El 16 de gener de 2021, ara ha fet un any, en Sergi Mingote va morir a causa de l’impacte d’una pedra que li va colpejar violentament al cap, quan participava a l’expedició “K2 Winter Expedition”, que pretenia fer, per primer cop a l’hivern, el cim del Karakorum (pedregar negre). Un cop repatriat el cos,
No us queixeu de la fred que carda aquest any. Recordeu, que tal dia com l’onze d’aquest mes de febrer, però de 1.956, es va registrar a la ciutat de Barcelona la temperatura més baixa de tot el segle XX i el tros que portem de segle XXI. El termòmetre va baixar fins a -6,7º
En Francesc Sabaté i Llopart, més conegut com Quico Sabaté, va ser abatut a trets al carrer de Santa Tecla de Sant Celoni (Vallès Oriental), el dia 05 de gener de 1.960. Va ser un dels darrers maquis (l’últim va ser en Ramón Vila, conegut com Caracremada, Capità Raymond i Passos Llargs) Aquell dia, Sabaté,
Avui fa 50 anys del cèlebre discurs de Pau Casals davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides El Mestre, havia estat convidat a l’ONU per a recollir la Medalla de la Pau que li havia concedit aquest organisme. Amb aquesta distinció, es posava en valor el fet de que al llarg de la seva
A mitjans del mes d’agost, vaig transcriure el poema “Agost”, de Lluis Gavaldà. És tracta d’una poesia plena de tendresa i quotidianitat, molt habitual en les lletres de Lluis Gavaldà. Parla, com tantes altres vegades, de situacions que tenen aspecte de properes i de gent que sembla que coneixem. En definitiva, dels sentiments que envaeixen
Avui toca escriure d’en Max Cahner, figura cabdal de la cultura catalana dels segles XX i XXI i molt oblidat en l’actualitat. El dia 14 d’octubre de l’any 2.013, va morir el Doctor en Filosofia i Lletres i Llicenciat en Química, Max Emanuel Cahner i García. Ni el dia 14, ni en dies, setmanes i
El dia 20 d’agost passat, vaig llegir que la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, va posar una multa de 61.300.000 d’euros (10.199.461.800 pessetes, deu mil cent noranta nou milions quatre-centes seixanta-una mil vuit-centes pessetes) a dotze empreses, “por formar un cártel que alteraba el resultado de licitaciones de los servicios de conservación y explotación
L’amic Xavier Roger, en una de les seves esplèndides fotografies, retrata un cargol i el rastre que va deixant mentre es desplaça. En destaca la lluentor que deixa, movent-se per un terreny àrid. En Quico Pi de la Serra va escriure un meravellós poema que un cop musicat va incloure en el seu disc “Amunt
El 04 de setembre de 1.924, va néixer a Burjassot, comarca de l’Horta de València, Vicent Andrés Estellés, un dels més importants poetes valencians des d’Ausiàs March. Estellés, és reconegut com un dels grans renovadors de la poesia en català del segle XX. Ja de ben jove, es va mostrar com un escriptor incansable i
El proppassat mes d’agost, vaig transcriure el poema AGOST, de Lluis Gavaldà. Com deia aleshores, és una poesia plena de tendresa i quotidianitat, molt habitual en les lletres d’aquest l’autor. Parla, com tantes altres vegades, de situacions que tenen aspecte de properes i de persones que sembla que coneixem. En definitiva, dels sentiments que envaeixen
Tal dia com avui, de l’any 1.976, en Joaquim Maria Puyal va fer, a la S.E.R., la primera retranmissió d’un partit de futbol en català, d’ençà de la guerra incivil (1.936-1.939). Va ser un Barça- Las Palmas, corresponent al campionat de Lliga de la temporada 1.976/77. El partit va acabar amb el resultat de 4-0.
Les proeses del Cabdill i l’homenatge que li va retre el cantant Victor Manuel. Tothom ocupats/des en nimietats i jo esperant tot el mes d’agost a que hi hagués algú que recordés una de les més memorables proeses de l’esser humà. Com que veig que aneu curts/tes de memòria, ja en faré jo mateix el
Ahir va fer anys. El 07 d’agost de l’any 1.924, va morir al seu pis del carrer de l’Argenteria, de Barcelona, Joan Salvat-Papasseit, un dels millors poetes que ha donat la literatura universal. Només tenia 30 anys i ja en feia uns quants que anava perdent la salut. Ho sabia i en parlava.…… i n’escrivia.
El que quedarà quan passi la pandèmia: 1.- Triomf per golejada del capitalisme més salvatge. 2.- Acceleració bestial del canvi climàtic. S’ha de rescatar l’economia. Com més combustible fòssil cremem, més ràpidament creixerà el PIB i més s’accelerarà la recuperació. Els rics s’han de fer més rics. I tenen pressa. 3.- Individualisme radical. Haig de
Darrerament, haig d’anar tot sovint a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Atès que visc a prop, hi vaig caminant, fet que m’ha permès fer una troballa sorprenent, imprevista. Una estàtua de bronze que personifica un poeta croat del que jo no n’havia sentit a parlar mai: Janko Polić Kamov (1.886-1.910). L’estàtua, no està situada