Com ho veieu això?

El dia 09 d’octubre de 1.967, el doctor en medicina Ernesto Guevara de la Serna, més conegut com Che Guevara, va ser assassinat a la Població de La Higuera, Municipi de Pucará, Provincia de Vallegrande, Departament de Santa Cruz (Bolivia).

“Hay que endurecerse sin perder jamás la ternura” (Ernesto Guevara de la Serna).

Havia nascut a Rosario, província de Santa Fe (Argentina).

 “El trabajo debe dejar de ser una penosa necesidad para volverse un agradable imperativo” (Ernesto Guevara de la Serna).

Només tenia 39 anys.

 ¿Qué culpa tengo yo de tener la sangre roja y el corazón a la izquierda? (Ernesto Guevara de la Serna).

L’any 1.952, amb el seu gran amic Alberto Granado, van comprar una moto Norton de 500 c.c. amb la que volien recórrer gran part dels països d’Amèrica del Sur. Com que la moto, que duia per nom La Poderosa, es va espatllar ben aviat, van fer gran part del viatge a peu, en autobús o tot fent autoestop.

 “No se vive celebrando victorias sino superando derrotas” (Ernesto Guevara de la Serna).

Tenien un pla i un objectiu.

El pla, era recórrer 8.000 quilòmetres en 4 mesos. Sortien de Buenos Aires.  Sense full de ruta. Sempre improvisant.

L’objectiu, era conèixer un continent del que no en sabien res més que el que havien llegit als llibres. Volien trepitjar el terreny. Veure-ho tot en directe.

 “Si el presente es de lucha, el futuro será nuestro” (Ernesto Guevara de la Serna).

Guevara i Granado fan fer curt en les seves previsions. El viatge va durar gairebé 7 mesos i van fer més de 13.000 quilòmetres.

“Seamos realistas y hagamos lo imposible” (Ernesto Guevara de la Serna).

La història d’aquest viatge, està molt ben explicada a la pel·lícula “Diarios de Motocicleta” (any 2.004), dirigida per Walter Salles i protagonitzada per Gael García Bernal, Rodrigo de la Serna, Mercedes Morán i Mía Maestro.

“Póngase sereno, y apunte bien! ¡Usted va a matar a un hombre!” (Ernesto Guevara de la Serna dirigint-se al seu assassí, el sergent de l’exèrcit bolivià Mario Terán).

 El Che, fou seguidor i propagador de la obra de José Martí, fill de valencià i tinerfenya, poeta, lingüista, assagista, traductor, periodista, pintor i revolucionari, al que els combatents cubans han considerat des de sempre, Padre de la Patria Cubana. Martí, va morir l’any 1.895, en una escaramussa contra l’exèrcit espanyol  en la guerra d’alliberament nacional.

 “Che no cayó defendiendo otro interés, defendiendo otra causa que la causa de los explotados y los oprimidos en este continente; Che no cayó defendiendo otra causa que la causa de los pobres y de los humildes de esta Tierra. Y la forma ejemplar y el desinterés con que defendió esa causa no osan siquiera discutirlo sus más encarnizados enemigos.

Y ante la historia, las personas que lo hacen todo y lo dan todo por la causa de los humildes, cada día que pasa se agigantan, cada día que pasa se adentran más profundamente en el corazón de los pueblos” (Fidel Castro Ruz, el 18 d’octubre de 1.967, a la vetlla solemne en honor del Che Guevara a la Plaça de la Revolució de La Habana).

Ja  fa 53 anys de l’assassinat del Comandante.

“Seamos la pesadilla de quien pretende arrebatarnos los sueños” (Ernesto Guevara de la Serna)

Com passen els anys!!

 “Podrán cortar todas las flores, pero nunca terminarán con la primavera” (Pablo Neruda).

El gran poeta català Joan Brossa, li va dedicar un dels seus poemes visuals, concebut l’any 1.969 i realitzat l’any 1.978.

Joan Brossa, vol fer un homenatge al Che Guevara amb aquesta composició visual.

El poeta, treu de l’abecedari les lletres C, H i E i deixa un espai buit.

La desaparició de les lletres que formen el nom de Che representa simbòlicament la desaparició d’aquest personatge i el buit que deixa amb la seva absència.

Acompanyo la fotografia d’aquest  poema.

