Els marrons. Descripció no massa exhaustiva.
Aquest matí, estava mirant la televisió i en un diàleg entre dos tipus, un d’ells ha mencionat la paraula marró, fent referència a que el seu cap li havia encarregat una feina d’aquelles que ningú vol fer.
Feia molt de temps que no sentia l’expressió; “menjar-se un marró”.
A mi, em sembla una locució sensacional.
El marró, és un component inherent a la condició humana.
És un atribut permanent, tant lligat a la vida, que hom no se’n pot separar.
Explicar tota la teoria dels marrons, seria molt llarg.
Pot ocupar folis i folis.
Intentaré fer-ne una breu sinopsi.
Un marró és, per dir-ho de una manera senzilla, una feina que ningú vol fer i que gairebé mai té cap sentit ni utilitat pràctica.
Els marrons no es donen exclusivament dins de l’àmbit laboral.
També et poden caure al cim del cap provinents de l’entorn de la família, de les amistats, de la comunitat de veïns, etc.
Els marrons, tenen com a mínim dos protagonistes:
Hi ha marrons que es poden reconèixer ràpidament per la manera que té l’emmarronador de dirigir-se al futur emmarronat.
Per exemple si diu: “Oi que no tens res urgent per a fer?” o bé “Ha sortit un tema ara mateix, que hauríem de resoldre aquesta tarda”.
Ja te l’han clavat, però si ets novell i no tens clar que allò que t’han endinyat és un marró, pots preguntar-ho als companys/es de feina.
Si et contesten: “Estic molt ocupat/da”, “Desconec aquest tema”, “Ara mateix tinc molta feina”, etc., pots afirmar amb total seguretat, que tens un marró considerable.
Dins de la categoria del emmarronadors, hi ha dos subespècies particularment perilloses:
També podem subdividir els emmarronats en moltes categories, però de moment, ho deixarem en tres:
Són els/les menjamarrons per excel·lència.
No tenen gairebé drets, però tenen molts deures.
Són educats/des, treballen com cosacs, no protesten mai i fins i tot n’hi ha que no cobren.
Un altre dia, puc exposar, si ho voleu, les diferents varietats de marró que conec, així com les situacions i llocs ideals on et poden encolomar un bon marró.
No m’allargo més, no fos que penséssiu que us estic fotent pel damunt un marró considerable.
De totes maneres, resto a la vostre disposició per a qualsevol aclariment o ampliació de dades que em demaneu.
Acompanyo fotografia d’un quadrat amb nou tonalitats de marró.
Atentament,
El Tiet Jaume, conegut com Kraa l’Inhumà (antic guerrer místic de Ka’a) i també com El Noi de la Camisa.
Orgullós component, des de fa 2.403 dies, de la mítica colla de corriolistes radicals, Caminaires del Ter.
Soci n. 6 i seguidor empedreït, irreductible i contumaç, del Futbol Club Martinenc. Ep! i condecorat amb l’escut d’or del Club.
Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.
Signant en el seu moment, de la moció de censura que pretenia fotre fora de la Junta del Barça als abominables, repulsius i indesitjables nunyistes/rosellistes/bartomeuistes, que han deixat el club amb una economia que serà molt i molt difícil, per no dir impossible d’adobar.
“Si et venen ganes de treballar, seu i espera fins que et passin” (Filòsof casolà)
04 de juny del 2.021
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!