was a great read, thanks a lot. It appears this vimax blog gets a lot of visitors, and here’s the reason why. Well, I’ll be eagerly anticipating your future vimax posts. Great blog again, good luck! 
  24. Great post. I was checking constantly this weblog and I’m impressed! Extremely helpful info specifically the last section 🙂 I maintain such information much. I was looking for this certain information for a very long|lengthy time. Thanks and best of luck. male enhancement

  25. Wonderful article. Thanks for taking the time to discuss this. Your blog provided us valuable information to work on. I like the valuable information you provide in your articles.

Respon a Lurdes Estruch Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!