Aniversari Miquel Martí i Pol
Avui fa 22 anys, va morir a Vic en Miquel Martí i Pol.
Ha estat un dels poetes més prestigiosos dels darrers segles.
AQUESTA REMOR QUE SE SENT.
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui – diuen – irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol
Martí i Pol, va escriure aquest poema l’any 1970 i va ser publicat al poemari “Vint i set poemes en tres temps”.
Eren èpoques de dictadura pura i dura.
La censura de ferro tallava de soca-rel tota manifestació que semblava que pogués qüestionar el règim.
Han passat 55 anys i sóm al mateix lloc, en la mateixa posició i en el mateix marc mental.
El dia 16 d’abril de 2.024, la Junta Electoral de Barcelona va prohibir que els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és a dir TV3 i Catalunya Ràdio, fessin servir la paraula “exili” en referència als independentistes encausats per la justícia que van marxar del país.
Aquesta no era la primera vegada que la Junta Electoral prohibia paraules als mitjans públics catalans.
Entre d’altres, ja va dictar resolucions semblants per a les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021 o per a les del 21 de desembre del 2017, quan la JEC va prohibir a TV3 i Catalunya Ràdio expressions com “consellers empresonats” o “President Puigdemont”.
Que us penseu?
Han arribat a prohibir colors!!!!
De què no seran capaços?
A les tres convocatòries electorals que hi va haver l’any 2.019, (Parlament de Catalunya, Municipals i Parlament Europeu), varen prohibir que la gent que estava a les meses i els interventors o apoderats de les candidatures, anessin vestits de groc.
Ara que segueixen prohibint paraules i potser aviat colors, olors, gestos i gustos, el poema continua sent totalment vigent.
En essència, no ha canviat res.
Criden, criden, criden, prohibeixen, prohibeixen, prohibeixen, es maquillen una mica amb cosmètics grotescos i parlen de democràcia consolidada, amb la mateixa solvència que tinc jo parlant de física quàntica.
És a dir, cap.
“Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres”. La rebel•lió dels animals. (George Orwell).
“El que mana, vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat”. (Joan Fuster).
Addenda: També podeu trobar el poema (“Obra poètica”, volum III. Llibres de Mall, 1977)
El Tiet Jaume, també conegut com John Keating o Jean Louis Duroc i per ser fan d’en Ramon Vinyes i Cluet (el sabio catalán de “Cien Años de Soledad”).
Soci n. 5 i seguidor empedreït, irreductible, contumaç, impersuasible, obstinat i incondicional del Futbol Club Martinenc.
Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.
Soci n. 1.076 del Futbol Club Barcelona. Des de 13 de març de 1.956.
Soci n. 9 de la Penya Barcelonista Villaverde.
Integrant n. 44 del grup de corriolistes Caminaires del Ter.
Membre des de més o menys la mateixa època de Radical Walkers.
El Bruc, a 11 de novembre de 2.025
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!