Com ho veieu això?
El bloc d'en Jaume Castellet
Ja fa dies que em dura la fal·lera del gessamí.
Després del de la Maria del Mar Bonet i el d’en Joan Salvat-Papasseit, heus ací un altre poema que també en parla.
És d’en Josep Carner, conegut com “Princep dels Poetes”.
No cal doncs que en faci un panegíric, però no me’n sé estar d’exposar l’opinió molt i molt autoritzada d’en Josep Vicenç Foix, quan escriu sobre Carner.
Foix, ens diu a “Josep Carner en el meu diari”, dins “L’obra de Josep Carner”. Barcelona, Editorial Selecta. (1.959).
“Els mots que empra En Carner són exclusius; i precisos per a una comuna delectança lírica. I ben fets, tal com jo crec que han d’ésser els versos dels escriptors que han adoptat la retòrica tradicional. Em plauen per llur exactesa lírica com me plauen els pocs que conec d’En Riba, tan precisos i ajustats a la idea. En Maragall exalta l’esperit, En Carner i En Guerau de Liost el verb, En Sagarra la sang i En Riba la intel.ligència”. (5 d’abril de 1917).
Nota: He respectat l’escrit integrament com el va escriure en J.V. Foix.
El poema del que parlo, es titula “El gessamí i la rosa” i va ser publicat per primer cop al llibre de Carner “L’oreig entre les canyes” (1.920).
Pertany a l’etapa en què, Josep Carner tenia 36 anys i ja havia assolit la seva maduresa poètica.
Encara que sembli estrany, aquest és l’últim llibre que va publicar estant encara establert a Catalunya.
Poc després, va anar a viure a diversos països portat per la seva carrera diplomàtica i finalment a l’exili, d’on no va tornar mai més.
L’any 1.925, poc anys després de ser publicat aquest fantàstic poema, va ser musicat per Eduard Toldrà i 50 anys més tard, en Ia & Batiste també hi posaren música i el van incloure en el seu disc Chichonera’s Cat, (1.975).
No m’allargo més.
EL GESSAMÍ I LA ROSA
Colliu la rosa de dia
i de nit el gessamí;
el gessamí en una tanca,
la rosa enmig del jardí.
Lleument, tendrament gronxada,
la rosa mor en un sí.
El gessamí, quan l’amada
s’ajeu, pàl·lida, a dormir,
el té viu, sense saber-ho,
als cabells que es descenyí.
La rosa fa enamorar-se
i el gessamí defallir.
Josep Carner
El Bruc, a 28 de març de 2.023
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!