Com ho veieu això?

Aniversari d’en Joan Salvat-Papasseit.

Tal dia com ahir de l’any 1.894, a les 18 hores, va nèixer al 2 on. pis del nº 93 del carrer d’Urgell de Barcelona, en Joan Salvat-Papasseit. 

Només va viure 30 anys, però és sense cap mena de dubte, un dels millors poetes de la història.

Només va viure 30 anys, però els seus poemes d’amor són tan vigents com el primer dia, per intemporals, per captivadors i per sobre de tot, per la seva bellesa.

Noia del tram, tens l’esguard en el llibre
i el full s’irisa
en veure’s cobejat.

I el cobrador s’intriga si giraràs el full:
sols per veure’t els ulls!

Que les cames se’t veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.

Però els ulls no se’t veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.

Però els ulls no els sabem!

I si jo baixés ara?

Mai no et sabria els ulls… 

(Encara el tram)

Només va viure 30 anys, però va tenir temps de fer seva la lluita contra l’opressió.

Deia: “El poeta ha d’aprendre a lluitar”.

Hi ha un HOME a la presó
dels que avançaven
JUNTEU-VOS.
Treieu-li l’embaràs, que li oprimeix les mans.
PERQUÈ FACI CAMÍ.

(Sageta de foc)

La tuberculosi el va matar.

Però ens va deixar, malgrat el poc temps que va tenir, una obra magnífica i extensa.

Avui és un dia tan bo com qualsevol altre per a recordar-lo, a ell i a la seva poesia.

Sobre tot llegint-lo, però també, per exemple, anant al Moll de la Fusta de Barcelona, on hi ha una estàtua en honor seu.

Si ho feu, heu de complir un requisit: dipositar-hi una taronja, una ametlla o bé l’esqueix d’una clavellina nova.

Sota l’estàtua hi ha un vers que recorda els temps en que el poeta treballava de vigilant al moll.

Diu així : 

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:

però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells
que són de tants colors
com la mar sota elsol:
que no li calen veles,
que no li calen veles,
que no li calen veles… 

(Nocturn per a acordió)

Salut i República Catalana

Jaume Castellet, soci del Barça des de fa 55 anys, 2 mesos i 5 dies.