Com ho veieu això?

El bloc d'en Jaume Castellet

30 de juny de 2011
1 comentari

Novè capítol de “Vides exemplars”. Avui toca parlar d’en Mícheál Eoin Ó Coileáin (Michael Collins).

Ara que ja fa uns quants anys ha arribat de veritat la pau a Euskadi i com a conseqüència d’aquest fet, els demòcrates estem contents i els tres grans partits meganacionalistes espanyols (PP, Ciudadanos i PSOE), estan molt emprenyats i desencisats i fan cara de pomes agres, és un moment tan bo com qualsevol altre per a parlar d’en Micheál Eoin Ó Coileáin (Michael Collins en anglès)

Va ser un tipus molt important per a la història d’Irlanda i el seu exemple va influir posteriorment, no només en la vida irlandesa, si no en molts dels moviments d’alliberament nacional que van abundar a Europa durant tot el segle XX.

Recordem-lo breument.

Era, com tanta gent, complex i contradictori.

En vida, va ser considerat a voltes un heroi i a voltes un traïdor.

Un cop mort ja va passar directament a la categoria de mite i d’heroi.

Ja acostuma a passar.

Des de l’adolescència va començar a fer política, sempre a través del Sinn Féin (Nosaltres Mateixos), partit fundat a primers de segle per Arthur Griffith, sempre a través de l’IRA, del que va ser un dels principals inspiradors i sempre de la mà o al costat d’Éamon De Valera.

De Valera, que l’any 1.918 era a la presó, va ser nomenat president del Sinn Féin i de l’IRA a proposta de Collins i va tenir posteriorment una llarguíssima trajectòria política.

El 1926, De Valera, abandonà el Sinn Féin i organitzà un nou partit, el Fianna Fáil, del qual fou president (1926-59) i que triomfà a les eleccions del 1932. Fou primer ministre el 1932-48, 1951-54 i 1957-59, i trencà els lligams que unien Irlanda amb la Gran Bretanya, alhora que reprimia implacablement les accions de l’IRA.

Posteriorment fou president de la República d’Irlanda del 1959 al 1973.

Tornem una mica enrere.

L’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) va néixer a inicis del segle XX durant la lluita per la independència d’Irlanda de la corona britànica. Com ja he dit, l’IRA original va sorgir com Exèrcit de la República d’Irlanda per iniciativa de Michael Collins, que va organitzar, entre d’altres, a la gent que militava als grups anomenats Voluntaris Irlandesos, (Óglaigh na hÉireann) una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 “per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d’Irlanda, i ajudar a reforçar la llei d’autogovern”

Des de ben aviat, l’IRA va ser el braç armat del Sinn Féin.

La República, havia estat proclamada durant la Rebel•lió de Pasqua de 1916.

El juliol de 1921, després de cinc anys i molts morts, hi van haver els primers contactes entre el govern britànic i el Sinn Féin.

Collins i Griffith van viatjar a Londres amb plens poders, per a discutir el pla de pau per a Irlanda.

Després d’àrdues i dificultoses negociacions, el 6 de desembre d’aquell mateix any Collins va accedir a firmar un tractat que, al seu parer, fins i tot sabent el rebuig que suscitaria, era el millor a que podia aspirar.

Si bé concedia a Irlanda autonomia política, la previsió de divisió del territori irlandès i el jurament de fidelitat a la Corona van motivar que ni De Valera ni la major part de l’Assemblea Irlandesa acceptessin l’acord, la qual cosa va significar el començament de la guerra civil.

Collins, nomenat primer ministre del govern provisional, va assumir el comandament de l’exèrcit i, després de la mort de Griffith, el 12 d’agost de 1.922, la direcció del govern.

Deu dies després, el 22 d’agost, mentre procedia a una inspecció militar, va ser objecte d’un atemptat que va acabar amb la seva vida.

Ara venen tres preguntes de les que, em sembla, ningú sap la resposta:

1.- El varen matar per ordres directes d’Éamon De Valera, company de lluita, a qui fins i tot va ajudar a fugir de la presó i que va ser el primer president de la República gràcies a Collins, però malgrat tot sempre envejós del carisma i de la influència popular de Collins?

2.- Amb la seva complicitat?

3.- Amb la seva connivència?

Chi lo sa, que diuen els italians.

En tot cas, que Collins li feia més nosa que servei a De Valera, no sembla discutible.

