Com ho veieu això?

El bloc d'en Jaume Castellet

7 de juny de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Dotzè capitol de “Vides exemplars”. José Luis Sampedro, l’indignat indignant.

Va home, va.

Es torna a parlar i molt d’en José Luis Sampedro.

Oju, oju, oju, amb les lloances “post mortem” o amb les admiracions induïdes pels pijo-progre-chupi-guais com l’Évole, que sovint prenen com a referents, d’altres progres que venen de l’espanyolisme més ranci i caspós, de l’anticatalanisme més rampant, o fins i tot, com en el cas d’en Sampedro, del franquisme més bèstia.

Ja n’hi ha prou d’aquesta tendència tan habitual a Catalunya d’emmirallar-nos en icones espanyolistes de passat repugnant.

Com que pel que es veu, ja no queda ningú que tingui memòria, en faré cinc cèntims de la trajectòria pública d’aquest personatge.

Si és obligatori no deixar de recordar-lo, no agafem només els darrers anys de la seva llarga vida, en els que es mostrava tan indignat i donava tan savis consells.

1er. El senyor Sampedro, va començar la guerra civil amb la República, va desertar i es va passar al bàndol feixista. En el temps que va durar la confrontació va estar destinat per l’exèrcit franquista a Catalunya i d’altres llocs de l’Estat que ara no recordo. No sé si en va disparar molts o pocs trets durant la seva estada a Catalunya, però en tot cas, si en va engegar, ja podeu pensar en quina direcció anaven. 

2on. De ben jovenet, als 18 anys, va fer oposicions per a funcionari d’aduanes. Ja s’intuïa que pensava viure de l’erari públic. Això últim, no ho dic en sentit pejoratiu, només ho deixo com a nota biogràfica. 

3er. Després, a primers de la dècada dels 50 (quant sempre era fosc i el règim encara detenia, empresonava, torturava i afusellava gent de manera sistemàtica) va entrar a treballar pel bonic sistema de designació directa com a assessor del ministre de comerç franquista Manuel Arburúa de la Miyar, bon amic seu i com veureu, company de trajectòria. Ara d’aquesta pràctica de col·locar per la cara, amiguets en feines extraordinariament ben pagades, en diuen càrrec de confiança
 
4art. Quan l’any 1.957, l’amic Manuel Arburúa deixà de ser ministre i fou col·locat immediatament com president de Banco Exterior de Espanya (la banca pública del franquisme), en Sampedro, per no deixar-lo sol, el va voler acompanyar. El nomenaren director o sotsdirector general ( ho hauria de repassar, però em sembla que no cal). Al mateix temps, també feia de catedràtic d’Estructura Econòmica a la Universitat de Madrid. No volia deixar passar cap tren que portés calés. 

5è. L’any 1.971, seguiem en plena dictadura i va anar al Ministeri d’Hisenda del que n’era titular l’Alberto Monreal Luque, a veure si necessitàven algú i oh casualitat! li van donar un alt càrrec com assessor econòmic de la Dirección General de Aduanas.

6è. És a dir, durant tots els anys que va durar el franquisme, si home si, aquell règim que va anar executant gent sense cap tipus de mirament durant 36 anys, el Doctor Sampedro va ocupar llocs milionariament remunerats a l’administració feixista i sempre, sempre, sempre, excepte potser quan va treballar a la Universitat, adjudicats a dit.

7è. L’any 1.977, fou senador per designació directa, és a dir, a dit, per desig del paladi i campió de la democràcia Juan Carlos I.

8è. Mentrestant, per no perdre pistonada, va tornar, més o menys l’any 1.976 a Banco Exterior de España, que seguia sent banca pública, com a economista assessor i es va jubilar l’any 1.984, amb 67 anys, sent vicepresident de la Fundación Banco Exterior de España.

9è. Molt indignat, molt indignat amb els poderosos, però veieu a la foto que acompanya aquest escrit, com tot i ser molt ancià, s’humilia davant la Letizia i el futur Felipe VI i vincla tant l’esquena i es doblega de tal forma en senyal de sotmetiment, que pel darrera l’han d’agafar per què no caigui. Aquesta parelleta “tan senzilla” i “tan com nosaltres”, a la que fa palès el seu instint de súbdit, són uns que tenen previst heretar la Jefatura del Estado per una cami molt més directe que el de passar per les urnes: la via vaginal.  

Resum de la pel.licula: va ser franquista mentre va durar la dictadura, va baixar del burro quan va veure que la cosa ja no tenia futur i va viure tota la seva llarga vida dels “Presupuestos Generales del Estado” que com tots sabeu estan nodrits principalment per l’espoli fiscal que practiquen els Governs espanyols contra Catalunya, sempre i siguin del color que siguin.

Salut, República (Catalana of course) i un savi consell d’en Joan Salvat-Papasseit: escopiu a la closca pelada dels cretins!

The uncle James Smallcastle, leading partner of the Barça 57 years, 2 months and 26 days and strongly supporter of the cause Gibraltar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!