Com ho veieu això?

És molt freqüent sentir a dir, que els governs del país veí i una grandíssima part dels seus habitants, ens tenen a la gent que vivim a Catalunya, allò que suaument en podem dir “mania”, des de fa només quatre dies.

Qui no ha sentit a dir fins a l’afartament, lo treballadors que som, lo liberals que érem, lo avançat dels nostres plantejaments i lo bé que ho fèiem com a creadors de tendències?

Sempre, sempre parlant en passat.

Que si Catalunya era admirada per la seva vocació europea, que si les nostres ciutats, viles i pobles han estat des de sempre oberts a totes les novetats, plenes d’intel·lectuals locals i forasters que venien a amarar-se del nostre hàlit creador, que si l’esperit emprenedor, que si el seny, que si bla, bla, bla, bla….

Ara no, ara, som tancats, excloents, feréstecs, esquerps i per sobre de tot insolidaris.

Doncs no, no fa quatre dies que no som la nineta dels seus ulls.

Si fem una mica de memòria recordarem que des de fa segles, els governs espanyols, en les diferents formes que han anat adoptant (república, monarquia o dictadura) ens han menystingut, ens han posat pals a les rodes, han intentat esborrar la nostra cultura i amb ella el nostre idioma, ens han ignorat a l’hora de fer inversions públiques i ens han fotut mà a la cartera sistemàticament i de forma compulsiva.

NOTA: Aquesta entrada, també servirà per a els propers episodis de; “No home no, si només fa quatre dies que no els hi agradem”.

Dit això, passo a detallar unes quantes demostracions d’amor. Totes són del mes de febrer, si bé de diferents anys.

02-02-1.907.- “Si el Estado no impusiera el castellano en toda España, los dialectos se impondrian al castellano”. “Se me queja un alemán en Barcelona de que en un comercio le contestan en catalán: tenía razón en quejarse; el catalán será en Cataluña la lengua doméstica para hablar en casa, pero para hablar a un extranjero, hay que hablarle en español, que es una lengua universal”. Miguel de Unamuno. (Declaracions transcrites a la revista “El Ejército Español”, de Madrid)

09-02-1.924.- El General Primo de Rivera dicta un decret prohibint el català en els prospectes farmacèutics.

12-02-1.928.- “De modo que hoy, no en virtud de las ideas, pero si en la fuerza de los hechos, defender el uso del catalán, es negar los derechos del idioma castellano”. Article publicat a La Razón.

13-02-1.937.- Primer bombardeig a Barcelona. Es va fer des de el mar. Els canons eren situats al vaixell italià Eugenio di Savoia.

16-02-1.938.- Prohibit per decret, l’ús públic del català, inclús com a segona llengua.

(Es veu que tenien pressa, perquè encara no havia acabat la guerra incivil).

12-02-1.939.- “A los otros, a los del hecho diferencial, nuestra notificación de que han sido vencidos por la fuerza de las armas y de que si quieren ser hermanos de los demás españoles, les impondremos la ley del vencedor, porque nosotros, los combatientes, al terminar la guerra en Catalunya, damos también por terminados y para siempre, los hechos diferenciales. Ricardo Alonso Vega, al setmanari “Arriba España” d’Olot (Garrotxa).

22-02-1.939.- “Habiendo de pasar por la Censura Militar todo tipo de correspondencia, se pone en conocimiento de los vecinos de la localidad que, a tal fin, deben depositar las cartas abiertas en la Comandancia militar y redactadas en español”. Ban de l’alcalde de Mollet del Vallès (Vallès Oriental).

28-02-1.984.- “Para dejar de ser catalán, son suficientes solo dos horas de autosugestión. Es lo mismo que para dejar de ser del Barça. Basta con cuestionarse ¿que coño me importa a mi, que haya perdido”. Rafael Sánchez Ferlosio, diari “Avui”.

—02-1.984.- “Creo que vascos y catalanes ya no se dedican a otra cosa en este mundo sino a andar como perdigueros o pachones con las narices día y noche en la entrepierna de propios y extraños: se han ejercitado hasta tal punto en tales olfateos que són capaces de conocer hasta un dieciseisavo de sangre bastarda”. Rafael Sánchez Ferlosio. (Observeu que en el text, no hi ha ni una coma. I això que deia que era escriptor i assagista).

“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. (Joan Fuster).

“Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’insulten, més tard t’ataquen i finalment guanyes. (Mahatma Gandhi).

“El que mana, vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat”. (Joan Fuster).

“Que no habláis catalán, habláis mallorquín, habláis menorquín, habláis ibizenco, habláis formenterés”. (Pablo Casado, primat poc desenvolupat, amb una capacitat  gairebé nul·la d’utilitzar vocalitzacions, gestos i expressions facials per comunicar el seu estat psicològic, en el seu discurs davant el XVI Congrés del P.P. de ses Illes Balears i Pitiüses, el dia 25 de juliol de 2.021).

Alguna d’aquestes “declaracions d’amor” són tretes del compendi; “El llibre negre de Catalunya” d’en Josep Maria Ainaud de Lasarte.

El Tiet Jaume, conegut també per ser admirador entusiasta d’en Ramon Vinyes i Cluet.

Soci n. 6 i seguidor empedreït, irreductible, contumaç, impersuasible, obstinat i incondicional del Futbol Club Martinenc.

Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter des de fa 7 anys, 3 mesos i 12 dies.

Membre des de més o menys la mateixa època dels llegendaris Radical Walkers.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

Soci n. 1.904 del Futbol Club Barcelona. Des de 13 de març de 1.956.

Soci n. 9 de la Penya Barcelonista Villaverde.

18-02-2.022

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!