Com ho veieu això?

El bloc d'en Jaume Castellet

7 de juny de 2021
0 comentaris

Dinovè capítol de “Vides exemplars” Beda el Venerable. Una mica de la seva vida i el perquè és mencionat a “Cien años de Soledad”

Si mireu el calendari, que de ben segur, ho feu cada dia, veureu que el 25 de maig, és Sant Beda el Venerable.

També se celebra Sant Gregori VII, Sant Urbà i Santa Maria Magdalena de Pazzi, però mai van tenir la rellevància de Sant Beda.

El primer cop que vaig tenir noticia d’aquest personatge, va ser llegint “Cien años de soledad” de Gabriel García Márquez i se’m va encendre la curiositat per saber-ne una mica més.

Tot i que Beda el Venerable, no és un personatge massa conegut, ha tingut una importància cabdal en el desenvolupament de molts esdeveniments històrics, no només de la època en que li va tocar viure, a cavall dels segles VII i VIII, sinó també en temps molt més propers a l’actualitat (segle XXI).

Va néixer a Newcastle (Comtat de Durham), al nord est d’Anglaterra l’any 672 i va morir al Monestir de Jarrow el 25 de maig de  l’any 735.

Tot i que Aristòtil ja havia dit feia més de mil anys que la terra és rodona, Beda va ser el primer en gosar a dir-ho en veu alta.

Fer pública una asseveració com aquesta, no era fàcil per a un cristià.

Per molt menys podies ser acusat d’heretge i cremat a foc viu en qualsevol plaça.

No estaven (ni estan) per romanços.

No cal dir que reflexions d’aquests tipus conduïen a fortes discussions que només acabaven amb l’espasa a la mà i gent morta pel terra.

De fet, en una ocasió, any 708, ja va ser acusat d’heretge perquè va tenir la gosadia de discrepar de Sant Isidor respecte a l’edat del món. Aquest, deia que quan va néixer Crist el món tenia 5.000 anys i això era dogma de fe.

Ara en diríem: “això va a missa!!”

En canvi, Sant Beda, després de complicats càlculs matemàtics va arribar a la conclusió que el món, només tenia 3.952 anys.

No em negareu que una discrepància d’aquest tipus, no és un bon motiu per a que hi hagi un daltabaix.

Aquestes dades i dates, les podeu comprovar si llegiu la seva obra “De Temporibus”.

Menys perillosa, però de una gran transcendència, va ser la idea de dividir la història entre abans i després del naixement de Crist.

En un altre llibre seu d’àmbit historiogràfic, potser el més conegut, “De Temporum Ratione”,  planteja els problemes que representa el tenir diversos calendaris.

Beda, va reflexionar  molt a fons sobre les dates litúrgiques.

La principal d’aquestes dates, és la Setmana Santa i calcula la Pasqua a partir de la primera lluna plena de primavera.

Tot plegat, té molta importància, perquè la resta de festes litúrgiques, es deriven de la data de la Setmana Santa.

Tot i que com he dit al començament, de Beda el Venerable, darrerament no se’n parla massa a nivell  carrer, si que les seves doctrines estan presents encara ara per la zona del Vaticà.

Per exemple, el còmput que ell va elaborar científicament per a establir la data exacte de la celebració de la Pasqua i per tant tot el cicle de l’any litúrgic, s’ha convertit en  text de referència per a tota l’església catòlica, segons va decidir el Papa Benet XVI en l’Audiència General de 18 de febrer de l’any 2.009.

O sigui, que com aquell que diu, només fa quatre dies.

Per acabar amb aquest “rotllo”, estic segur que tots i totes, recordeu, que  el lema de l’actual Papa de Roma, Francesc, “Miserando atque eligendo”, reproduït a l’escut pontifici, està agafat de la Homilia 21 de Beda el Venerable que parla de l’episodi evangèlic de la vocació de Sant Mateu: “Vidit ergo Iesus publicanum et quia miserando atque eligendo vidit, ait illi Sequere me” escriu Beda (Jesús va veure un publicà y mirant-lo amb un sentiment d’amor, el va escollir i li va dir. Segueix-me!).

Bé, després d’aquesta petita introducció, ja toca parlar del paràgraf de “Cien años de soledad” on es menciona  Beda el Venerable.

Una de les vegades que Aureliano Buendía va a la botiga d’en Ramon Vinyes, el “sabio catalán” a buscar llibres que l’ajudin a acabar de desxifrar els pergamins del gitano Melquíades, es trova amb que hi ha una forta discussió tot parlant de les paneroles.

En García Márquez, escriu:

“El viejo librero, conociendo la afición de Aureliano por los libros que solo había leído Beda el Venerable, lo instó con una cierta malignidad paternal a que terciara en la controversia y él ni siquiera tomó aliento para explicar que las cucarachas, el insecto alado más antiguo sobre la tierra era ya la victima favorita de los chanclazos en el Antiguo Testamento, pero que, como especie era definitivamente refractaria a cualquier método de exterminio, desde las rebanadas de tomate con bórax, hasta la harina con azúcar, pues seis mil seiscientas tres variedades habían resistido a la más remota, tenaz y despiadada persecución que el hombre había desatado desde sus orígenes contra ser viviente alguno, inclusive el propio hombre, hasta el extremo de que así como se le atribuía al género humano un instinto de reproducción, debería atribuírsele otro más instintivo y apremiante, que era el instinto de matar cucarachas, y que si estas habían logrado escapar a la ferocidad humana era por que se habían refugiado en las tinieblas donde se hicieron invulnerables por el miedo congénito  del hombre a la oscuridad, pero, en cambio, se volvieron susceptibles al esplendor del mismo día, de modo que, ya en la Edad Media, en la actualidad y por los siglos de los siglos, el único método eficaz para matar cucarachas era el deslumbramiento solar”.

 

A mi em sembla definitiu. I a vosaltres?

 

1a. addenda.- L’equip de futbol de la ciutat de Newcastle, ciutat natal de Beda el Venerable, és conegut com The Magpies (les garses), perquè la samarreta es de llistes verticals blanques i negres. Juguen a l’estadi Saint James Park.

2a. addenda.- Seguint en el món de les sotanes, dir que en Jorge Mario Bergoglio, més conegut com a Papa Francesc, és un acèrrim seguidor del Club Atlético San Lorenzo de Almagro, que juga els seus partits com a local a l’Estadio Pedro Bidegain. Als seus partidaris se’ls coneix amb el malnom de Los Cuervos (els corbs), tot fent referència al seu fundador, el sacerdot Lorenzo Mazza.

3a addenda.- Fora del món de les sagristies, el més famós incondicional del San Lorenzo de Almagro, és el gran Viggo Mortensen.

4a. addenda.- Beda, va ser el primer autor de llibres, que va posar anotacions i notes a peu de pàgina. Es pot pensar, que aquesta va ser la seva millor aportació, dit així en general?

 

Aquí  jeu una ballarina, més avall, un sacerdot. Ell, ensenyava la doctrina, ella ho ensenyava tot.” Carles Fages de Climent, (Figueres 1902-1.968)

 

El Tiet Jaume, (també conegut com a Potenza della Lirica).

Soci nº 6 i seguidor empedreït, irreductible i contumaç del Futbol Club Martinenc.

Orgullós membre, des de el 06 de noviembre de 2.014, de la mítica colla de corriolistes Caminaires del Ter.

 

25 de maig de 2.021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!