Només tenia 32 anys.

Ha estat doncs, com ja he dit al començament, un dels protagonistes principals de la vida irlandesa del segle XX i de la seva tràgica història, carregada d’odi, violència, revenges, fòbies i morts.

La seva figura i el seu pensament han estat presents fins i tot en l’acabament de les hostilitats, que s’assoleix a partir de 1.998.

Que va passar aquell 1.998?

El 10 d’abril, és signa un acord de pau al castell de Stormont, que és un compromís entre la voluntat dels protestants de romandre sota l’autoritat britànica i l’aspiració de la minoria catòlica d’unir-se amb la República d’Irlanda.

Però també és concebut pel Sinn Féin com una etapa intermèdia vers la reunificació d’Irlanda.

Així i tot, aquest acord divideix el moviment, per bé que Gerry Adams i Martin McGuiness, els seus màxims dirigents aleshores, en foren els principals artífexs.

El SinnFéin es troba així entre les exigències de l’electorat catòlic, favorable a la pau, i les dels contraris a tot compromís, especialment entre els membres de l’IRA, que temen que aquest acord serveixi per a reforçar la posició dels unionistes a l’Ulster.

Hi ha gent que creu que després de 80 o 90 anys, amb Irlanda dividida en dues parts i amb centenars d’atemptats i milers de morts pel camí, l’Adams i en McGuiness van tornar al mateix lloc on els va deixar Collins.

A mi també m’ho sembla.

Per anar acabant, faig saber que ni en Micheál Eoin Ó Coileáin ni cap altre que vagi pel món fotent trets i bombes han estat mai sants de la meva devoció.

No hi ha cap causa noble que ho justifiqui.

Fa molts anys em van dir que era el gran heroi de la causa irlandesa.

Vaig voler conèixer la seva història i la del seu moviment.

Només això.

 

Salut i República Catalana

Atentament,

El Tiet Jaume,

Soci devot, incondicional i fervorós del Futbol Club Martinenc des de fa gairebé 55 anys.

 

1ª addenda: Al carrer de Sicília (entre Mallorca i Provença), de Barcelona, hi ha un pub irlandès de categoria, que porta el nom de Michael Collins. És un local recomanable, amb moltes classes de cervesa, sidra, bon menjar i música en directe (no cada dia). També pot interessar als amants del futbol i del rugby, ja que donen partits de les lligues britàniques i del Torneig de les 6 Nacions entre d’altres. Té una pega. Tot i que és molt espaiós, sovint, sobretot divendres i dissabte, està molt atapeït. El petit escenari, està presidit, com no podia ser d’altra manera per un quadre d’en Collins. A més a més, surt retratat en altres de les moltes fotos penjades per les parets del local, però la gent que hi treballa, no el sap identificar si no ho diu a la fotografia.

2ª addenda: De la vida d’en Micheál Eoin Ó Coileáin, se’n va fer, l’any 1.996,  una pel•lícula amb un relat força rigorós. Va arribar a ser nominada als Oscars i als Globus d’Or. A mi em va agradar molt. La protagonitzaven Liam Neeson en el paper de Micheál Eoin Ó Coileáin, Julia Roberts com Kitty Kiernan (la seva parella) i Alan Rickman com Éamon de Valera.

Ara si.

Ciao.

Fins la propera.

Firmao: El del Martinenc

  1. BUENAS TARDES JAUME SOY LA HIJA DE CLAUDI.

    SIN PERMISO SUYO HE ESTADO CONSULTANDO SU BLOC.

    HE LEIDO EL ARTICULO11 DE VIDAS EJEMPLARES: SOBRE EL ASESINATO DE NICOLA SACCO Y BARTOLOMEO VANZETTI.
    ME GUSTARIA LEERME EL LIBRO.
     
    Y ESTOY PREGUNTANDO 
    EN VARIAS LIBRERIAS 
    TIENEN:
    ANTE LA SILLA ELÉCTRICA : LA VERDADERA HISTORIA DE SACCO Y VANZETTI.

    HE PREGUNTADO EN BIBLIOTECAS DE TARRAGONA.
     
    PERO ME GUSTARIA SABER REALMENTE CUAL ES EL TITULO Y AUTOR DEL PRIMER LIBRO. PUBLICARON VARIOS.

    UN SALUDO

    UN SALUD

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!