Com ho veieu això?

El bloc d'en Jaume Castellet

2 d'agost de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Desè capítol de “Vides exemplars”. Solé Tura, l’homenatge que no s’hauria d’haver fet.

Avui, en l’apartat de blocs recomanats hi surt  GRÀCIA 1850, del meu amic Eloi.

El darrer post que hi ha publicat parla d’en Jordi Solé Tura.

Ho clava.

Dit això i de manera molt breu, ampliaré una mica l’historial del personatge i de passada deixaré constància del fàstic que em fan els panxacontentes que tenim com a diputats al Parc de la Ciutadella, amb honroses i poques excepcions.

Comencem.

El passat dia 16 de juny, el Parlament de Catalunya va decidir homenatjar en Solé Tura, un dels polítics nascuts aquí, que més han fet per l’integració i la fusió total (per absorció i posterior desaparició) de Catalunya amb la “nación española” i per tant, que menys han fet per la nostra emancipació nacional. 

Particularment, ja començo a estar cansat de que permanentment es vagin omplin d’honors els Porcioles, Samaranch, Pla, Sentis i “tutti quanti” que com a mèrit principal tenen, o bé haver entrat a Barcelona vestits de falangista per la Diagonal el 26 de gener de 1.939 o bé haver fet tot el que han pogut per a que no ens en sortíssim com a país.

Solé Tura pertanyía a aquesta segona categoría.

No li agradava res que s’apartés de la seva visió monolítica d’una Espanya amb capital a Madrid.

Això ho veia nítidament i va fer el que va poder per assolir la meta.

Altres aspectes de la poítica no els tenia tan clars.

Fem-ne un petit repàs.

  • Primer es va fer del Psuc, que va deixar cap a l’any 1.967 perquè segons ell eren una colla de revisionistes (a l’època, el pitjor insult per a un comunista de socarrel com en Solé Tura)
  • Amb una admirable amplitud de mires i gran visió de futur, va ingressar a la Organización Comunista de España-Bandera Roja (partit maoista que amb el nom ja paga), on va compartir militància entre d’altres artistes, amb en Jimémez Losantos i en Josep Piqué. Recordeu que en aquells moments, amb prou feines es declarava maoista el mateix Mao Tse Tung.
  • Com que l’invent no va funcionar, va tornar al Psuc cap a l’any 1.974. Eren moments en que aquest partit tenia un gran nombre de militants i era dipositari de les il-lusions de moltissims ciutadans.
  • L’any 1.983, va anar de cap de llista per Barcelona a les eleccions municipals i com a conseqüència lògica, el Psuc va passar de tenir 9 regidors i el 18,90% de vots, a tenir 3 regidors i el 6,90% de vots. Poques vegades s’ha donat una davallada tan gran. Es veu que no tenia gaire tirada entre els electors.
  • Quan en Leopoldo Calvo Sotelo va dimitir de la presidència de Moto Vespa España, més o menys l’any 1.986, va marxar dient que amb el seu prestigi no podia ser president de una empresa que perdia calés, obviant el fet de que quan ell la va agafar, en guanyava. L’avui homenatjat devia pensar quelcom de semblant. Va fotre un cop de porta a can Psuc i s’en va anar a una menjadora que li va semblar més segura: la delegació a Catalunya del Psoe. Aquest cop la va encertar. Va ser diputat a Madrid els anys 1.989 i 1.993 i senador els anys 1.996 i 2.000. A més a més, en González el va fer Ministre de Cultura.

Per anar acabant, deixaré constància de tres o quatre gestes del personatge ara homenatjat .

  1. Va ser un destacat redactor de la constitució espanyola, exemple i model de masclisme (l’hereu de la corona ha de ser un home), militarisme (l’exèrcit garanteix la unitat d’Espanya), fanatisme ignorant (diu que la seva nació, és indivisible i indisoluble), teisme (la persona del rei es inviolable i no està sota cap jurisdicció), discriminació (l’idioma espanyol es oficial arreu i els altres només a casa seva), etc. Tot plegat, com podeu veure, molt modern, progressista i sobretot democràtic.   
  2. La seva tesi doctoral Catalanismo y Revolución burguesa (1.967) dona ales als que com ell mateix, creuen que el català es l’idioma de la burgesia, cosa que a més de falsa, representa un insult per a tots els que el parlem. Solé Tura, sabia perfectament, que els burgesos catalans, mai han parlat en català ni a casa seva ni en l’àmbit de les seves rel-lacions socials o empresarials. Ni tan sols quan tenen una empresa que porta el seu nom, aquest és escrit en català. No veureu cap burgès que signi Josep, Pere, Esteve o Miquel, ni que la seva empresa es digui Ciments no sé que, o Succesors d’en Papitu Va de Curt, o Forces Elèctriques de Polònia, o……. Com ha deixat escrit l’eminent Enric Casasses, ” si ens haguéssim hagut de refiar de la sola burgesia, si el català no fos també llengua del poble, ara seríem una provincia vençuda i escriuríem en la llengua de Vargas Llosa. I igualment, si les classes cultivades no haguessin retornat a la llengua pròpia i no haguessin forjat les condicions que van permetre l’aparició de l’Institut d’Estudis Catalans i de Pompeu Fabra”.
  3. En els pocs anys que va ser ministre (1.991-1.993), no va fer inversions en equipaments culturals a Catalunya. Mentre tant, després d’abocar-hi milers de milions, va inaugurar (setembre de 1.992) el remodelat Museo de Arte Contemporáneo Reina Sofía, convertit en centre de referència a nivell mundial, sobre tot després de que hi va fer col-locar el Gernika de Picasso, tancant aixi tota possibilitat de que el quadre fos exposat a la ciutat que li dona nom o en el seu defecte al Museu Picasso de Barcelona. 
  4. No va acabar al Reina Sofía la seva tasca centralitzadora. Es va seguir gastant milers de milions en remodelar la Biblioteca Nacional (de la seva nació), en la reforma total del Teatro Real de Madrid i en la compra per part de l’Estat de la Col-lecció Thyssen per a ser instal-lada al Palacio de Villahermosa de Madrid.
  5. Per a no allargar-ho més, recordar com diu el meu amic Eloi al seu bloc, que es va negar en declaracions a Catalunya Ràdio, a reclamar els papers de Salamanca tot argumentant que “la lògica arxivística recomana no desmantellar els arxius quan ja estan fets”

Feu-vos-ho mirar, Parlamentaris panxacontentes i ignorants.

Salut i República Catalana.

El tiet Jaume, soci del F.C. Martinenc des de fa 44 anys, 1 mes i 2 dies, soci del Barça des de fa 55 anys, 4 mesos i 21 díes i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (actualment coneguda com a Esquerra “a palo seco”) des de fa 23 anys, 11 mesos i 1 dia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!