“Era un dels nostres, potser el millor: un exemple de conducta, de despreniment, d’esperit de sacrifici i de renunciament. La profunda convicció en la justícia de la causa que abraçà, li donà la força, el valor, el coratge que avui l’eleva a la categoria d’heroi i de màrtir” (Juan Domingo Perón).

Quan l’any 1.965 va marxar de Cuba per anar a fer la revolució a d’altres països llatinoamericans, va escriure una carta de comiat dirigida al poble cubà.

Aquesta carta, fou contestada en forma de cançó pel cantautor Carlos Puebla.

Es titula “Hasta siempre comandante” i heus ací la lletra;

Aprendimos a quererte

desde la histórica altura

donde el Sol de tu bravura

le puso cerco a la muerte.

Aquí se queda la clara,

la entrañable transparencia,

de tu querida presencia,

Comandante Che Guevara.

Tu mano gloriosa y fuerte

sobre la historia dispara

cuando todo Santa Clara

se despierta para verte.

Vienes quemando la brisa

con soles de primavera

para plantar la bandera

con la luz de tu sonrisa.

Tu amor revolucionario

te conduce a nueva empresa

donde esperan la firmeza

de tu brazo libertario.

Seguiremos adelante,

como junto a ti seguimos,

y con Fidel te decimos:

¡Hasta siempre, Comandante!

1er. afegitó; La moto Norton de 500 c.c., està exposada a la Casa Museu del Che a la ciutat de Alta Gracia, Departament de Santa María, Provincia de Córdoba, Argentina.

 2on afegitó; La cançó “Al otro lado del rio”, del cantautor uruguaià Jorge Drexler, fou expressament escrita i musicada per a la pel·lícula “Diarios de motocicleta”, i va guanyar l’Oscar de l’any 2.005, a la millor cançó original.

A la cerimònia d’entrega dels premi, els organitzadors no van voler que la cançó la interpretés l’autor, adduint que no era un artista famós.

Finalment, fou cantada per l’Antonio Banderas, acompanyat a la guitarra per en Carlos Santana.

Trobo que tots dos van excel·lir en indignitat i en misèria moral.

Mereixen el meu més absolut menyspreu i una forta escopinada.

“Escopiu a la closca pelada dels cretins!. Escopiu a la closca pelada dels cretins!” (Joan Salvat-Papasseit, poema Marxa nupcial).

3er.afegitó: Un cop va morir el Che, la cançó “Hasta siempre comandante”, es va convertir en un himne, en una icona dels esquerranosos d’arreu del planeta.

A la magnífica i imprescindible pel·lícula “Estado de Sitio” (1.999), dirigida per Costa-Gavras i protagonitzada per Yves Montand i Renato Salvatori, els estudiants uruguaians tancats a la universitat de Montevideo per a protestar per la brutal repressió contra els moviments populars per part de la dictadura de Pacheco Areco, fan sonar la cançó pels altaveus de l’edifici, mentre les forces policíaques, amb una irracionalitat extrema, fan tot el que poden per a que deixi de tocar.

És molt recomanable escoltar aquesta peça, en la versió que en fa la gran Joan Baez o en la del no menys gran Silvio Rodríguez.

 4art. afegitó: Un aspecte potser no massa conegut del Che, era la seva passió pel futbol en general i pel Club Atlético Rosario Central en particular.

“Soy de Rosario Central. Soy rosarino”, deia sempre que se li preguntava.

De fet, al Museu del Che a L’Havana hi ha penjada la samarreta blava i daurada en llistes verticals del seu club.

Està clar que en Lionel Messi, no estarà gens d’acord amb aquesta opinió del Che, perquè sent també “rosarino”, és incondicional seguidor, com tothom sap, del Club Atlético Newell’s Old Boys.

Molt atentament,

El Tiet Jaume, també conegut com The uncle James Smallcastle, strongly in favor of the cause of Gibraltar.

Soci nº 6 i fervorós, irredempt i entusiasta seguidor, del gloriós Futbol Club Martinenc.

Signant de la moció de censura que vol fotre fora de la Junta del Barça als abominables, repulsius i indesitjables nunyistes/rosellistes que deixaran el club amb una economia que serà molt i molt difícil, per no dir impossible d’adobar.

Són a prop d’assolir una fita a la que no van poder arribar ni en Primo de Rivera ni en Franco.

La desaparició del club.

Salut i República Catalana.

09 d’octubre de 2.020

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!