Com ho veieu això?

El bloc d'en Jaume Castellet

9 de juny de 2021
0 comentaris

Els marrons. Descripció no massa exhaustiva.

Els marrons. Descripció no massa exhaustiva.

Aquest matí, estava mirant la televisió i en un diàleg entre dos tipus, un d’ells ha mencionat la paraula marró, fent referència a que el seu cap li havia encarregat una feina d’aquelles que ningú vol fer.

Feia molt de temps que no sentia  l’expressió; “menjar-se un marró”.

A mi, em sembla una locució sensacional.

El marró, és un component inherent a la condició humana.

És un atribut permanent, tant lligat a la vida, que hom no se’n pot separar.

Explicar tota la teoria dels marrons, seria molt llarg.

Pot ocupar folis i folis.

Intentaré fer-ne una breu sinopsi.

Un marró és, per dir-ho de una manera senzilla, una feina que ningú vol fer i que gairebé mai té cap sentit ni utilitat pràctica.

Els marrons no es donen exclusivament dins de l’àmbit laboral.

També et poden caure al cim del cap provinents de l’entorn de la família, de les amistats, de la comunitat de veïns, etc.

Els marrons, tenen com a mínim dos protagonistes:

  1. a) Un subjecte actiu al que donem el nom d’emmarronador.
  2. b) Un de passiu que coneixem com l’emmarronat.

Hi ha marrons que es poden reconèixer ràpidament per la manera que té l’emmarronador de dirigir-se al futur emmarronat.

Per exemple si diu: “Oi que no tens res urgent per a fer?” o bé “Ha sortit un tema ara mateix, que hauríem de resoldre aquesta tarda”.

Ja te l’han clavat, però si ets novell i no tens clar que allò que t’han endinyat és un marró, pots preguntar-ho als companys/es de feina.

Si et contesten: “Estic molt ocupat/da”, “Desconec aquest tema”, “Ara mateix tinc molta feina”, etc., pots afirmar amb total seguretat, que tens un marró considerable.

Dins de la categoria del emmarronadors, hi ha dos subespècies particularment perilloses:

  1. a) L’expenedor/a, que té com a principal característica anar repartint marrons de forma periòdica i sistemàtica.
  2. b) El/la suprem/a, que et va endossant marrons de proporcions gegantines i que vol que acabis en temps rècord. Habitualment, és de caràcter afable i fins i tot afectuós/sa.

També podem subdividir els emmarronats en moltes categories, però de moment, ho deixarem en tres:

  1. a) El/la cercamarrons, que es pot reconèixer amb facilitat perquè de tant en tant se li escapen expressions com: “Ja et dono un cop de mà”, o “M’ofereixo voluntari/a”, o “Si vols ja ho faig jo”.
  2. b) El/la menjamarrons, que és una persona que, a voltes sense adonar-se’n, acostuma a moure’s prop dels despatxos on habiten els/les repartidors/es de marrons. Si algun dia, assoleixen alliberar-se de la seva condició, es converteixen en els més perillosos dels emmarronadors/es.
  3. c) En el nivell més baix de l’escalafó, trobem els/les acabats/des d’arribar a la empresa o els/les becaris/es.

Són els/les menjamarrons per excel·lència.

No tenen gairebé drets, però tenen molts deures.

Són educats/des, treballen com cosacs, no protesten mai i fins i tot n’hi ha que no cobren.

Un altre dia, puc exposar, si ho voleu, les diferents  varietats de marró que conec, així com les situacions i llocs ideals on et poden  encolomar un bon marró.

No m’allargo més, no fos que penséssiu que us estic fotent pel damunt un marró considerable.

De totes maneres, resto a la vostre disposició per a qualsevol aclariment o ampliació de dades que em demaneu.

Acompanyo fotografia d’un quadrat amb nou tonalitats de marró.

Atentament,

El Tiet Jaume, conegut com Kraa l’Inhumà (antic guerrer místic de Ka’a) i també com El Noi de la Camisa.

Orgullós component, des de fa 2.403 dies, de la mítica colla de corriolistes radicals, Caminaires del Ter.

Soci n. 6 i seguidor empedreït, irreductible i contumaç, del Futbol Club Martinenc. Ep! i condecorat amb l’escut d’or del Club.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

Signant en el seu moment, de la moció de censura que pretenia fotre fora de la Junta del Barça als abominables, repulsius i indesitjables nunyistes/rosellistes/bartomeuistes, que han deixat el club amb una economia que serà molt i molt difícil, per no dir impossible d’adobar.

 

“Si et venen ganes de treballar, seu i espera fins que et passin” (Filòsof casolà)

04 de juny del 2.021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!