Com ho veieu això?
El bloc d'en Jaume Castellet
Sense cap motiu destacable que ho justifiqui, he estat pensant en poemes que parlen del gessamí.
Bé, un petit detonant, si que el tenia.
Em pensava que aquesta planta enfiladissa floria al començament de la primavera i per tant, aquest era el moment més adient per a parlar-ne.
Doncs no.
Cras error!
Consultat el meu amic Jordi, que ho sap tot i més de flors i plantes, em diu que depèn de la varietat, però que cap d’elles comença a florir fins a finals de la primavera i que moltes floreixen a l’estiu i fins i tot, a mitja tardor.
Però ja posat a fer, i encara que no sigui el moment de la floració del gessamí, us transcric una composició que va escriure Maria del Mar Bonet, dedicada al seu amic Xavier Serrahima, col·lega d’en Quico Pi de la Serra i cosí de Lluís Serrahima, autor del manifest “Ens calen cançons catalanes ”. Any 1.959.
La mar, que ve i que se’n va, és la protagonista d’aquesta gran metàfora sobre la vida. A part de la Maria del Mar Bonet, aquesta cançó ha estat interpretada per la Silvia Pérez-Cruz i d’altres intèrprets.
NO TROBARÀS LA MAR
Si un dia vens a casa
te mostraré es jardí,
un núvol que tinc al pati
i la flor de gessamí.
No trobaràs la mar,
la mar fa temps que va fugir,
un dia se’n va anar
i em va deixar aquí.
Deixaré sa feina per tu
ses eines damunt sa taula,
tancaré bé sa finestra
i es vent no em robarà cap paraula.
Trobaràs noves flors
i fruites a la taula,
i una cançó per a tu,
que fa temps que tenc guardada.
I més tard quan te’n vagis
serà l’hivern cada nit;
jauré en el mateix llit
amb la fredor en els llavis.
Maria del Mar Bonet
El Bruc, a 21 de març de 2.023
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!