Com ho veieu això?
El bloc d'en Jaume Castellet
Els espanyols no guanyen per a disgustos.
Els espanyols no han pogut frenar l’admissió de Gibraltar com a membre de ple dret de la U.E.F.A., però en un exercici de flagrant corrupció esportiva, pràctica molt habitual en ells, han aconseguit que cap sorteig permeti l’aparellament de les seleccions de Gibraltar i Espanya.
Només de pensar-ho, ja porten les calces cagades.
Saben que la gent de Gibraltar no ens deixem comprar com els jugadors de Malta (recordeu aquell vergonyant 12-1 de 21 de desembre de 1.983) i els guanyaríem segur, segur.
No ens fan por.
Ah, i els de la U.E.F.A. que s’ho facin mirar això de permetre escollir els rivals.
Ara bé, un cop satisfeta la reclamació esportiva, els gibraltarenys hem d’anar ja directa
ment a reivindicar el territori que és ben nostre i que actualment està ocupat de forma com a mínim legalment discutible per l’estat espanyol.Com tothom sap, el territori que exigim els gibraltarenys, és el delimitat, més o menys (com que no som imperialistes, no ens ve d’un pam) entre La Línea de la Concepción (tot sortint de Gibraltar), la Estaca de Bares (província de La Coruña, que és el punt més al nord de de la península ibèrica), Punta de Tarifa (punt més al sud i província de Cádiz), Punta de Insúa, a Muxía, (lloc més a l’oest i província de La Coruña), les Cases d’Alcanar (Montsià) i em sembla, que Els Gimenells (Segrià).
De moment, reclamem també el País Valencià i ses Illes Balears i Pitiüses, que ja decidiran què volen ser quan siguin grans, però no volem ni regalat el País Basc, a qui desitjo que segueixin amb la seva vocació “in aetérnum” de ser espanyols de segona divisió.
The uncle James Smallcastle, leading partner of the Barça 57 years, 2 months and 12 days.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!