Ja ha passat un altre any.
Tal dia com el 06 d’agost de 1.936, el President del Barça Josep Sunyol i Garriga, va ser afusellat per les tropes franquistes.
Era també Diputat al Congrés de Madrid, per Esquerra Republicana de Catalunya i havia estat president del Reial Automòbil Club de Catalunya.
Nascut a Barcelona el dia 21 de juliol de 1.898, va estudiar a l’Escola dels Escolapis de Barcelona i atribuïa les seves conviccions humanistes i lliberals, a l’educació rebuda a la que fou la primera escola pública i gratuïta d’Europa amb principis bàsics com la barreja de capes socials i creences.
De molt joves, va sentir la necessitat d’implicar-se en el compromís social i polític a partir de la defensa de la dignitat de la persona, tot impulsant activitats culturals.
Va fundar l’any 1.930 el diari “La Rambla” que pretenia lligar els conceptes d’Esport i Ciutadania, per a millorar la societat del seu temps, tot fent pedagogia a través de la crònica esportiva.
L’historiador Carles Santacana, ens ho explica molt encertadament: “Sunyol posava la música i Lluís Aymamí i la resta dels col·laboradors del setmanari escrivien una lletra que insistia en que els nous adeptes a l’espectacle esportiu, serien bons “esportius” si també esdevenien practicants.
I encara els posaven més deures: també havien de ser bons ciutadans, de comportament cívic irreprotxable.
L’esport es convertia en un signe del desenvolupament de la societat i en aquest sentit es vivia com una forma de participació ciutadana.
Era un equilibri complicat, ja que pretenien fer compatible el creixent esport espectacle amb el foment de la pràctica esportiva, que era un element més de democratització de la societat, ja que es tractava d’afavorir que les classes populars i les dones poguessin accedir a la pràctica esportiva.
Aquesta era una part del somni republicà que el franquisme es va emportar per davant, empobrint enormement i fins i tot prostituint el “concepte” esport.
A partir del 1939, el discurs oficial no va deixar de recordar que cal allunyar l’esport de la política.
En realitat, es referien als valors democràtics i de participació popular, mentre que ells no deixaven de defensar la politització de l’esport, des de les seves institucions.
Per això la dictadura no només va liquidar físicament a un president del Barça pel que significava el club, sinó que l’any 1939 va recordar amb tota duresa que el concepte Esport i Ciutadania no tornaria mai més.
I gairebé ho varen aconseguir.
A la crònica del primer partit jugat al Camp de Les Corts un cop acabada la guerra, els (per a mi) indesitjables del periòdic conegut com La Vanguardia Española, deien tot fent-se el pintxo: “Del fracasado lema ‘sport y ciudadanía’, ya nadie se acuerda”
A més a més, com ja he mencionat abans, Josep Sunyol havia estat president del Reial Automòbil Club de Catalunya.
Es va llicenciar en Dret l’any 1.920, però mai va treballar d’advocat.
Ben aviat va mostrar, la seva adscripció a la causa democràtica i per tant republicana, com a diputat a Madrid des de 1.931, fins el dia del seu assassinat l’any 1.936.
Sempre va ser un ferm defensor del catalanisme.
Van donar gran importància al paper de la dona, en una època en que tots els àmbits de la societat eren ocupats exclusivament per homes.
L’any 1.934, va incorporar una dona (la poetessa, sindicalista, feminista, periodista i atleta Anna Maria Martínez Sagi), a la Junta del Barça.
Només tenia 38 anys quan van morir.
Segur que no hagués trobat estrany que els seus assassins no fossin mai detinguts (ni quan en Franco ni amb els seus successors) i poguessin morir tranquil·lament de vells sense que ningú els hi digués res.
A mi tampoc se’m va fer gens, gens, gens. gens estrany.
Qui ha tallat tot l’alè
d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.
Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.
Que cap oratge
desvetllí el son
d’aquells que han mort
sense tenir el cap cot.
Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
“Campanades a morts”, Lluis Llach
Salut i República Catalana.
El Tiet Jaume (també conegut com The uncle James Smallcastle, strongly in favor of the cause of Gibraltar).
El Bruc, a 06 d’agost de 2.026
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!