Com ho veieu això?

Fa bastants dies, que va corrent per les xarxes un poema que resulta molt oportú en les circumstàncies que estem patint i que s’atribueix al poeta uruguaià Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti  Farugia.

Vagi per endavant  que el considero un vers magnífic i que la configuració, la forma, l’estructura i l’estil, fan pensar en Benedetti.

Tot i així, com a lector empedreït de l’obra del poeta, em va resultar estrany, no haver-lo llegit mai, ni haver-ne sentit a parlar abans d’ara.

Doncs bé, fetes unes quantes, però molt laborioses consultes,ha resultat que l’autoria del poema, recau en el  guionista i humorista cubà Alexis Valdés, que va gaudir d’una certa fama a l’estat espanyol a primers d’aquesta dècada, tot fent monòlegs al Club de La Comedia.

Aquesta és la poesia  de Valdés que s’ha fet famosa en poques setmanes i que s’ha convertit en allò que en definició no massa afortunada per l’època que vivim, en diuen “viral”.

 ESPERANZA

Cuando la tormenta pase
y se amansen los caminos
y seamos sobrevivientes
de un naufragio colectivo.

Con el corazón lloroso
y el destino bendecido
nos sentiremos dichosos
tan sólo por estar vivos.

Y le daremos un abrazo
al primer desconocido
y alabaremos la suerte
de conservar un amigo.

Y entonces recordaremos
todo aquello que perdimos
y de una vez aprenderemos
todo lo que no aprendimos.

Ya no tendremos envidia
pues todos habrán sufrido.
Ya no tendremos desidia.
Seremos más compasivos.

Valdrá más lo que es de todos.
Que lo jamás conseguido.
Seremos más generosos.
Y mucho más comprometidos.

Entenderemos lo frágil
que significa estar vivos.
Sudaremos empatía
por quien está y quien se ha ido.

Extrañaremos al viejo
que pedía un peso en el mercado,
que no supimos su nombre
y siempre estuvo a tu lado.

Y quizás el viejo pobre
era tu Dios disfrazado.
Nunca preguntaste el nombre
porque estabas apurado.

Y todo será un milagro.
Y todo será un legado.
Y se respetará la vida,
la vida que hemos ganado.

Cuando la tormenta pase
te pido Dios, apenado,
que nos devuelvas mejores,
como nos habías soñado.

Alexis Valdés

Pel camí fins arribar a la conclusió de que l’autèntic autor és en Valdés,, (certesa?) he llegit diverses teories, sent la més curiosa la que diu que aquest és un vers escrit fa més de 200 anys  per la poetessa K.O. Meara, coincidint amb una epidèmia de pesta i que com una premonició, parla del mateix que ens està passant ara.

K.O. Meara, és en realitat Kitty O’Meara, una professora nord-americana dels Estats Units, que ha publicat en el seu bloc The Daily Day un vers fantàstic també inspirat per la pandèmia.

Es aquest;

 I LA GENT ES VA QUEDAR A CASA

I la gent es va quedar a casa,

va llegir llibres i va escoltar,

I va descansar i es va formar.

I va fer art i va jugar.

I va aprendre noves maneres de ser.

I es va aturar.

I va escoltar més intensament.

Algun reflexionava.

Algun resava.

Algun ballava.

Algun va topar amb la seva ombra.

I la gent va començar a pensar de manera diferent.

I la gent es va curar.

I amb l’absència de gent que viuen en la ignorància.

Perillosos.

Sense sentiments i sense cor.

Fins i tot la terra va començar a sanar.

I quan el perill va passar.

I la gent es va retrobar.

Van plorar pels morts.

I van prendre noves decisions.

I van somniar amb noves il·lusions.

I van idear noves formes de vida.

I van guarir del tot la terra.

Tal  i com ells foren curats.

Kitty O’Meara

Tots dos poemas ens  indueixen  a aprendre coses noves, a donar valor a la vida, a ser agraïts….

1ª. addenda: Podeu veure i escoltar el poema “Esperanza” recitat pel propi Alexis Valdés al canal de youtube de Univista TV i reivindicant-ne l’autoria al canal Cubanos por el mundo.

2ª. addenda: La periodista i escriptora italiana Irene Vella, reivindica com a seu, el vers  de Kitty O’Meara. Diu que és una traducció a l’anglès d’una composició d’ella. Chi lo sa

3ª addenda: Us acompanyo les fotos d’Alexis Valdés i de KittyO’Meara, (que en cap cas sembla que tingui més de 200 anys d’edat. O bé s’ha fet molta operació d’estètica).

Sigamos caminando.

Amunt i crits.

El Tiet Jaume (també conegut com El Noi de la Camisa)

12 d’abril de 2.020

30e. dia de confinament

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!