Com ho veieu això?

Memòria, memòria, memòria……

És molt freqüent sentir a dir, que els governs del país veí i bona part dels seus habitants, ens tenen a la gent que vivim a Catalunya, allò que suaument en podem dir “mania”, des de fa només quatre dies.
Qui no ha sentit a dir fins a l’afartament, lo treballadors que som, lo liberals que érem, lo avançat dels nostres plantejaments i lo bé que ho fèiem com a creadors de tendències?
Sempre, sempre parlant en passat.
Que si Catalunya era admirada per la seva vocació europea, que si les nostres ciutats, viles i pobles han estat des de sempre oberts a totes les novetats, plenes d’intel•lectuals locals i forasters que venien a amarar-se del nostre hàlit creador, que si l’esperit emprenedor, que si bla, bla, bla, bla….
Ara no, ara, som tancats, excloents, feréstecs, esquerps i per sobre de tot insolidaris.
Doncs no, no fa quatre dies que no som la nineta dels seus ulls.
Si fem una mica de memòria recordarem que des de fa segles, els governs espanyols, en les diferents formes que han anat adoptant (república, monarquia o dictadura) ens han menystingut, ens han posat pals a les rodes, han intentat esborrar la nostra cultura i amb ella el nostre idioma, ens han ignorat a l’hora de fer inversions públiques i ens han fotut mà a la cartera sistemàticament i de forma compulsiva.
Aquesta petita mirada enrere, em ve al cap ara que torna a estar de moda lloar la República espanyola i de sobte m’ha vingut al pensament una efemèride.
Mireu, el 20 de juny de 1.932 es va enllestir l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya, també conegut com Estatut de Núria.
Al govern de la República i a tots els partits de l’oposició, antecessors d’en Pablo Casado, d’en Pedro Sánchez, d’en Rivera, de l’Alberto Garzón, d’en Pablo Iglesias, etc., els hi va faltar temps per a començar la demolició.
El paroxisme i l’odi contra tot allò català va portar al Govern de la República espanyola presidit per en Manuel Azaña a muntar, el dia 27 de juliol de 1.932, és a dir, fa 87 anys, un míting a la plaça de las Ventas de Madrid, en contra de l’Estatut que s’havia d’aprovar, això si, convenientment retallat, a las Cortes Españolas el setembre del mateix any.
L’endemà els diaris deien: “Mitin monstruo contra el Estatuto catalán”, “ Cerró el comercio, cerraron casi todos los establecimientos públicos de Madrid y miles de almas se congregaron en la plaza, llenándola por completo.”
Definitivament, Espanya ens estima.
Salut i força

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!