Com ho veieu això?

El bloc d'en Jaume Castellet

25 de maig de 2011
Sense categoria
1 comentari

Vuitè capítol de “Vides exemplars”. Tot un crack. Manuel Morilla, alcalde de Morón de la Frontera.

A qualsevol alienígena li semblaría increïble, però les coses són com són.

L’aconteixement del que escric en aquest post, no va succeir fa cinc-cents anys, ni dos-cents, ni……….

Només tres anys i un dia.

Tal dia com el 24 de maig de 2.008, es va produïr un fet que cal recordar per a no perdre de vista com les gasten els del partit que de ben segur ens manarà aviat.

Ahir va fer tres anys, el prohom Manuel Morilla Ramos, insigne i il-lustre alcalde de Morón de la Frontera (Sevilla), guanyador per majoría absoluta a les eleccions municipals de l’any anterior encapçalant la llista del Partido Popular, va convocar un Ple Extraordinari de l’Ajuntament.

Era necessari i imprescindible aquest Ple?

Es clar que si, ara ho veureu.

L’Ordre del dia del Ple Extraordinari, tenia un únic punt. 

Tot aprofitant  el dia de la seva festivitat, el batlle va propossar nomenar alcaldessa de la població la Verge Maria Auxiliadora.

Els 13 regidors del Partido Popular van dir que si, els 2 de Izquierda Unida, que no i els 6 del Partido Socialista? Obrero? Español!!!, com que era dia festiu a Morón, no treballaven i no se sap on eren. 

Havent dinat, amb el nomenament sota el braç i aprofitant una processó, els edils del Partido Popular van fer entrega a la Verge del bastó de comandament en reconeixement de la seva autoritat.

Francisco José Coronado, regidor de cultura, va manifestar a la premsa, que “el Ayuntamiento reconoce oficialmente esta forma singular que tienen los vecinos de Morón de querer a la Santísima Virgen”.

No cal dir, que durant l’acte, l’alcalde i els seus acompanyants eren recolçats, aplaudits i victorejats per centenars de veïns.

Per a defensar-los en cas de que la Verge els hi fotés el bastó pel cap?

Chi lo sa!!

De totes maneres, quina responsabilitat tan aclaparadora per a la Verge, fer-la alcaldessa sense demanar-li prèviament l’opinió!!

A Antonio Zoido, autor del reconegut assaig Ni Oriente ni Occidente. Viaje al centro de la cultura andaluza, el nomenament li mereix una opinión negativa porque no se sabe a que viene y reafirma el hecho de que lo civil y lo religioso están unidos para siempre en España”.

Tampoc sembla estar-hi massa d’acord l’eminent escriptor, historiador i reconegut andalusista Manuel Moreno Alonso que va manifestar “me parece muy mal el nombramiento. Me parece trivializar extraordinariamente la cosa. Por desgracia, esto se ha hecho con frecuencia. María Auxiliadora debe de tener un tratamiento que en absoluto debe pasar por la política municipal”. I ho remata tot dient: “no me extraña que en esta España del Chikilicuatre se produzcan este tipo de cosas”.

També hi tenia quelcom a dir el sociòleg i prestigiós investigador de l’art flamenc, Gerhard Steingress (el nom no fa la cosa), que va manifestar: el nombramiento de María Auxiliadora, es una devaluación de la democracia, una sinrazón y una forma de burlarse de las instituciones. Es una violación del principio de laicidad de las instituciones públicas”.

De María Auxiliadora, ja instal-lada plenament en el seu rol institucional i per tant prudent i políticament correcte, no s’en coneix l’opinió.

Tot això m’ha vingut al cap, ara que fa tres dies hem tornat a tenir eleccions municipals i picat per la curiositat he mirat quin resultat havien tret els del Partido Popular a Morón de la Frontera.

Eureka!!!. No està tot perdut.

Deu ser l’únic lloc del territori espanyol, on el Partido Socialista? Obrero? Español!!!, ha escombrat el Partido Popular, que ha passat de 13 regidors a 6 (per un total de 21).

No he pogut esbrinar si s’ha presentat cap candidatura encapçalada per la Verge María Auxiliadora.

En cas afirmatiu, no ha tret cap regidor.

On vol anar a parar en Castellet amb tot aquest “rotllo”?

Doncs a deixar constància de com són i com les gasten els d’aquest Partido Popular tan amic des de fa molts anys i tan soci també des de fa molts anys de CiU a Catalunya i del Partido Socialista? Obrero? Español!!! al País Basc i Navarra.

No passa res, tot s’arreglarà.

Salut i República Catalana.

Jaume Castellet, soci del Barça des de fa 55 anys, 2 mesos i 13 dies, soci del F.C. Martinenc des de fa 48 anys, 10 mesos i 25 dies i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (actualment coneguda com Esquerra “a palo seco”) des de fa 26 anys, 8 mesos i 24 dies.

  1. España no és un Estat laic. La Constitución (que patim) ho diu ben clarament. Tant ensotanats són els del PP com els del PSOE: Fa uns quants anys que l’inefable president Maragall va demanar que els “cristians” votessin al PSC-PSOE [amb la seva inefable ignorància, de ben segur que es duria referir als catòlics romans, que son qui ténen la paella pel mànec]. El Bono, també Déu n’hi do… I el ZP, desprès de la seva visita al “Sant” Pare al Vaticà, va dir que de Ley de libertad religiosa, ná de ná. I així, anar tirant.

    Respecte als pactes, recordar que CiU ha pactat més amb el PSOE que no pas amb el PP.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!