Com ho veieu això?
El bloc d'en Jaume Castellet
Aquí teniu un altre poema, que com el que he publicat fa una estona, també parla del gessamí.
Es titula “L’enamorat li deia”, és d’en Joan Salvat-Papasseit i diu així;
L’ENAMORAT LI DEIA
Penyora d’amor, penyora.
Si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.
No fóra mesquí de res,
penyora d’amor, penyora:
– o bé et tornaria el bes
o et donaria una taronja,
una ametlla
o bé l’esqueix
d’una clavellina nova.
No fóra mesquí de res
penyora d’amor, penyora;
– o la flor del cirerer
o el gessamí
o bé la lluerna
que hagués pogut descobrir
la nostra abraçada estreta.
No fóra mesquí de res,
penyora d’amor, penyora:
jo em donaria teu
i tu et donaries tota.
Si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.
Joan Salvat-Papasseit (La gesta dels estels). Any 1.922
La penyora d’amor, és un recurs metafòric que Salvat-Papasseit fa servir molts cops en els seus poemes d’amor.
En trobem un exemple en aquesta poesia, en la que a mesura que anem llegint veiem com al començament demana “un petó”, desprès una “abraçada estreta” i finalment, li manifesta un afany d’entrega total i mútua, dient: “jo em donaria teu i tu et donaries tota”
Que jo sàpiga, qui millor ha interpretat el sentit d’aquest poema va ser en Lluís Alpera (l’Horta, València, 1938 – Alacant, 2018).
Poeta, crític, animador cultural, fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
En primer lloc, la penyora que l’enamorat ofereix a l’estimada a canvi del joc carnal proposat és un rosa, l’element més significant de la poesia de Salvat-Papasseit, símbol que tradicionalment ha representat l’amor, la bellesa i la passió sensual.
Així mateix, la penyora també apareix representada en la segona estrofa per altres elements, sempre naturals: una taronja, una ametlla o una clavellina.
I a la tercera hi trobem la flor del cirerer, el llessamí i la lluerna, paraules/conceptes que es feien servir habitualment en la lírica amorosa trobadoresca, que podrien descriure la trobada dels amants, representada amb el sintagma «la nostra abraçada estreta».
L’abraçada és i ha estat una de les metonímies més utilitzades en la tradició literària per tal de simbolitzar la unió sexual, que en aquest poema rep un tractament positiu, alegre i vital.
Ho demostren els versos més repetits de la composició: «No fóra mesquí de res, / penyora d’amor, penyora» que, amb la seva insistència, expressen la progressió del desig de la veu poètica, cada vegada més intens.
Tanmateix, aquesta «penyora d’amor» no representa una recompensa per l’acompliment d’un desig unilateral, egoista; sinó que simbolitza la voluntat de donar-se tot, de donar-ho tot, en un gest de solidaritat, de compromís i de reciprocitat entre els amants.
Per tant, de l’ampli ventall de possibilitats que pot arribar a prendre la penyora en la poesia de Salvat-Papasseit, en aquest poema simbolitza el desig de lliurament complet.
És una mostra superlativa del compromís dels amants.
El Bruc, a 27 de març de 2.023
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!