Un parell d’efemèrides. (3a. entrega)

De les moltes efemèrides de setembre que m’agrada recordar, avui en posaré un parell que no són massa evocades.

Una del día 11 i l’altre del dia 15.

L’onze d’aquest mes de setembre, és l’aniversari de la batalla de Tampico (Mèxic).

Per a no fer-me pesat, resumiré el tema en tres punts:

1.- L’any 1.821, els mexicans es van desfer de la sodomització espanyola, van fotre fora l’exèrcit del regne d’Espanya a hòsties i van declarar la seva independència.

2.- L’estat espanyol, com a mal perdedor que és de mena, va intentar reconquerir aquell bonic país a canonades, únic argument que saben fer servir, tot i que han perdut des de temps immemorials totes les guerres en les que han participat. Bé, de fet en van guanyar una, aquella en la que es van enfrontar entre ells (1.936-1.939)

3.- L’onze de setembre de 1.829, en acabar la batalla de Tampico, per fi i de forma definitiva, els mexicans van fotre fora als de l’Imperio, que van marxar amb la cua entre cames cap a Cuba, on al cap de uns quants anys d’anar de mal borràs, també van fer la fi del cagaelàstics.

Sigamos caminando

El Tiet Jaume també conegut com a The uncle James Smallcastle, strongly in favor of the cause of Gibraltar.

I ara un altre fet molt important del 15 d’aquest mateix mes.

Fa 197 anys (15 de setembre de 1.823), l’Estat xilè va prohibir definitivament les curses de braus, les baralles de galls i l’esclavitud.

Manuel de Salas, un dels fundadors de la República de Xile, òbviament exiliat i empresonat pels espanyols per mostrar-se partidari de la independència del seu país i que fou posteriorment batlle de Santiago, diputat, escriptor, mestre i primer director de la Biblioteca Nacional de Xile entre d’altres coses, en va ser l’impulsor principal.

Va deixar escrit: “Una nación que asocia su cultura al cruel hábito de banderillear y matar a un toro asustado, y que tolera todo esto bajo la impostura de “tradición” y “cultura”, no puede más que ser una nación de naturaleza empobrecida, sin auténtica creación cultural, y de ética mediocre”.

“El trato dado a los animales en estos espectáculos atenta contra la ilustración y la cultura, propias de costumbres civilizadas”.

“Chile ha demostrado ser un país moderno en su historia, siendo el primero en abolir las corridas de toros y las peleas de gallos, dando una lección de progreso y humanismo para todas las naciones”.

A Espanya i a Catalunya, encara estem amb la barbàrie de les curses de braus, la crueltat extrema del bou embolat o capllaçat de les terres de l’Ebre i el País Valencià, la salvatjada que representa arrencar-li el cap d’una estrebada a un pobre ànec penjat cap per avall a Carpio de Tajo, els bous a la mar, el Toro de la Vega de Tordesillas (tot i que des de 2.015, ja no el maten), etc…

És la millor representació de la Marca España, coneguda actualment com España Global.

1a. addenda: La declaració unilateral d’independència de Xile, també coneguda com DUI, sona bé, oi?, respecte a la monarquia espanyola s’havia signat el febrer de 1.818, però amb efecte 1 de gener, Es veu que volien celebrar el començament d’any sense pertànyer a la “Madre Patria”.

2a. Addenda: Ara mateix, no em sona que els xilens estiguin a punt de demanar a Pedro Sánchez, actual President del Govern espanyol i antic Conseller de l’Assemblea General  de Caja Madrid entre el anys 2.004 i 2.009, (eren els temps en els que el president de Caja Madrid, era el mític Miguel Blesa), el seu reingrés, com a nació, a l’Estat espanyol.

 3a. Addenda: L’any 2.005, mentre era conseller, en Pedro Sánchez va demanar una hipoteca a Caja Madrid, que evidentment fou autoritzada, amb un detall important pel que fa a l’import  de les quotes . Li van concedir al 2,77% que representava una bonificació del 30% respecte al tipus mig d’interès d’aquell temps, que era el 3,29%. (Veure el Diario.es de 13 d’octubre de 2.014)

Sigamos caminando.

Atentament,

El Tiet Jaume, també conegut com James The Long Steps Small Castle.

Soci nº 6 i fervorós seguidor, del gloriós Futbol Club Martinenc.

Signant de la moció de censura que vol fotre fora de la Junta del Barça als abominables, repulsius i indesitjables rosellistes que deixaran el club amb una economia que serà molt i molt difícil d’adobar.

16-09-2.020

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *