A la Roser el dia del seu casament

Si camines sola aniràs més ràpid, si camines acompanyada arribaràs més lluny.
Per començar estar bé, eh?
Quan aquesta jove parella va acceptar la meva proposta de dir unes
paraules a la seva ceremònia, van començar els meus mals de cap, ja que
sabia el que volia dir, però no sabia com dir-ho.
Els que em coneixeu ja sabeu que sóc més d’acció que d’emoció i de ciè
ncies, no de lletres, o sigui que em costa expressar els meus sentiments i no ho faig tot lo sovint que ho hauria de fer, sobretot amb els més propers.
Vosaltres, com a convidats, sou persones que importeu molt als nuvis i, per això, he triat el dia d’avui com el millor per fer-ho.
Roser, des del dia que el Manel i jo vam decidir tenir un fill, i va ser una
decisió molt meditada, per nosaltres tu vas ser la cosa més important i la
més estimada d’aquest món.
Estem molt orgullosos de tu i de la persona que ets, i serà així per sempre. Per això i per la confiança que et tenim, no hem dubtat mai, ni en els petits moments d’incertesa, (com un cert cap de setmana farcit de galetes), de
que la teva elecció del Joan era la millor que havies fet.
Encara no hem canviat d’opinió, o sigui que……….. Joan, benvingut a la famí lia!
Et vigilo, però!!!
Ja que he començat amb una frase copiada, acabaré amb un altra adaptada d’una pel·lícula romàntica de les que ens agraden tant a la Roser i a mi,  perquè acaben bé, i que diu:
No podeu canviar el vostre passat, però l’haver-vos conegut en el present us farà desitjar tenir-vos per sempre en el futur.

Sigueu feliços!

Us estimo!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*