Avui em fumaré un parell (o tres) de cigars havans.Tot i que el 7 d’abril de 1.994 vaig deixar de fumar del tot, hi ha cada any un parell de dies, en concret el 14 d’abril i el 6 d’octubre, en que el cos em demana nicotina. Curiosament aquestes dues dates coincideixen amb els dos
Un xicot que malgrat no haver estat mai a Catalunya, encara ara hi té influència. El món es ple de casualitats. L’altre dia, estava escoltant per enèsima vegada el CD “La terra es plana”, una de tantes obres mestres d’en Quimi Portet, conegut també per ser el més mític de tots els filòsofs de guàrdia
El partit del Bilbao d’ahir. Els meus gossos, es a dir na Rosalia Versace i en Thomas More Armari i Mirall, fan de quan en quan, prediccions futbolístiques, altres vegades polítiques i altres cops ho barregen tot. Darrerament no ho encertaven gaire. Per exemple, l’estiu passat van anar pronosticant succesivament i per aquest ordre, el
Ja no em passarà més. Ja em va passar el dia 24 d’octubre tot mirant la cursa de Fórmula 1 de Corea, m’ha tornat a passar aquest darrer diumenge veient la darrera de l’any que feien des d’Abu Dhabi i ja no em passarà més. Tot són tàctiques i més tàctiques. Que si s’han d’aturar
Els fatxendes, els fanfarrons, els pinxos i els perdonavides, no tenen aturador. Crec que ja podem incorporar Eduardo Inda al llistat de profetes majors (Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel) perquè els profetes menors (Oseas, Joel, Amós, Abdíes, Jonàs, Miqueas, Nahum, Habacuc, Sofoníes, Ageo, Zacaríes i Malaquíes), no li arriben ni a la sola de la sabata. I quins
I segueixen i segueixen i segueixen. Els de la Junta del Barça, són els piles Duracell Boys. I segueixen i segueixen i segueixen. En el seu cas, fent-ho tot malament. A l’època en que encara xerraven, es dir abans de passar a la clandestinitat on s’han instal-lat des que van guanyar les eleccions, anaven dient que els
Consideracions (una mica tardanes) envers el Congrés de Penyes del Barça celebrat enguany al Palau de Congressos de Catalunya. Veig que els de la Junta del Barça ja estan “normalitzats”. Ja pensen i fan el que mana el Constitucional i la Defensora del seu poble. Ja podem quedar-nos tranquils. Ja consideren imprescindible fer els discursos totalment
Es que ahir estava tornant a llegir coses d’en Federico García i no me n’he pogut estar. Ara que fa 74 anys, 74 dies i més o menys 74+74 hores de la seva mort, és un moment tan adient com qualsevol altre per a recordar un dels personatges més importants de la literatura universal. La matinada del 18 al
Coincidències entre dos personatges assassinats. El poeta i dramaturg Federico García Lorca i el President del Barça i del R.A.C.C. i Diputat al Congrés Josep Sunyol i Garriga. Heus aquí diverses coincidències, que no tenen res a veure amb les seves tasques professionals, entre Federico Garcia Lorca i Josep Sunyol i Garriga Tots dos van neixer
Aquest matí he vist la cursa de Fórmula 1 de Corea. Ni fred, ni calor. Aquest matí, 24 d’octubre, he vist una estoneta la cursa de fórmula 1 de Corea. Ni fred, ni calor. Cap èpica, cap emoció, cap sensibilitat. Res de res. Només cotxes que van a tota hòstia, que sembla que vagin per unes vies
Proposta per a la Junta del Barça. He sentit per la ràdio que a la junta del Barça, després de la incorporació d’en Ramón (Tito) Cierco encara li manca un nou component. Jo, que soc soci des de 1.956, crec que malgrat no tenir un contacte directe amb la directiva, els conec prou
I no li van donar el Nobel !!. Tercer capítol de “Vides exemplars”. Un dels grans entre els grans : Joan Salvat-Papasseit.El dia 07 d’agost de 1.924, va morir a casa seva, al carrer de l’Argentería de Barcelona, en Joan Salvat-Papasseit. Sota el coixí hi havia uns quants poemes inèdits, que van ser publicats després
Avui, en Max Cahner, figura cabdal de la cultura catalana dels segles XX i XXI. Estic segur que la persona que més ha fet per la Cultura Catalana en els darrers cent anys (no ve d’un pam), ha estat el Dr. Max Cahner i García, nascut a Bad Godesberg (Rin del Nord-Westfalia), de pare alemany
Avui us presento a dos impresentables: na Caterina Mieras i Barceló i l’Alexandre (Sandro) Rosell i Feliu. Com pot ser que tornem un cop i un altre al passat més fosc i fastigós ?. Tal día com el 9 de gener de 2.004, la incompetent i inefable Consellera de Cultura de la Generalitat, na
Endavant els blaus! En els darrers dos mesos i mig, he tingut tres vegades l’ocasió de felicitar molt efusivament, es a dir, manifestant de forma càlida els meus sentiments afectuosos, els equips francesos de tennis (5-0 a “la roja” de Copa Davis, que presumia de ser com l’armada invencible i lògicament també es van enfonsar),